• JA NO QUEDA MARGE PER A RELLISCADES SI ES VOL UN GOVERN AMB PRESSUPOST

Ara ja sí que no hi ha marge de maniobra. És la darrera oportunitat, i de l'enèsima negociació, embrionària, entre el Govern i ApC, depèn el resultat de la legislatura. De moment el clima és d'entesa, com en altres ocasions, però aquest cop sembla més sincer, i si ens atenem a les declaracions, la trobada d'aquest dimecres entre l'Executiu i el Grup ApC va estar marcada per la bona sintonia.

D'entrada, tal com va fer en la sessió del Consell General que va acabar amb polèmica, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, accepta que la proposta d'acord elaborada i presentada per la plataforma en el debat d'orientació sigui una base de treball per negociar el Pressupost de l'any que ve, sense renunciar, evidentment, a fer matisos, i recordant que no hi ha cap obligació d'acceptar el cent per cent de les propostes d'ApC. Però s'ha de tornar a insistir en el to conciliador, no només durant les reunions, sinó en les declaracions posteriors, com si els protagonistes de la negociació siguin conscients que qualsevol relliscada o sortida de to innecessària pot frustrar unes converses transcendentals, que marcaran el futur del país.

Precisament ahir publicàvem des d'aquest rotatiu les directrius que el Gabinet socialdemòcrata ha lliurat a Andorra pel Canvi, que no són més que el full de ruta que ha de portar, a final del mes d'octubre, a la presentació del Pressupost del 2011. El document és ara per ara l'eina inicial de les converses, marcat per l'austeritat i la contenció de les despeses, on s'inclou el calendari que han de portar els comptes fins al Consell General.

Tot serà paper mullat, però, sense el tan desgastat consens. El líder d'ApC, Eusebi Nomen, ha deixat el lideratge de les negociacions al Govern, i ha manifestat que des de la plataforma s'adoptarà una aptitud constructiva. Caldrà veure si, com en altres ocasions, les paraules no es corresponen amb els fets i s'aprofita qualsevol excusa per fer el retorn a l'origen. ApC sap que en la negociació hi ha un límit i que tres consellers no poden imposar la globalitat del seu criteris, i des del PS i l'Executiu hi ha la consciència que la falta del proper Pressupost és el camí directe per a unes eleccions anticipades, ja que el país no podrà suportar un any més un Govern sense cap mena de capacitat inversora i sotmès constantment a les votacions al Consell General.

Només cal escoltar els diferents sectors econòmics per adonar-se que s'han de fer reformes urgents i que l'actual situació d'oposició constant amb un Govern amb poc marge de maniobra no és l'escenari idoni. Acord amb pressupost és ara per ara l'opció que els negociadors han de defensar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.