Les Finals de la Copa del Món han estat un èxit organitzatiu de país que ha estat reconegut per la FIS, pels equips i pels corredors i també pel públic vingut d’arreu. A banda dels efectes immediats en l’economia, tot sembla indicar que també hi haurà a llarg termini amb l’aposta de la FIS per propiciar que Andorra aculli altres grans esdeveniments del món de l’esquí. 

Però parlant de projectes de futur, la ministra de Cultura, Joventut i Esports en funcions, Olga Gelabert, va assenyalar un punt clau de millora per al país. Perquè està molt bé organitzar esdeveniments esportius de primer nivell però millor encara seria comptar amb esportistes andorrans al podi. En aquest sentit, a Andorra, país de neu, falta molta feina per fer al planter, com Gelabert va recordar molt encertadament. 

La ministra va assegurar que tot i que s’estan fent grans esforços des de la federació, «els resultats no acaben de sortir». Caldria aleshores fer una anàlisi del per què i potser ara és el moment més adequat, amb l’eufòria encara a l’aire i els infants i joves embadalits amb els grans noms i la magnitud de l’esdeveniment que acabem de presenciar. Perquè aquests esportistes serien ambaixadors de primera categoria per al país, potser més que els grans esdeveniments que aculli, tenint en compte que els esportistes podran ser presents a diversos països i que, siguem realistes, els grans esdeveniments que pugui acollir el país seran, al cap i a la fi, limitats. 

Liechtenstein s’utilitza sovint com a país òptim per comparar Andorra per les seves semblances de model d’Estat i poblacionals. En aquell país la força de l’esquí de base és molt més notable que la d’Andorra. Potser no seria desgavellat replicar models d’èxit d’altres estats que estalviarien temps a l’hora d’atacar el problema. Perquè, recordem-ho, ja està tot, o gairebé tot, inventat.