Quan se li desperta aquesta afició i gust per la música, va ser de petita o sent més adulta?
Vaig començar a cantar quan tenia tres anys. A partir d’allà, els meus pares van voler impulsar la meva carrera en aquest àmbit; em van inscriure a classes de cant i vaig ingressar als Petits Cantors, ja que la música ha estat sempre la meva afició. Crec que sense la motivació i ajuda necessària dels teus pares, una carrera musical és difícil que tiri endavant. A més havia fet classes de piano, en un període curt, però que em va ensenyar molt bé les bases musicals, així com per fer el salt al solfeig i a lligar partitures. Els estudis superiors els vaig dedicar en l’empresa, havent cursat ADE, i tot i haver treballat en algun banc, en 2020 em vaig plantejar enfocar-me més seriosament a la música.
Fa no gaire se’n va anar a viure a Londres, on ha cursat un màster en pràctica musical. Quin ha estat l’aprenentatge pertinent i què li ha transmès la ciutat?
Londres és per a mi un indret màgic i especial perquè als 17 anys vaig viatjar allà per primer cop a passar un càsting de cant, on a més vaig passar de ronda. És una ciutat que m’aporta molt bones vibracions i em dona sort, de manera que vaig pensar per què no fer uns estudis de música allà! La veig com una metròpoli d’oportunitats, de connexions amb artistes i a part molt concorreguda internacionalment. El màster ha sigut fantàstic, ja que he pogut col·laborar i coescriure cançons amb alguns artistes locals i expandir així la meva composició musical.
Per quina raó es va decantar pel jazz rock; què li suggereix així aquest estil i si té algun referent dins del gènere citat?
Soc una persona que s’estima molt la barreja d’estils; de fet, crec que avui dia en la indústria de la música hi ha molta influència d’estils, un dels motius pel qual m’agrada molt el so experimental! M’encanta sobretot el jazz, i em sento molt identificada amb artistes com l’estatunidenca Nina Simone, Ella Fitzgerald o Roberta Flack, i del rock soc una autèntica entusiasta de Queen. El meu estil s’ha nodrit així de totes aquestes influències per conformar un nou gènere.
Parlim del seu primer, i de moment únic senzill, ‘Hey Mr Stranger’, publicat en 2024 i amb més de 6.300 descàrregues a Spotify. Com valora aquest treball inicial?
Penso sincerament que per haver estat el primer single ha tingut una bona rebuda. De totes maneres intento no donar molta importància als números, perquè, al cap i a la fi, les xifres et posen limitacions i al final no són més que números, les quals no em defineixen ni com a persona ni tampoc com a artista. És per això que valoro i pondero molt més la rebuda i impacte que creen els meus directes, i veure d’aquesta forma l’opinió i valoració de la gent in situ. En aquest sentit, estic molt contenta amb ‘Hey Mr Stranger’, perquè l’he pogut interpretar diverses vegades al casino d’Unnic, l’última de fet allà per aquest passat Cap d’Any, i el públic em va fer saber que ho va gaudir molt!
Parlant de la veu en directe, i de la importància que té per a vosté la mateixa. Com definiria aquest instant pujada a l’escenari, és el moment que més gaudeix?
Absolutament, ja que és el període en que aconsegueixo oblidar-me de qui soc realment per esdevenir el meu alter ego o faceta d’artista; és a dir, faig aparèixer a la ‘Sisi Bon’. En altres paraules, l’escenari em permet deixar enrere el que he fet i he sigut i de totes les ansietats per les quals he hagut de passar… Com a artista una sempre té una certa pressió, però en aquell precís instant cantar en viu fa que gaudeixis del moment i només visquis el present. La meva intenció és connectar tot el possible amb els meus oients i transmetre un missatge, que cadascú evidentment interpreta a la seva manera. La música, així com l’esport, són dues aficions que permeten connectar amb la gent d’arreu.
Recentment ha sostret en una entrevista que li agradaria anar a Eurovisió per abanderar al Principat. Com veu i valora ara mateix aquesta opció, és viable?
Sent sincera, ho veig una possibilitat molt factible. El motiu? Perquè penso que abans d’emprendre qualsevol acció te l’has de creure, i el fet de poder representar al meu país en un escenari tant mediàtic em faria una il·lusió molt especial pel reconeixement internacional que això podria suposar, no només per a mi si no per a la imatge d’Andorra! Encara més, és el meu desig, millor dit, el meu somni des de fa cert temps. Tant de bo que ho pugui aconseguir i assolir aquesta fita per a la història de la nostra nació, seria inoblidable.
Finalment, en què està treballant en aquests moments o què serà el pròxim que veurem de ‘Sisi Bon’? Algun àlbum potser?
Bona pregunta, perquè justament tinc cinc noves cançons que vaig acabar de gravar farà mig any, i ara estic amb el seu procés de producció. Val a dir que en un inici havia pensat llançar-les de cop com un petit EP, és a dir, com un miniàlbum, però trobo que les trauré finalment com a peces individuals per donar així més protagonisme a cadascuna! Haig de dir, això sí, que no estan pas relacionades, que era la meva primera idea; tanmateix, en tenir totes un gènere bastant diferent les he volgut diferenciar. Desvelaré que una d’elles és molt de rock, la qual trenca totalment amb la meva primera cançó. Seran totes molt rupturistes i tractant diversos temes existencials com l’amor.
