La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra (CCIS) ha presentat aquest dijous l’Informe Econòmic 2024, coincidint amb la trentena edició d’una publicació que s’ha consolidat com a referent en l’anàlisi de la realitat econòmica del país. El president de l’entitat, Josep Maria Mas, ha qualificat l’exercici de l’any passat com a “un bon any per a l’economia andorrana”, amb un creixement del PIB del 3,4%, superior al de l’entorn europeu i el més elevat des del 2016 si s’exclou el rebot postpandèmic.
Segons l’anàlisi, la construcció va tornar a ser el motor principal del creixement, amb un pes destacat en matèria d’habitatge, mentre que la indústria va consolidar la recuperació iniciada el 2023 i els serveis —tant financers com vinculats al turisme i a l’hoteleria— van mantenir una evolució positiva. L’informe també constata que el sector financer va incrementar els beneficis agregats un 7,3% i que el turisme va assolir la xifra rècord de 9,6 milions de visitants, la més alta des del 2008.
Malgrat aquest balanç favorable, el president de la Cambra ha advertit que les perspectives per al 2025 estaran condicionades per una “velocitat més moderada” de creixement i per tensions internes com la manca d’habitatge assequible, la falta de mà d’obra i la pressió sobre les infraestructures. “Vivim en una època de transició i ens correspon decidir com volem encarar aquest futur”, ha subratllat, posant sobre la taula quatre eixos que considera decisius per al país.
“Vivim en una època de transició i ens correspon decidir com volem encarar aquest futur” – Josep Maria Mas
El primer repte, segons Mas, és trobar l’equilibri entre desenvolupament econòmic i sostenibilitat demogràfica. En aquest sentit, ha recordat que l’envelliment de la població i la baixa natalitat són factors que posen pressió sobre els serveis públics, especialment en l’àmbit sanitari. Durant el primer trimestre del 2025, la despesa de la CASS va arribar als 38,3 milions d’euros, un 11,3% més que l’any anterior, amb increments en hospitalitzacions, medicaments i atenció primària. “No es tracta només de créixer, sinó de fer-ho amb criteri, mesura i mirada de futur”, ha remarcat. Per aquest motiu, la Cambra reclama dades fiables i mecanismes de seguiment, com els informes de l’Institut Nacional de l’Habitatge, i proposa un espai estable de col·laboració entre institucions, empreses i agents socials per anticipar tensions i dissenyar estratègies comunes.
“No es tracta només de créixer, sinó de fer-ho amb criteri, mesura i mirada de futur” – Josep Maria Mas
El segon eix és la diversificació. Més d’una dècada després de l’obertura econòmica, el debat continua vigent i, segons Mas, encara no s’ha avançat prou en nous àmbits d’activitat. Sense deixar de banda els sectors tradicionals, el president de la Cambra ha defensat la necessitat de modernitzar i reforçar el comerç. “Donar suport al comerç no és incompatible amb apostar pel futur: és, de fet, una condició per construir-lo”, ha apuntalat. Mas ha alertat del risc que suposen pràctiques com el contraban al Pas de la Casa, les quals “deterioren la reputació del país”, i ha reclamat una acció conjunta amb França. També ha instat a consolidar el Pla estratègic de compres i a reforçar l’Observatori del Comerç per disposar de dades fiables.
“Donar suport al comerç no és incompatible amb apostar pel futur: és, de fet, una condició per construir-lo” – Josep Maria Mas
El tercer repte és el capital humà. Mas ha insistit que “la manca de mà d’obra és un problema estructural que afecta tant perfils bàsics com qualificats” i que condiciona la competitivitat dels sectors productius, motiu pel qual ha reclamat un model migratori més adaptat i àgil, el qual ofereixi previsibilitat a les empreses i faciliti l’acollida de treballadors, incloent-hi l’accés a l’habitatge i la formació contínua. Entre les propostes, ha destacat la possibilitat d’integrar el teletreball per captar talent internacional i reduir la pressió sobre el mercat immobiliari, així com fórmules per reconèixer oficialment competències professionals adquirides fora del circuit educatiu formal, inspirades en models com el de la Comunitat de Madrid.
“La manca de mà d’obra és un problema estructural que afecta tant perfils bàsics com qualificats” – Josep Maria Mas
Finalment, el quart eix té a veure amb les relacions institucionals i el desenclavament del país. Mas ha destacat el paper de la Cambra en l’acompanyament a les empreses davant l’Acord d’associació amb la Unió Europea, recordant que encara hi ha dubtes i desconeixement sobre el seu impacte real. En aquesta línia, ha anunciat que s’ampliarà l’espai d’assessorament i informació perquè sigui més accessible i incorpori veus independents. Paral·lelament, ha valorat positivament la possible participació d’Andorra en una Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT): “És imprescindible que les empreses se sentin preparades i informades per afrontar els canvis amb seguretat”, ha assenyalat.
“[Sobre l’Acord amb la UE] És imprescindible que les empreses se sentin preparades i informades per afrontar els canvis amb seguretat” – Josep Maria Mas
Mas ha conclòs la presentació afirmant que, més enllà de l’evolució de l’Acord amb Brussel·les, el país encara té deures pendents en matèria de pensions, despesa sanitària, mercat laboral i habitatge. “El que determinarà l’èxit econòmic d’Andorra serà el que decidim construir des de dins, amb responsabilitat i compromís”, ha finalitzat, apel·lant a la necessitat d’un projecte de país “clar, realista i estructurat” per afrontar els reptes de les pròximes dècades.
