Cristian Tobio

Entrenador de Mònica Doria

«En aquest esport estar bé no és suficient, has d’estar encara millor»

Entrenador seu des de fa sis anys i l’artífex de la Mònica Doria que coneixem el dia d’avui, una de les millors piragüistes del planeta. Parlem amb Cristian Tobio per fer un balanç de l’inici de l’any, el Mundial d’Austràlia i la resta del curs de la palista andorrana.

—Al podi en les tres categories de la Copa Pirineus i un altre en caiac-cross a l’Open d’Austràlia. Quin balanç fa de l’inici del curs?

—A principi de curs preparem el que és realment la temporada, la part més important. Hem fet una bona preparatòria a Austràlia treballant bastant tots els aspectes tècnics i físics, i sobretot els mentals, i podria dir que sí, que hem tingut un bon començament.

—Permet somiar en gran?

—Intentem somiar sempre. Treballem per poder tenir aquesta oportunitat de somiar, però anem pas a pas.

—Tenen marcat amb vermell el Mundial, del qual Doria va dir que intentarà estar a prop de Jessica Fox. El triomf pot ser un objectiu realista?

—El nostre objectiu és treballar per tenir l’oportunitat de ser al podi en cada competició. Si en aquest cas està la Jessica Fox, perfecte; si no hi és, també.

—Serà de l’1 al 6 d’octubre precisament a Penrith, on van fer l’estatge de dos mesos. Què en destacaria d’aquest canal? N’estan adaptats?

—Molt bona pregunta, perquè sembla que mai és suficient. Al nostre esport és molt important entendre com funciona el canal, les portes es van canviant... i sembla que mai estàs preparat, però l’estada segur que ens servirà. Penrith és un canal molt divertit, molt llarg i amb molt volum d’aigua, però molt noble, i això fa que t’ho passis molt bé.

—Divideixen el curs en dues parts. Com exactament? Amb els mateixos objectius?

—A nivell d’objectius, sí, treballar per tenir l’oportunitat de podi. I sí, sempre tenim dos blocs amb una aturada pel mig. En el primer fem l’Europeu i tres Copes del Món, una d’elles a la Seu d’Urgell, i en la segona part tenim les dues Copes del Món restants i el Mundial per cloure la temporada.

—A llarg termini, Los Angeles 2028. Sobre el paper, hauria de ser la cita en què Doria hauria d’estar al seu màxim nivell si és que no ho està ja?

—Nosaltres anem any a any i anem treballant i millorant a poc a poc, i abans d’arribar a Los Angeles, el primer de tot, és aconseguir la plaça. Una vegada allà, ja veurem el que pugui passar.

—Després de l’estatge al país oceànic la palista va dir que encara té coses a treballar per apropar-se al top mundial. Quines?

—Afinar el que ja sap fer bé per encara fer-ho millor. Aquest és un esport molt canviant i t’has d’adaptar moltes vegades, llavors estar bé no és suficient, has d’estar encara millor. És un treball continu en tots els sentits: físic, mental i tècnic. No et podria dir que si treballem amb alguna cosa concreta guanyem cinc posicions. No. És un tot.

—En aquest tot, hi pren més importància l’aspecte mental, oi? Doria n’ha fet esment més d’una vegada.

—És el més important. Al món de l’alt nivell és el que realment diferencia els que guanyen i els que no. És l’aspecte que et donarà la força per poder donar tot el que tens i el que has adquirit durant l’entrenament.

—Vostè és una peça fonamental de la carrera esportiva de Doria. Què és el que més destacaria de la seva evolució?

—M’agradaria puntualitzar que l’equip sencer som un tot. Destacaria el seu compromís i la seva capacitat de treball. També que és molt exigent, perquè si no ho fos, ‘no todo vale’, com se’n diu. Aquest filar tant prim és molt important i, per sort, això ho té.