• LA CONSTRUCCIÓ ÉS CONSCIENT QUE HAURÀ DE FER UNA REGULARITZACIÓ

Dos actes van tenir una rellevança especial ahir. D'una banda, van ser presentades les conclusions de l'Anuari Socioeconòmic, que cada any elabora BPA, i de l'altra, l'Associació de Contractistes d'Obres d'Andorra (Acoda) va fer una diagnosi de la situació actual del sector de la construcció. En general, hi ha una abundància de pessimisme, referendat per les dades tan negatives de l'economia andorrana, molt dependent de les veïnes, especialment d'Espanya, on les retallades que ha aplicat l'Executiu espanyol poden generar una caiguda de la confiança a Andorra, segons va exposar ahir l'economista Jordi Alcobé.

Si bé l'any passat va ser un any negre, els sis primers mesos d'aquest any estan aportant un petit respir, consolidant les importacions, amb un augment de la venda de vehicles i "una certa recuperació de la confiança", segons paraules de l'economista. Com que en el 2009 pràcticament es va tocar fons, el 2010 ha de ser l'exercici d'una molt tímida recuperació, sempre que els motors de l'economia europea, Alemanya i França, confirmin la millora, i que Espanya vegi la llum al final del túnel.

Per la seva banda, l'Acoda, a través del document Futur del sector, reclama una major inversió en obra pública i privada per garantir la continuïtat de les empreses i els llocs de treball, tot i que considera que les plantilles estan sobredimensionades per a les característiques d'Andorra. L'associació adverteix que si no es prenen mesures d'urgència, la regularització del sector serà "més salvatge". Des del boom immobiliari, la superfície autoritzada de construcció ha caigut en picat, i segons els empresaris la disminució del nombre d'assalariats no ha ha fet amb la mateixa proporció.

De fet, des de l'entitat s'admet que mai serà com abans i que, per tant, el sector i les empreses s'han d'adaptar a un volum menor i buscar alternatives, com ara la rehabilitació de vivendes o la reforma dels edificis públics per adaptar-los a les noves exigències de sostenibilitat i estalvi energètic.

Tot i aquestes demandes, el país es troba amb unes administracions altament endeutades i un dèficit que supera el màxim que fixa Brussel.les, per la qual cosa es fa difícil esperar un gran esforç en obra pública després d'anys anteriors amb nombrosos i costosos projectes executats. Només aquesta recuperació, que ha de venir de l'exterior i també a conseqüència de les mesures internes, ha de permetre un increments dels ingressos de les arques públiques. No hi cap dubte, doncs, que caldrà l'impuls també de la iniciativa privada per redreçar el rumb i, com no pot ser d'altra manera, de la classe política, tant donada a la picabaralla.

Per a més informació consulti l'edició en paper.