La Federació Internacional de Natació (FINA) va decidir, en el marc del seu congrés extraordinari que va tenir lloc el passat 19 de juny, restringir l’accés a les competicions femenines de totes les nedadores trans que no fessin el trànsit abans dels 12 anys, és a dir, que hagin viscut l’adolescència amb el gènere masculí. Presents a Budapest van estar el 71,5% dels representants de les diferents federacions mundials, que van prendre la decisió de votar a favor o en contra de l’escenari plantejat per l’entitat internacional.
D’aquesta manera, la FINA s’alça com el primer organisme esportiu en prendre mesures davant la nova situació que s’està vivint en l’esport mundial. Per fer-ho, l’organització, amb el seu president al capdavant, el kuwaití Husain Al Musallam, va realitzar una exposició prèvia on un comitè format per científics, entrenadors, atletes i més figures lligades a la natació d’elit, va determinar que el desenvolupament hormonal durant la pubertat brindava els homes un avantatge muscular sobre les dones.
Just després de la intervenció, el mateix Al Musallam va assegurar estar obert a crear una categoria open, en la qual podrien participar esportistes trans sense cap mena de restricció. «Entenc que alguns trans puguin no estar d’acord [amb l’exclusió] i per això vull obrir un grup de treball, perquè hi hagi categories trans en competicions importants», va explicar, assegurant que des de la FINA volen «protegir el dret dels esportistes a competir, però també hem de preservar la justícia a les nostres competicions, especialment a les femenines».
Sis mesos per davant
Una vegada establert el nou sistema per procedir, la FINA s’ha donat de temps sis mesos, fins als Mundials que tindran lloc a Melbourne (Austràlia) el pròxim desembre, perquè el grup de treball designat reuneixi les dades suficients per veure com queda tot regularitzat finalment.
És a dir, l’entitat reunirà tota la informació possible perquè de cara als Jocs Olímpics de París 2024 tot estigui ben lligat. Una de les federacions que va estar present a Budapest va ser l’andorrana, de la mà del seu president, Joan Clotet. Sobre el tema, Clotet va explicar en declaracions a EL PERIÒDIC que la FAN va votar a favor d’aquest principi de regularització, perquè «volem que tothom competeixi, que ningú quedi exclòs de l’esport i que es regularitzi perquè no hi hagi desavantatges».
Clotet també va voler fer incís en el fet que «queda molta feina al davant, i cal recalcar que aquest és un començament, però del que s’ha dit al que es farà finalment poden canviar moltes coses». Tanmateix, que s’hagi proposat un inici de regularització en aquest canvi social i esportiu «pot ajudar-nos a saber com procedir en cas que a la FAN tinguem una situació d’aquesta índole, perquè sinó no tindríem cap full de ruta ni sabríem com procedir en l’àmbit internacional», va dir Clotet.
Queixes i contraposicions
La resolució de la FINA no ha agradat gens a esportistes i organitzacions defensores del moviment Lgtbiq+, ja que les alarmes de l’entitat internacional van saltar quan Lia Thomas es va convertir en la primera nedadora transgènere a guanyar una competència universitària d’elit als Estats Units. El campió olímpic de salts de trampolí, Tom Daley, va afirmar estar «furiós», pel fet que «qualsevol persona a la qual se li digui que no pot competir o que no pot fer alguna cosa que li agrada només per ser qui és, no està bé».
La presidenta de Diversand (l’associació en defensa del col·lectiu Lgtbiq+ d’Andorra), Rocío Soler, va declarar a aquest mitjà que «si aquesta diferenciació es fes per altres qüestions, seria molt greu. Al final, el que està fent-se és maquillar la discriminació». Soler també va llançar una alternativa: «potser el que s’hauria de replantejar és el sistema de categories, les quals estan basades en el gènere i podrien fer-se basant-se en una altra categorització».
Valentina Berr, la segona futbolista trans d’Espanya, penja les botes per la transfòbia
La transfòbia soferta durant anys va provocar que Valentina Berr, jugadora del CE Europa i segona futbolista trans federada d’Espanya, anunciés la seva retirada en el Dia de l’Orgull Lgtbiq+. «No penjo les botes, me les pengen», va publicar Berr a través d’un comunicat, en el qual va explicar amb detall els motius pels quals, per la seva salut mental, es retira del futbol després de quatre anys «sofrint en silenci l’odi i la violència estructural contra les dones trans».
La futbolista també va denunciar «l’aversió per part d’institucions, mitjans de comunicació i també de molta gent que es dedica a assetjar a persones que se surten de la norma», i va afirmar que sempre s’ha sentit «sospitosa per a les institucions en haver de complir amb els límits de testosterona establerts pels organismes internacionals. Uns nivells que moltes companyes que no són trans poden sobrepassar de llarg sense problema».
Segons va explicar la FINA en el comunicat arrans de la decisió sobre les nedadores trans, l’entitat feia referència, precisament, a la problemàtica d’odi cap a aquestes competidores que suposaria el fet de no regularitzar aquesta realitat. En resum, l’objectiu de la FINA, igual que el del Comitè Olímpic Internacional (COI), que també va estar present a Budapest, seria evitar qualsevol mena de queixa o malestar en els Jocs Olímpics de París 2024. Així doncs, altres esports com el futbol, el rugbi o l’atletisme podrien ser els següents en seguir els passos de la natació i començar a establir una normativa sòlida sobre aquesta situació.
