La millora de la qualitat del servei és un dels grans reptes que s’ha marcat el pla estratègic de comerç que es va presentar ahir al Centre de congressos d’Andorra la Vella. «El reconeixement per part de molts clients ja hi és, així que el que hem de fer és que altres que no ens han descobert, ho facin, però sobretot treballar perquè l’experiència de compra sigui el més gratificant, innovadora i diferenciada possible, i això vol dir que s’han de treballar aspectes com la qualitat del servei», va explicar la consultora Maria Segarra, encarregada de l’elaboració del pla. El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va aportar un punt de vista similar: «Tenim un comerç competitiu, de bona qualitat, però hem de fer un esforç quant al servei, seria el gran repte, l’element que hauríem de treballar per tancar el cercle; tenim producte, bones empreses, i ara ens tocarà fer un esforç pel que fa a l’atenció al públic».
El pla estratègic de comerç dona continuïtat al pla de turisme de compres (2015-2018), les accions del qual es va complir en el 46% dels casos, tant en la transformació, millora i pacificació de l’espai urbà, la fusió d’associacions de comerciants, la creació de la marca The Shopping Mile o en el treball del model comercial d’algunes parròquies. Així, destaquen les noves àrees residencials, amb nous residents i nous espais, així com nous projectes comercials, com és el cas d’Epizen o la transformació de la zona del Fener, a Escaldes-Engordany.
Pel que fa a l’avinguda Meritxell, la moda continua sent el sector més rellevant, amb un 27% d’establiments, mentre que el 33% de l’oferta ha canviat entre el 2015 i el 2021. Quant a l’avinguda Carlemany, destaca l’evolució del nombre de locals o espais buits, que ha passat d’un 6% el 2015 al 16% el 2021.
El treball de la consultoria Intueri Consulting inclou l’anàlisi dels punts forts i dels punts dèbils del comerç a Andorra. Pel que fa als punts forts, esmenta, a més de la millora de l’entorn urbà, l’estructura de gestió i dinamització, la millora de la connexió, nous operadors i iniciatives, inversions per part dels privats i l’especialització en alguns sectors, com ara l’esport, així com nous atractius en infraestructures.
Quant als punts febles, el treball destaca la incertesa davant els nous projectes, l’esgotament en el model d’alguns negocis, la pèrdua del valor diferencial del producte, una menor presència del comerç en la despesa d’oci del turista i un client amb menys poder adquisitiu. Segons Segarra, «el preu no pot ser l’únic atractiu, i per això a nivell de producte s’ha de treballar la innovació i la diferenciació, millorar la qualitat i l’excel·lència en el servei i apostar pel comerç electrònic, que et dona un avantatge competitiu».
Amb aquestes condicions, la proposta de treball del pla estratègic de comerç identifica com a àmbits d’actuació preferents la innovació (promoure nous conceptes i propostes comercials), la competitivitat, la digitalització (millorar les condicions per accedir a nous mercats i clients), la sostenibilitat i la promoció de l’experiència comercial. Per tirar-ho endavant, es crearan tres grups de treball o comissions, amb la participació d’Andorra Turisme, el ministeri d’Economia, Andorra Business, la CEA i la Cambra de Comerç, amb una primera convocatòria en línia que es farà el 2 de febrer vinent.
