El procés de globalització ha estat una revolució en l’àmbit econòmic, tecnològic, polític i social a escala mundial que ha comportat un increment de les transaccions internacionals de béns i serveis sense precedents. Actualment, el comerç exterior ha esdevingut un dels motors de creixement econòmic de qualsevol país, on la relació dels fluxos d’entrada i de sortida de béns i serveis acaben per definir el model econòmic i productiu de cada territori.
En aquest context, els indicadors de globalització mesuren la interdependència de l’economia interna respecte a l’exterior a partir del comerç de béns i serveis i el seu pes en el conjunt de l’economia. Dins d’aquest marc, podem diferenciar dues visions. Per una banda, tenim els estadístics que mesuren la relació entre les importacions i les exportacions respecte a la totalitat del comerç de béns i serveis. En canvi, l’altra visió busca comparar el pes del comerç exterior respecte del PIB, amb l’objectiu de mesurar la contribució del sector exterior amb la riquesa que genera un territori.
Segons posen en relleu des del departament d’Estadística, d’aquesta primera visió, en podem extreure que Andorra és un país importador de béns i exportador de serveis. En termes reals (descomptant l’efecte dels preus), l’any 2022 el valor del comerç total ha rondat els 4.315 milions d’euros (un 22,1% més respecte a l’any anterior), dels quals 2.280 milions han estat exportacions i 2.034 milions importacions; en comparació amb l’any 2021, ambdues variables havien presentat variacions positives de 22,6% i 22,4%, respectivament.
Com a resultat de les entrades i sortides de mercaderies i serveis, per a l’any 2022, Andorra va obtenir un superàvit comercial per compte corrent de 246,92 milions d’euros. La balança comercial normalitzada, indicador que mesura el superàvit de la balança comercial respecte del comerç total, per a l’any 2022 va ascendir al 5,7%. En el mateix període, la taxa de cobertura, percentatge de les exportacions respecte a les importacions, s’ha situat en un 112,1% més.
Per altra banda, una altra de les formes més habituals de parametritzar l’obertura econòmica d’un país consisteix a comparar el valor de les exportacions i el de les importacions amb la riquesa que genera aquella economia. Aquests indicadors se centren a comparar els fluxos de les exportacions, les importacions i el superàvit comercial de l’economia respecte al PIB amb l’objectiu d’observar l’aportació del sector exterior i la seva evolució amb el pas del temps. Des d’aquest punt de vista, per al 2022 el valor de les importacions ha representat un 72,2% del PIB, i les exportacions un 80,9% més. La suma d’ambdós fluxos conforma l’índex d’obertura econòmica, que l’any 2022 ha obtingut una valoració del 153,1%.
El pes del superàvit de la balança comercial de béns i serveis (diferència entre importacions i exportacions) amb relació al PIB de l’economia durant el 2022 ha augmentat un 8,8% més.
Si ens centrem en la relació de la inversió estrangera directa (IED) respecte del PIB, observem que, per a l’any 2022, la IED entrant ha representat un 17,6% més respecte a la riquesa del país, i la IED sortint un 1,6% més. Si comparem ambdues variables, obtenim una inversió directa neta positiva, el país ha rebut més capitals que els que ha enviat a l’estranger, amb un superàvit per valor de 513 milions d’euros, dada que ha representat un 16% del PIB.
Finalment, si es compara el valor que aporta el comerç de béns i serveis respecte del conjunt de la població per a l’any 2022, s’observa més pes per càpita de les exportacions (31.843 euros) respecte a les importacions (28.396 euros).
