Com va sorgir la idea de crear 'Balanzen'?
Andrea Garte (AG): Jo crec que ambdues som molt emprenedores des de fa molt de temps, a més a més de dedicar-nos a les xarxes socials. Ens vam ajuntar un dia com...
Abril Cols (AC): En un viatge. Vam començar a tirar idees, però individualment. A mi m’agradaria fer això, a mi allò... I vam dir: “I si ho fem juntes?”
AG: Com el típic comentari que fa el teu amic de: “Sí, algun dia segur que ho farem...” Doncs no, no, ho hem fet.
AC: Va sortir del xat, saps? El típic que no surt mai —ni el viatge ni el pla—, però aquest cop va sortir. I vam tornar i ens ho vam prendre molt seriosament.
AG: Vam començar pel nom, després per la idea, què volíem fer, què volíem transmetre a la gent, i a poc a poc li vam donar la forma del que és avui. I crec que també del que serà, perquè encara queda molt projecte per davant.
AC: Això és només el principi, oi? Avui és el quart dia obertes. Estem flipant, la veritat.
D’on neix la idea de crear una cafeteria que també sigui un espai per fer Pilates?
AG: Era la nostra rutina favorita, jo crec. Sí, quan ens vam conèixer ens vam apuntar a Pilates juntes.
AC: Sí, fa dos o tres anys, una cosa així. Sempre fèiem Pilates i després anàvem a esmorzar. Era el nostre moment per estar juntes, ser amigues i començar el dia de la millor forma. I clar, no trobàvem aquest concepte aquí a Andorra. Fèiem Pilates i després buscàvem on esmorzar. I vam dir: “I si ho fem tot junt?” Que tu facis la teva classe, acabis esmorzant i després puguis començar el dia treballant.
AG: És molt divertit, perquè crec que és una forma de tenir temps per a tu i després començar el dia amb energia, o acabar-lo també. Perquè tenim classes de Pilates, col·locació, més 'relax', per tornar a la calma. És una forma de tenir temps per a tu que crec que és de molta qualitat.
Està previst que les classes s’iniciïn coincidint amb la inauguració del centre?
AC: Comencem el dia 10 de novembre.
AG: Tant de bo fos ja, però hem d’esperar la professora de Pilates. Tenim moltes ganes. La gent pregunta molt pel Pilates, es vol apuntar ja. Hem de tenir calma: pel Pilates, per la brioixeria, per la salada... Tot a poc a poc. És més fàcil així, si no seria massa tot de cop.
AC: A mi m’agradaria tot de cop, la veritat. Perquè tenim la part de baix preparada potser des d’abans que la cafeteria. Però hem d’esperar que la profe pugui deixar la seva feina i incorporar-se. Tenim moltes ganes, i molta gent encara no ho sap.
AG: Sí, l’altre dia la meva parella em deia: “La gent no sap que baix hi ha Pilates.” I vaig pensar: està bé, ara és el moment de la cafeteria i després ja vindrà el Pilates.
AC: Sí, ahir em preguntaven: “Però a baix què teniu?” I jo: “Una sala de Pilates.” I em deien: “De debò?” Com que a la gent li xoca una mica aquest concepte.
Han trobat moltes dificultats per engegar el projecte?
AC: I d’acabar-lo.
AG: Hi havia moltes coses que no sabíem com s’havien de fer. I ha estat...
AC: Molt lent, també.
AG: Els papers, la documentació, el concepte de fer dos negocis en un de sol...
AC: Anava a dir que encara tenim molts problemes, perquè de moment no podem cobrar amb targeta. Ens han deixat obrir, però no tenim per a pagar amb targeta.
AG: Clar, la gent està pagant en efectiu o fent Bizum. Hi ha una capacitat màxima de Bizum. No pots rebre més de cert import. Ja no tenim ni Bizum tampoc. No sé com ho hem fet. Només amb efectiu.
Hi ha predisposició per part de les persones a comprar tot i que encara no disposeu de la possibilitat de pagar amb targeta?
AG: Sí, la gent està molt predisposada, sobretot a provar el que tenim.
AC: Els croissants de festuc... Això és una bomba. Ahir en vam vendre 60; avui n’hem demanat 100. Però no tenim ni idea. No és progressiu, és tot de cop.
Han pogut parlar amb algú que els assessori per emprendre en el món de l’hostaleria?
AG: Tenim una amiga que es diu Sara, que té una cafeteria a Madrid. Li vam explicar la idea i ens va dir: “Esteu preparades per al que ve?” És molt de treball i crec que no érem conscients de tot el que implicava.
AC: No, no érem conscients. També tenim un amic forner que ens deia: “Tindreu molt èxit.” I nosaltres pensàvem: “No, serà normal.” No estàvem pensant en què podia arribar a ser, només en tirar-ho endavant.
AG: Ahir a la nit reflexionava i pensava que ho hem fet molt bé a l’hora d’explicar el storytelling de tot el projecte. Crec que la gent se sent part de 'Balanzen' i això fa que vulguin venir i formar part d’això.
AC: Total. Fa un any que parlem d’aquest projecte. Penso que la gent, en un any, s’ha de sentir part.
Com ha estat l’acollida de Balanzen per part de les seves comunitats?
AC: Ha vingut gent de Madrid, de Barcelona... Ahir va venir un grup de noies i em van dir: “Hem sortit de la uni i hem vingut només a provar el croissant de festuc.” I jo: “Però noies, no us quedeu al fi de?” “No, marxem ara.” Els hi vaig dir: “Esteu boges!” També una noia sola va venir i em va dir: “El FOMO m’ha portat aquí.” Molta gent ha vingut expressament. Dimarts, quan vam obrir, va ser més fluix, però el dia següent va ser molt fort, i ahir encara més.
AG: A nosaltres també ens va agafar per sorpresa, perquè volíem obrir des de feia setmanes i ens van avisar de cop que podíem obrir l’endemà. Va ser una bogeria. També crec que la ubicació és com un aparador.
AC: Sí, puja i baixa molta gent per aquí.
Com valoren que Balanzen sigui percebut com un espai vinculat al benestar personal?
AC: Penso que és increïble. Nosaltres ens cuidem molt i volíem crear un espai que reflectís això: passar temps amb amigues, cuidar-se, gaudir. És un espai que abans no existia aquí, i crec que serà molt especial.
AG: Els nostres amics també venen; és com un punt de trobada. I això m’encanta. També crec que 'Balanzen' és equilibri: pots fer la teva classe de Pilates i després menjar-te un croissant de festuc. És el que cal fer: cuidar-se però també gaudir.
AC: La vida és per això. El primer dia van venir grups d’amics i han repetit cada dia. Penso que serà el lloc de moda, perquè a Andorra no hi ha res tan modern.
AG: Tan bonic, tan especial, tan ben fet. No perquè sigui nostre.
Consideren que Balanzen representa una proposta innovadora per al públic andorrà?
AC: Totalment, sí.
AG: I sobretot hi ha molta curiositat per veure-ho en persona, al local. Crec que tothom pensa: “És tan bonic com als vídeos?”
AC: Sí, penso que Andorra necessitava un lloc així. Necessita modernitzar-se una mica, i a poc a poc ho va aconseguint. Penso que la gent aquí pot sentir-se com si estigués en una gran ciutat, ara mateix.
Aleshores, senten que feia falta un espai com aquest al Principat?
AG: Sí, jo crec que feia falta. El país està progressant molt, i si podem ajudar en aquest progrés, estic més que contenta. Ara la gent té un lloc on fer Pilates, on esmorzar amb una amiga... Tot fet amb cura i amb el nostre obrador. Hem treballat molt perquè això sigui així.
AC: Hem cuidat molt cada detall: que tot sigui bo, artesà, que les classes tinguin qualitat, que el lloc sigui còmode i acollidor. La gent ens ho diu molt.
AG: I és molt diferent la part de cafeteria i la de Pilates. La gent que ve a classe entra en un altre ambient: la llum, la música... També hem incorporat disciplines que hem vist a Miami o Bali. Tenim Pilates hard, més intens, i Pilates més relaxat.
De quina manera han treballat la part gastronòmica de la cafeteria? Aposten per productes de quilòmetre zero?
AC: Sí, ho hem cuidat molt, perquè nosaltres tenim molts problemes digestius, així que no podíem oferir res congelat o prefabricat. Volíem un obrador propi amb productes naturals i de qualitat. Ens van servint a poc a poc perquè si no ens quedaríem sense res al mig matí. Crec que això és molt important.
AG: Sí, havia d’anar de bracet: tenir un lloc bonic i que el menjar també sigui bo i de la millor qualitat.
Quins objectius es marquen per a Balanzen d’aquí a un any?
AG: El que es veu ara és només la punta de l’iceberg. Encara queda molt per treballar. Tenim molts plans: per la cuina, pel Pilates, per la comunitat. Volem que la gent vingui, conegui altres persones i creï vincles.
AC: L’altre dia vam dir en una entrevista que ja treballem en un segon projecte... però no direm on.
AG: Sí, és a Andorra, a la part de pistes. Serà com el “Balanzen 2.0”.
AC: Exacte. Volem consolidar-nos a Andorra i després portar-ho a grans ciutats. I ens adaptarem a cada zona segons el públic per poder oferir el millor.
De quina manera combinen la seva vida personal amb la dedicació al nou projecte?
AC: Només estem aquí treballant, la veritat. Portem molta feina acumulada.
AG: La gent pensa que portem només quatre dies obertes, però darrere hi ha mesos d’obra i un any de preparació. Ara toca estar aquí fins que formem equip. M’agradaria que per gener ja el tinguem i puguem créixer. Ara estem centrades a donar el millor servei. La gent ens veu posant un cafè i això demostra que estem compromeses amb el projecte.
AG: Crec que és necessari que ara estiguem així, perquè ens ajuda a aprendre com funciona el negoci. Això ens servirà per als següents passos.
AC: També per formar la gent que treballa amb nosaltres, que pugui reemplaçar-nos mantenint el mateix servei.
AG: I també volem mostrar la realitat: com funciona, què fem, què facturem... No és només el somni d’emprendre. Hi ha molt de sacrifici. No és una referència de negoci perfecte, és una bogeria. Però tot s’anirà assentant.
AC: Nosaltres diem: “És perquè són els primers dies”, però ens diuen: “No, això serà així sempre.” És un ritme frenètic. Som tres o quatre i no donem l’abast.
AG: La barra és petita, el local també, però anirem ajustant.
AC: La gent ja agafa coses per emportar-se per si de cas! L’acollida ha estat increïble. Ningú s’ho esperava.
Quin consell donarien a algú que s’inspira en vostès per emprendre?
AC: M’agradaria que fóssim un exemple de com dues amigues poden aconseguir els seus somnis juntes sense trepitjar-se. Molta gent ens deia que ens acabaríem enfadant, però tenim la mentalitat que som un equip: si una falla, fallem totes dues. Si una s’equivoca, aprenem. Som dones que han aconseguit el seu somni juntes, i m’encantarien que altres amigues poguessin fer el mateix sense sentir els que diuen que no pots fer negocis amb amics.
AG: Crec que estem en una situació privilegiada per poder-ho fer, però darrere hi ha molt de treball, il·lusió i sacrifici. I sobretot pensem en què és millor per a Balanzen, no per a cadascuna. No hi ha egos, només projecte.
AC: Hi ha una empresa, s’ha de tirar endavant. Si una ha de treballar, l’altra també. Quan puguem, ho farem juntes. Aquesta mentalitat fa que no discutim per coses que estem aprenent.
AG: I mira que han estat mesos intensos. És com una relació: cal donar sempre el 100% perquè tot surti bé. I si un dia només pots donar un 60%, també cal donar-lo igualment, perquè la gent que ve se senti com a casa.
AC: Això és molt important. En altres negocis he vist com la gent només pensa a guanyar i acaben fracassant. Aquí pensem primer en el projecte. Amb aquesta mentalitat crec que arribarem molt lluny.
