El saldo del fons de reserva de jubilació estaria esgotat el 2041. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi actuarial de la branca jubilació de la CASS corresponent al 2023. El que es posa en relleu també és que els resultats tècnics positius allarguen la solvència del sistema, però en cas que s’acumulin dos anys de creixement de l’economia igual a zero la branca de jubilació entraria en dèficit. Aquesta és una de les qüestions que s’han posat en relleu en la compareixença dels presidents de la comissió gestora del fons de reserva de jubilació, Jordi Cinca, i el del consell d’administració de la CASS, Marc Galabert, davant la comissió legislativa de seguiment i sostenibilitat de les pensions per presentar el document. Durant la compareixença, Cinca ha defensat que “la reforma del sistema és necessària” però “no només” a través de mesures paramètriques, aquelles que modifiquen només alguns paràmetres com l’edat de jubilació, sinó també estructurals per “no posar en dubte” el futur de les pensions.
Així, Cinca ha defensat que si es prenen només mesures paramètriques “el que es fa és guanyar temps”, fer “un cop de peu endavant momentàniament” fent que els ingressos augmentin, però ha alertat que malgrat això “a la llarga el model no és sostenible”. En aquest sentit, ha exposat que les mesures que afecten certs paràmetres provocarien uns desequilibris generacionals perquè es “faria pagar la reforma i el guany de la sostenibilitat” a les generacions futures. Per tant, cal que els canvis siguin estructurals per “no posar en dubte les futures pensions”. I a preguntes dels consellers generals els ha avisat que s’han de “treure del cap” que es pot fer “una reforma definitiva”, ja que aquesta “no existeix” i, per tant, ha defensat que han de prendre mesures sabent que serà “un primer pas” de moltes reformes que s’hauran d’anar fent. I ha llançat un últim avís als parlamentaris: “Ull que de tant fer estudis no arribem a la paràlisi”, és a dir, els ha urgit, en certa manera, a actuar ja.
La compareixença de Cinca i Galabert ha servit per presentar l’estudi actuarial del 2023, que serveix per actualitzar el que es va fer amb dades del 2020. Aquell posava en relleu que el fons de reserva de jubilació entraria en dèficit el 2024, però cal destacar que “les dades en aquests tres anys han estat superiors a les projectades, i al contrari, hi ha hagut superàvit”, motiu pel qual aquesta previsió s’ha pogut retardar i ara se situa cap al 2027 amb les dades actualitzades que també indiquen que el 2041 el fons estaria esgotat. Malgrat posposar aquesta entrada en dèficit, el president del consell d’administració de la CASS ha volgut fer una crida a “la mirada llarga”, ja que “potser serà d’aquí a tres anys, potser d’aquí a cinc, però l’onada [una metàfora que ha fet servir el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé] va apropant-se i la pregunta és si estem còmodes a la platja o no”. L’estudi actual s’ha fet amb una previsió a 60 anys, amb una inflació del 2% i un creixement salarial del 2% més el 0,5% per promocions i un rendiment del fons de reserva de jubilació de l’1% més el 2% corresponent a la inflació. També amb la previsió que la població activa creixi un 15,41%. La primera conclusió és que si s’encadenen dos anys de creixement econòmic zero la branca jubilació entraria en dèficit. I davant aquesta situació el que cal tenir en compte és que “el fons de reserva va minvant per cobrir les necessitats”, però no permet respondre a la totalitat de les necessitats que tindrà el sistema.
Davant aquesta situació es fa evident la necessitat de reformes importants, segons Cinca i Galabert, que permetin crear “altres pilars” com podrien ser els comptes nacionals o els comptes de capitalització individual, una opció sobre la qual Cinca ha opinat, a preguntes dels consellers, que caldria avaluar les compensacions públiques en aquells casos on es donin desajustaments en els salaris més baixos.
Anàlisi de les mesures que afecten certs paràmetres
Per aquest motiu, i per justificar el seu argument, durant la compareixença s’ha exposat una anàlisi que la CASS ha dut a terme per valorar l’impacte de les reformes paramètriques que van proposar. En aquest sentit, cal destacar que la proposta incloïa 14 mesures i que se n’han tingut en compte cinc: pujar la cotització del 12% al 16%; augmentar l’edat de jubilació als 67 anys; limitar la jubilació anticipada i fer-la passar dels 61 als 63 anys; incentivar la jubilació demorada fins als 72 anys i situar el factor de conversió dels 9,6 anys actuals als 17 en 25 anys, és a dir, que tot allò que s’ha cotitzat en lloc de ‘consumir-lo’ en els 9,6 anys actuals passin a ser 17. S’han analitzat aquests factors de forma individual per veure com afecten la sostenibilitat, l’equitat i la suficiència, però també de manera conjunta i la conclusió és que si només es toquen aquests paràmetres es fa pagar la reforma a les generacions futures, ja que si bé la sostenibilitat i l’equitat milloren, la suficiència (el que es percep percentualment respecte del darrer salari) cau per als nous cotitzants. I és que en definitiva, Cinca ha volgut subratllar que el model actual compta amb pensions baixes, però és ‘generós’, en el sentit que es cobra més del que s’aporta i que a més té el perill que no pot assegurar la capacitat de pagar la pensió.
I els responsables de la CASS també han volgut aportar als consellers, davant dels quals van comparèixer de manera prèvia per donar tots els detalls dels estudis, una reflexió sobre les mesures que es van tirar endavant el 2015 que el que pretenien era retardar l’entrada en dèficit del sistema per guanyar temps per fer la reforma necessària, segons ha recordat el president del consell d’administració de la CASS. Així, cal recordar que van ser augmentar la cotització a la branca jubilació un 2%, una nova fórmula de càlcul que va suposar que s’eliminessin els trams i que en certa manera es posés un topall a les pensions més altes i que el factor de conversió passés de 8 a 9,6 anys. La conclusió, que les reformes van servir per donar “anys de coll”, però Galabert ha afegit que el repte de reformar el sistema i plantejar un model a llarg termini continua encara sobre la taula, informa l’ANA.
