Carlos Pérez-Desoy Fages

Espanya és un país compromès amb el procés de construcció de la UE, i en aquest sentit, només podem considerar de manera positiva l'apropament d'Andorra amb la Unió Europea. Aquesta aproximació és especialment rellevant actualment, en un context internacional cada cop més complex i volàtil, en què la convergència entre els socis és cada vegada més necessària.

La relació bilateral entre tots dos països és molt intensa, i l’agenda bilateral és llarga. Això fa que la relació amb la UE respongui també a aquesta mateixa complexitat. No és possible segregar una agenda bilateral d’una agenda europea. Per això considerem que idealment l’apropament hauria de ser global, i que l’acord d’associació pot ser molt positiu per Andorra, però també per tots els territoris del Pirineu Oriental, amb els quals Andorra manté unes relacions històriques de veïnatge.

L'aplicació de l’Entry/Exit al punt fronterer entre Espanya i Andorra, s'ha ajornat al màxim permès per la normativa europea. La data del 9 d'abril correspon a l'entrada en aplicació del sistema en conjunt, i la del 2 de febrer és la data límit per a l'inici d'una implantació que és progressiva, un període que de fet ha començat molt abans en la resta de punts fronterers Schengen, i que culmina el dia 9 d'abril.

L’Entry/Exit té com a finalitat garantir, gràcies a la digitalització, una seguretat més gran pel conjunt de l’espai Schengen. Suposa la modernització de la gestió de les fronteres exteriors, i la millora la qualitat i l’eficàcia dels controls. Reforça la seguretat general, i particularment pel que fa a la lluita contra el terrorisme i el crim organitzat transnacional. Identificarem més fàcil i sistemàticament a les persones que han excedit el seu temps d’estada a l'Espai de Lliure Circulació de la UE.

No podem oblidar que el concepte comunitari de les "Smart Borders", del qual l’EES n’és una part important, deriva d'un conjunt de mesures concebudes arran dels atemptats de París 2015 i de Brussel•les 2016, i en mig de la crisi de refugiats per la guerra de Síria-Iraq. Des d’aquest punt de vista, treballem junts per a la prevenció d’aquests tipus d’amenaça a la seguretat global, a Espanya, a la Unió Europea, i també a Andorra, en ser un estat enclavat en aquest espai.

A partir d’ara, la informació d’entrades i sortides de la zona Schengen es comparteix de manera integrada entre tots els punts fronterers exteriors. Evidentment, el sistema està sotmès a la legislació europea en matèria de protecció de dades, una de les més garantistes del món.

L'Entry/Exit no modifica en res les normes migratòries de l'espai Schengen. Les condicions d'estada legal continuen sent les mateixes que fins ara, per la qual cosa els treballadors temporals al Principat, pel que fa a Espanya, no afronten cap canvi en la seva situació. L'únic que es modifica és el sistema de control, que passa a ser digital, però no les condicions d'estada.

Les pressions diplomàtiques són un mecanisme que està exclòs quan les relacions diplomàtiques són excel•lents, com és el cas d’Espanya i Andorra, que es basen en el diàleg franc, i la cooperació. El procés d'implantació de l’Entry/Exit System és un procés aliè a la negociació i signatura de l'Acord d'Associació. De fet, és un model global per a totes les fronteres exteriors de la UE, i la seva implantació no està vinculada a l'Acord.

Per altra banda, com és prou conegut, Espanya ha donat suport a Andorra en la seva llarga negociació de l'Acord d'Associació perquè així ho han demanat els diferents governs andorrans, i per què donem suport a la modernització de les relacions entre el Principat i la UE, però, evidentment, no interferim les decisions que són sobiranes del Principat.

Espanya ha fet públic reiteradament el seu criteri sobre la naturalesa “Només UE” de l'Acord d'Associació. Però, com ja he dit, la signatura i ratificació de l'Acord d'Associació és un procés diferent i independent de l'entrada en funcionament del Entry/Exit System.

Com sap, els models legals dels dos països són molt diferents. Evidentment, aquesta disparitat impedeix que puguem parlar d’una coordinació en un àmbit en què l’enfocament legal continua sent dispar.

Ambdós països estem treballant, no només pel que fa a la Sanitat, sinó en molts altres àmbits, en una agenda transfronterera que ens permeti afrontar desafiaments comuns de manera més eficient, evitant duplicitats, especialment en àmbits que exigeixen una inversió important. Un bon exemple és el Centre de Salut Mental de la Seu, actualment en construcció. Pel que fa als plans que vostè esmenta, no em consta cap projecte concret, més enllà de la informació que de tant en tant surt a la premsa.

Espanya i Andorra compten amb un Acord en matèria de Seguretat Social vigent des de 2003. Sota aquests paraigües jurídic, hi ha també l’acord entre Andorra i la Generalitat de Catalunya de 2010. Tots dos es complementen, i creen un marc jurídic que preveu les condicions d'assistència sanitària per als treballadors dels dos països i les seves famílies, això inclou evidentment els treballadors transfronterers.