La responsabilitat innata de promoure la llengua oficial

L’entrega dels Premis Ramon Llull posa de manifest la importància de promoure la llengua catalana com a símbol identitari. Aquests guardons celebren l’esforç i el compromís amb el català, una llengua que s’erigeix com un element vertebrador de la societat. No obstant això, aquest reconeixement ha de ser acompanyat d’accions concretes per part de l’administració general. La implantació de mínims lingüístics, amb sancions previstes per a aquells que no compleixin, necessita una base sòlida que passi per la formació i promoció activa del català. És imprescindible que s’ofereixin recursos accessibles, com cursos de formació per als nouvinguts, i programes que fomentin l’ús quotidià en diversos àmbits de la vida social i professional. Exigir uns mínims sense garantir les eines per assolir-los no només resulta incoherent, sinó que pot generar un rebuig envers una llengua que hauria de ser percebuda com una riquesa cultural. Els Ramon Llull exemplifiquen el valor de preservar el català, però només amb polítiques lingüístiques inclusives s’aconseguirà que aquest símbol identitari sigui realment compartit per tota la societat.