En Snorri (Islàndia, 1991) i en Harald (Noruega, 1987) es van conèixer a Fredrikstad, la ciutat noruega des d’on, acompanyats per una autocaravana, han començat un llarg viatge per tot el món i aquest cap de setmana han estat de visita a Andorra.
–Què els va motivar a iniciar aquest viatge?
–S: En Harald estava treballant com a manager i jo com a fisioterapeuta. Els dos ja havíem tingut fins aleshores vides aventureres a l’hora de viatjar. I el que volíem fer ara era fugir del fred hivern a Noruega així que vam decidir viatjar arreu del món.
–H: I vam decidir comprar una 1986 Fiat Ducato Camper per arribar al Japó creuant Europa i passant per la Índia. Després vindrà el nostre gran desafiament, que serà llogar un vaixell que ens porti a la costa oest d’Amèrica a nosaltres dos i a l’autocaravana. I esperem acabar el viatge a Cap Horn.
–I han arribat a Andorra…
–S: La idea era baixar cap al sud i havíem escoltat coses molt bones sobre Andorra. I a més durant aquest cap de setmana s’estava celebrant la Copa del Món d’esquí.
–H: I teníem representació noruega!
–Sembla un projecte ambiciós. Tenen molts diners?
–H: La veritat és que no, tenim un pressupost realment petit i estem buscant algun patrocinador.
–S: El nostre objectiu és anar trobant alguna feina al país on siguem per poder comprar menjar i anar pagant-nos la gasolina.
–I estan assolint el propòsit ?
–S: Està sent més complicat del que pensàvem. Ara venim d’Espanya i per exemple hem estat treballant en una granja a Astúries.
–H: Estem oberts a fer qualsevol cosa a canvi de diners o menjar. Podem ser molt útils.
–S: A més és una forma magnífica per explorar cultures i conèixer a la gent local.
–El balanç és positiu, però?
–S: Quasi tothom amb qui ens hem creuat ens ha volgut ajudar en la mesura que ha pogut. No sé què senten, però a vegades crec que hi ha gent que té el somni de fer el que estem fent nosaltres.
–Per què?
–S: Perquè ens demostren el seu entusiasme amb les nostres experiències. Però reconeixen que és una decisió difícil de prendre perquè ja tenen una rutina molt estable.
–H: Bé, també hi ha alguns que pensem que estem una mica bojos i no entenen el què fem.
–S: Al final el que ens fascina és viatjar però també descobrir com desconeguts es comporten quan reben a viatgers.
–I han tingut cap incident amb locals?
–S: Sempre hi ha algun malentés perquè costa més comunicar-se quan hi ha barreres culturals o gent que té prejudicis.
–H: Va haver-hi una nit que vam aparcar l’autocaravana a la platja de Coma-Ruga i durant la matinada vam començar a sentir cops al vehicle. Vam haver de trucar a la policia perquè algú havia begut més del compte. Però fins i tot aquesta també la recordo com una experiència curiosa.
