L’inventari sobre el fons d’art del Consell General que l’actual sindicatura ha dut a terme va mostrar que no hi havia cap obra francesa que l’integrés. Decidits a reparar en certa manera aquest greuge es va iniciar un treball que s’ha culminat avui. Així, des d’aquesta mateixa tarda ja llueix a una de les parets de la sala de la junta de presidents l’obra ‘A.3.86’, de Pierre Igon. Segons han manifestat tant el síndic general, Carles Ensenyat, com l’ambaixador francès, Jean-Claude Tribolet, i el president del Museu Les Abattoirs de Tolosa, Pierre Esplugas-Labatut, aquest “és un primer pas per apropar l’art francès no només al Consell General sinó a Andorra”, ja que en l’acte en què s’ha presentat la mostra s’ha posat en relleu la voluntat “d’enfortir vincles”.
Sobre això, el síndic ha destacat que en cloure l’inventari es van adonar que de les 150 obres que integren el fons d’art del Consell, 120 de les quals són d’artistes andorrans (la qual cosa el converteix en un dels més rellevants del país) hi havia “un forat” per no aparèixer cap obra d’origen francès. Disposats a “reparar” aquesta mancança, es van iniciar les negociacions amb l’estat francès per demanar que el Consell pugui acollir de forma permanent una mostra gal·la. Aquesta col·laboració es posa en marxa amb la cessió de l’obra d’Igon, però “la idea és que la cessió no només es renovi sinó que fins i tot es pugui anar ampliant”, de tal manera que hi pugui haver “una segona o una tercera obra” d’artistes francesos reputats que el parlament pugui acollir.
En la mateixa línia d’enfortir aquesta col·laboració s’han manifestat Tribolet i Esplugas-Labatut. Així, el primer ha mostrat la seva alegria perquè amb aquest quadre es pugui “restablir les coses” i hi pugui haver una obra francesa al parlament andorrà, assenyalant alhora que l’estada del president de Les Abattoirs a Andorra pot servir per “establir vincles”. A més, ha avançat la possibilitat que en els mesos vinents “una altra obra francesa podria arribar a la Casa de la Vall”.
Per la seva banda, Esplugas-Labatut ha remarcat que encara que hi ha molta proximitat entre Andorra i la regió d’Occitània, així com la ciutat de Tolosa, la veritat és que encara “hi ha assumptes a fer per desenvolupar les relacions”. Així mateix, ha especificat que aquesta cessió és una “oportunitat per aprofundir i nodrir les relacions entre Andorra, la regió occitana i Tolosa”, ja que pot ser el punt de partida d’unes relacions que es poden millorar. Altrament, ha emfasitzat el fet paradoxal que malgrat la proximitat, encara calgui aprofundir les relacions entre banda i banda de la frontera, informa l’ANA.
Un dels fets que s’han destacat durant l’acte de presentació de l’obra és que ocupi un espai tan important dins el Consell General com és la sala de junta de presidents. De manera que el síndic general ha precisat que es va demanar una selecció d’obres disponibles i que d’entre totes les proposades, es va optar per la d’Igon “pel prestigi de l’artista i també per la seva proximitat”, atenent que és un artista de Tolosa. A més, Tribolet ha ressaltat que després de contactar interlocutors com els fons regionals d’acció cultural d’Occitània, es van fer diferents propostes i ha insistit que s’ha optat per un artista “emblemàtic i reconegut” per una obra que “representa molt bé el que expressa aquesta sala”.
Les característiques de la creació
‘A.3.86’ es presenta en forma de tríptic, acrílic sobre paper muntat sobre tela, de 120×291 cm, sobre tres plafons juxtaposats. Es caracteritza per un efecte de monumentalitat en què l’autor va invertir a partir dels anys vuitanta, d’acord amb la continuïtat d’un art encarnat lligat a l’art sacre. A més, els marcats contrastos, l’ús del negre, la profunditat lluminosa, la unió dels panells pel motiu pintat i la dimensió del tríptic aporten aquesta impressió de grandesa davant l’espectador.
Val a dir que l’abstracció “sorgeix del motiu”, però també es manifesta a través del títol que ofereix la possibilitat de deslligar-se de qualsevol referència a la realitat recolzant-se així en una nomenclatura organitzada. L’artista utilitza una àmplia cal·ligrafia gestual per establir un diàleg entre les línies verticals i el pla horitzontal del llenç.
