Dutton explora la idea que la psicopatia no és un trastorn binari, sinó un espectre de trets de personalitat. Argumenta que certs atributs psicopàtics, com la manca de por, el carisma, el focus extrem sota pressió i la manca d’empatia emocional, poden ser extremadament útils en determinades professions i situacions de la vida quotidiana a través d’entrevistes amb psicòpates criminals i l’anàlisi de líders d’èxit, cirurgians o membres de les forces especials.
