La líder d’Andorra Endavant té una extensa experiència com a consellera general.
–Quin és el seu posicionament respecte a l’acord d’associació amb la Unió Europea?
–Nosaltres pensem que l’acord d’associació no aportarà res a Andorra, tenim molts dubtes, pensem que hi ha més riscos que beneficis. La lliure circulació de persones és un tema que ens preocupa molt. Perquè en la legislatura passada jo vaig preguntar a l’assessor de Govern a veure si podíem conservar els nostres filtres com els antecedents penals, les quotes d’immigració relativa al mercat laboral i no em va contestar. Després de la conferència el vaig anar a veure per tenir una resposta, li vaig preguntar si això va en la línia de la Unió Europea i em va dir que no. Nosaltres des d’Andorra Endavant volem una immigració controlada, triada i volguda amb els filtres d’antecedents penals que ens permeten tenir la seguretat que tenim al país.
–Què n’opina de l’avortament i la seva situació actual a Andorra?
– Nosaltres estem en favor de l’avortament per tots els supòsits. Ara s’ha de ser conscient que el model de coprincipat ens dona molts avantatges com l’escola francesa gratuïta. S’ha de tenir molt clar que el copríncep episcopal plegaria. Vaig intentar esbrinar com podríem encaixar el tema de l’avortament amb el model de coprincipat. Resulta que el Vaticà no permetria que un membre de l’església sigui cap d’estat d’un país que tingui regulat l’avortament. El cap d’estat són figures indivisibles, si marxa el copríncep episcopal, que passaria amb el copríncep francès? Vaig fer la consulta i la resposta del representant del copríncep francès:«Si marxa el copríncep episcopal, nosaltres també perquè són figures indivisibles».
–Com veu el creixement vertical d’algunes infraestructures del país?
– Nosaltres defensem el creixement controlat. No estem a favor perquè pensem que trenca l’harmonia de les parròquies, concretament d’Escaldes-Engordany. Respecte a les noves construccions creiem que s’ha d’anar cap a una construcció passiva, ecològica i de baix consum energètic.
–Què en pensa dels preus de la vivenda a Andorra (tant lloguer com compra), i de quina manera ho solucionaria?
– Hi ha hagut una evolució exponencial. Ja fa cinc anys que tenim el problema sobre la taula. El Govern el que ha fet és incentivar d’alguna manera la inversió estrangera per la compra d’un bé immobiliari. El 2016 es va aprovar una llei d’intercanvi d’informació fiscal, havien previst que aquesta llei bloquejaria molts pisos. L’any 2017 es va calcular que hi havia uns 4.000 pisos bloquejats, perquè la gent de fora que havien d’invertir a Andorra i que havien fet invasió fiscal, van decidir bloquejar el pis, ni el venen ni el lloguen, per por d’hisenda.Tenim moltes empreses pantalles, moltes que s’han implantat a Andorra, però quantes no tenen cap activitat econòmica o quantes han comprat un pis que el tenen tancat per fer la seva activitat? Aquí s’ha d’anar a la caça de les empreses pantalles perquè no aporten res al país i donen problemes. S’ha de diversificar el nostre país en l’àmbit econòmic però s’ha d’atreure a inversors potents que generin milions d’euros i llocs de treball.
–Com es podria solventar la falta de professionals en l’àmbit sanitari?
– La falta de professionals va relacionada amb el tema de l’habitatge, que és un peix que es mossega la cua. Un problema molt greu és el lideratge del SAAS, hi ha hagut un declivi en les condicions de treball, transport sanitari i de l’organització del SAAS. Tot això s’ha de posar sobre de la taula. Un altre tema molt important en l’àmbit de la salut, és el del tercer pagador generalitzat. Perquè moltes famílies no poden avançar els diners de proves o medicaments cars. El que s’ha de fer és tenir implantat el tercer pagador perquè les famílies no hagin d’avançar diners, haurà de pagar el 25% i la CASS pagarà directament al laboratori, al metge i a la farmàcia.
–Com veu que no s’hagi construït el centre oncològic a tocar de l’hospital?
– Això és un tema que vaig treballar molt perquè hi ha un problema en la temàtica. Les màquines són molt cares i el problema és que hi ha una evolució de la ciència i de les màquines. Això suposa un canvi de màquines constantment per tenir un servei de qualitat. Per altra banda, hi ha el tema de radiacions en el qual s’hauria de fer un edifici molt ben protegit per evitar tenir conseqüències en làmbit de la salut de la gent. Nosaltres som partidaris de pagar el viatge a la persona malalta i a l’acompanyant per tenir la millor cura possible amb les millors màquines.
–Què li sembla que tot el relacionat amb salut mental no ho cobreixi la Seguretat Social i que, a més, s’hagin incrementat els preus?
– El tema de la salut mental, addicions, trastorns i sobretot amb la Covid han portat molts problemes amb els joves. Hi havia un projecte de centre integral de la salut mental que volia tirar endavant un privat. Aquest centre era una cosa imprescindible per Andorra perquè donaria qualitat de vida als pacients i als familiars. A més, hauria portat diners i llocs de treball al país (compra i construcció del terreny, contractació dels psiquiatres, infermeres, secretaries). A fora gastem 800.000 euros a l’any pels internaments.
–Com solucionaria el col·lapse del sistema judicial del país?
– No pot ser que un pilar tan important com la justícia sigui «polititzat». Ho dic entre cometes perquè quan veiem els nomenaments de les principals figures judicials es fan via política. Per exemple, el cap de Govern proposa al fiscal general. S’ha de canviar la Constitució, que els nomenaments no siguin polititzats i moltes més coses. Els mandats dels batlles són de curta durada. Hi ha un risc de politització del sistema i això no ens agrada. Des d’Andorra Endavant tenim tot un mecanisme per suggerir uns mandats fixos amb unes inspeccions externes que no depenen del consell superior de la justícia. S’han de modificar moltes coses judicialment.
–Quina creu que és la situació econòmica que viu Andorra?
– És molt millorable. Perquè el nostre PIB no és gaire bo comparat amb Mònaco o Liechtenstein. Hem deixat passar un projecte per tractar la manipulació de CBD per tractaments de càncer. En aquest cas, aquesta empresa va anar a invertir a Malta perquè les condicions que els oferien eren molt millors que aquí. Hem de ser i podem ser molt més reactius perquè som un petit país cal fixar aquest tipus d’inversions.
–Després de la guerra d’Ucraïna, com veu l’encariment dels preus dels productes de primera necessitat a nivell global?
– Quan va haver-hi la invasió de Rússia a Ucraïna, jo vaig escriure un petit llibre. Jo sóc economista de formació i apassionada de la geopolítica. Aquest és un conflicte molt complex que va començar el 2014. Al minut u de la invasió de Rússia a Ucraïna vaig dir que hi hauria crisi energètica, inflació i empobriment de la zona euro. Tot això ho tinc escrit al meu llibre publicat el març de 2022. És curiós que aquesta guerra hagi sortit allà quan justament estava a punt d’obrir-se un important gasoducte per passar el gas natural de Rússia a Alemanya.
–Quina lectura fa de la gestió de la pandèmia?
– Jo estava a favor de la llibertat de vacunar-se o no perquè eren vacunes experimentals noves. Els efectes d’aquestes vacunes arriben entre un i dos anys després. Cadascú ha de poder triar, perquè si tu tens efectes secundaris pots anar després a picar a la porta de Govern. Jo en el seu moment vaig dir que les vacunes no frenaven el contagi perquè et podies vacunar, però seguies contagiant als altres. És un tema que em preocupa i ara rebo moltes queixes de persones que tenen efectes secundaris i ningú els escolta.
–Si guanya les eleccions, té previst ampliar el catàleg de bàtxelors a la Universitat?
– És una qüestió de demanda, oferta i de costos. S’ha de mirar perquè obrir un bàtxelor per poca gent té un cost. Hi ha altres vies que és ajudar a la gent perquè pugui anar a estudiar a fora.
–Com veu el fet que molts joves es plantegin no tornar al país en acabar els estudis?
– Els joves també han d’experimentar el món perquè és molt positiu. Però també han de tenir ganes de tornar. Si veuen un lloguer que per ells és inaccessible, se’ls treuran les ganes de tornar. Molts joves viuen a casa dels pares perquè el salari que guanyen no els permet independitzar-se. Nosaltres pensem que l’habitatge, la salut i la justícia són les tres prioritats del país. Jo diria una cosa als joves: «Han de trobar una feina que els agradi, perquè passen més hores a la feina que no pas a casa. Han de ser apassionats per allò que fan».
–Com interpreta la diàspora de gent del país en els darrers anys? Què proposa al respecte?
– Si no et pots allotjar, serà difícil i la gent marxarà. L’habitatge és penós. S’ha d’actuar i crear oportunitats amb la diversitat econòmica. Hi ha moltes coses a fer.
–Per què creu que els andorrans l’haurien de votar?
– Perquè al Consell he actuat tal i com porto dient des de fa vuit anys i ho tinc recollit al programa electoral.
–Expliqui’ns algun dels seus projectes de futur. Què proposa a la ciutadania?
–Nosaltres volem referèndums freqüents i donar el poder al poble. No podem continuar així, un govern que representi només un 20% dels votants, no pot governar sense demanar l’opinió del poble. Tot el tema de la llei de responsabilitat política, volia fer una proposta de resolució que no va ser recolzada per cap partit política. Aquesta llei diu que si algú gestiona malament el país que tingui represàlies. Volem recuperar la neutralitat d’Andorra, conservem els nostres valors. No a la UE, solucionem els problemes interns que tenim.
DE PROP
un llibre: Tom Collins
un programa de televisió: Els reportatges d’art
una xarxa social: Instagram
una beguda: Aigua
un indret del país: La vall d’Incles
un animal: Gos
una platja: Platja de Pals
un grup de música: U2
un lloc on voldria anar: Sri Lanka
una ciutat del món: Nova York
un país: Andorra
un fet històric: Desembarcament de la Segona Guerra Mundial
un/a polític/a internacional: Michaëlle Jean
un/a esportista: Joan Verdú
un referent: La meva àvia
