En la sessió de Consell de Ministres d’ahir, i a proposta del ministre de Presidència, Economia i Empresa en funcions, Jordi Gallardo, es va aprovar el Reglament de desenvolupament de l’entorn controlat de proves o sandbox; el Reglament nòmades digitals, visat emprenedor i foment de l’economia digital i el Reglament de creació del registre de societats mercantils startups. Les tres normatives desenvolupen la Llei d’economia digital, emprenedoria i innovació.
Gallardo espera que aquest reglament «serveixi perquè les persones interessades puguin començar a tramitar, en el termini d’un mes, la seva sol·licitud per a instal·lar-se al país. Cal recordar que Immigració ja va acordar una quota especial per a aquesta figura de 50 permisos, una xifra que, segons Gallardo, «no hauria de ser un element que generés més tensió al mercat de l’habitatge».
En aquest sentit, el ministre en funcions ha esmentat que la llei «recull la figura del coliving i el coworking». Respecte al primer, es tracta d’una eina que «s’adiu perfectament» amb el que busquen les persones interessades en la figura del nòmada digital, ja que els permisos de residència que se’ls atorgarà serà de dos anys i, per tant, no podran tenir un contracte de lloguer habitual, el qual sol ser de cinc anys.
Ja hi ha empreses que han manifestat el seu interès per a tirar endavant espais de cohabitatge, amb la garantia per part de Gallardo que «no tenen per què donar-se situacions com les de Barcelona, on la instal·lació de nòmades digitals està tensant encara més el mercat». Unes situacions en les quals també ha volgut incidir el secretari d’Estat de Diversificació Econòmica i Innovació en funcions, Marc Galabert, qui ha assegurat que a Andorra hi haurà un filtre, mentre que a Barcelona es tracta de persones que són normalment de la Unió Europea i que, per tant, es poden instal·lar sense fer cap mena de tràmit. «El fet que la instal·lació dels nòmades digitals hagi de passar per Economia i Immigració farà que hi hagin els filtres necessaris», ha comentat Galabert.
Més enllà d’aquesta qüestió, també s’ha determinat que aquelles persones que treballin per a empreses de fora d’Andorra i es vulguin instal·lar al país tindran un permís de dos anys i no gaudiran dels drets que dona un règim de residència i treball habitual, com el fet de tenir cobertura de la CASS o de l’empresa per a la qual treballen. Així ho ha volgut defensar Gallardo, destacant que «es tracten de perfils altament qualificats i que poden aportar també molt a l’economia del país per a la despesa que hi faran». S’ha de tenir en compte també que aquests nòmades estan normalment en destinacions de platja, per la qual cosa «la falta d’una destinació d’hivern pot fer que Andorra arribi a resultar atractiva per als nòmades digitals».
Així doncs, el reglament regula tres eixos fonamentals: el procediment pel qual una empresa andorrana que tingui la finalitat de promoure l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació pugui contractar treballadors; el procediment perquè una societat estrangera que es constitueixi pel mateix fet no hagi de dipositar a l’Autoritat Financera Andorrana l’import de 50.000 euros facilitant la creació de negocis digitals; el procés a través del qual s’emetran les resolucions favorables a l’autorització de nòmada digital; i el procediment per a les resolucions per a atorgar les autoritzacions de residència a persones que participin en el programa per a emprenedors estrangers.
De manera paral·lela, ahir també han rebut el vistiplau del consell de ministres els textos de desenvolupament de l’entorn controlat de proves o sandbox i el de creació del registre de societats mercantils startups. «Aquest paquet de tres reglaments serviran per a accelerar el procés d’atracció de nous negocis, malgrat que ens hagués agradat impulsar-ne un quart que ja quedarà pendent per a la nova legislatura, sota el nom de zones econòmiques especials», ha mencionat Gallardo.
Entorn de proves
Referit a aquest reglament, Gallardo ha detallat que «ha de servir per a crear un entorn de proves amb una regulació acotada per a productes o serveis digitals on les empreses puguin fer testos». En aquest entorn, l’administració podrà veure com es desenvolupa aquesta innovació i fer una regulació ‘ad hoc’, donant resposta així al doble objectiu de fomentar la innovació per a atreure nous projectes i que sigui, alhora, una eina per al legislador perquè pugui «acotar millors legislacions adaptades a la realitat».
Registre de societats
Pel que fa al tercer reglament, l’objectiu segons Gallardo és «fer un seguiment de l’ecosistema d’empreses emergents al país per a saber com funciona i perquè hi hagi també un contacte entre els inversors i els emprenedors». Així doncs, aquest nou reglament servirà per a crear el registre, fixar el procediment de declaració d’una societat, la resolució i els efectes d’aquesta, i el funcionament del registre.
