Una de les problemàtiques més urgents i que més preocupa a la població que actualment el recent estrenat Govern té sobre la taula és, sens dubte, l’accés a l’habitatge de lloguer. L’escassetat en l’oferta ha provocat que els preus s’hagin disparat, especialment a les parròquies centrals. La situació no és nova, ja fa mesos que s’arrossega, i ha provocat conseqüències greus especialment a aquelles famílies amb més dificultats econòmiques. L’encariment de l’habitatge i també del cost de vida en general ha posat a moltes famílies entre l’espasa i la paret, el que va provocar una de les manifestacions més massives de la història d’aquest país. 

L’Executiu de Toni Martí ja va intentar minvar els afectes d’aquesta problemàtica amb l’aprovació d’un paquet de mesures urgents elaborat per la cartera del que ara ocupa el lloc de cap de Govern, Xavier Espot. El que ja es va dir en aquell moment i s’ha confirmat amb els mesos és, però, que les accions anunciades tenien un afecte a mitjà i llarg termini i que únicament la congelació dels contractes de lloguer tenia un impacte directe en la vida dels ciutadans. 

En la darrera reunió de la Comissió Nacional d’Habitatge va quedar palès que molts dels passos que cal fer per tirar endavant més mesures encara no s’han dut a terme. Una d’elles correspon als comuns, que encara no han facilitat les dades cadastrals per saber quan pisos hi ha i si estan o no ocupats. I una altra està en mans dels bancs, ja que el Govern els va demanar que cedissin els pisos que tenen en propietat per posar-los al mercat de lloguer. El que està clar és que el període electoral no pot ser una excusa perquè tot hagi quedat paral·litzat perquè la vida dels ciutadans no s’atura quan hi ha comicis. Tots els agents implicats s’han de posar les piles i treballar a favor dels contribuents per frenar quan abans millor situacions injustes i, en alguns casos, fins i tot abusives.