El projecte Himalaiaski és una aventura per descobrir llocs amb neu i en els quals no s’hi hagi esquiat gaire. No són gens coneguts per al gran públic, però suposen tot un repte per aquells qui es proposen assumir els ascensos. La segona cita del Cicle de cinema de muntanya i de viatges es presenta avui amb Himalaiaski. Esquí de muntanya, traces de l’inconegut, amb dos documentals, a Ossètia del Sud i la península de Kamtxatka. Es podran veure a l’Auditori Nacional d’Andorra a Ordino a les 21.00 hores.
La primera projecció és la d’Ossètia del Sud, que es va portar a terme el 2018. En un equip de cinc persones, una de les seves integrants era Inka Bellés. «Vaig veure els primers documentals que van fer i m’hi vaig apuntar», va indicar l’andorrana, que va anar acompanyada de Xevi Esgleas (alpinista encarregat de buscar els llocs) Lluís Badós (guia de muntanya), Pep Cuberes (filmaker) i Guillem Casanova (fotògraf). Anaven a un país «complicat, que es va autoproclamar independent de Geòrgia i que està reconegut per molt pocs estats», i del qual els últims anys només ha exportat notícies de conflictes i de situació bèl·lica. Per aquest motiu van demanar els permisos adients al govern local. «Van ser molt amables i ens van posar totes les facilitats. Tenen ganes que es doni a conèixer el país, perquè des del 2008 no hi ha hagut gaires turistes occidentals».
L’aventura de sis dies, doncs, arrencava. «En tot moment ens van acompanyar membres del govern per ajudar-nos, menys per pujar a la muntanya. Ens van tractar molt bé i fins i tot ens van rebre els ministres de Turisme i Exteriors», assenyalava Bellés, destacant que «el guia que teníem era el nebot de l’antic president del país». Durant el temps que van ser-hi «vam poder fer molt bones esquiades, sense comptar amb gaire informació de mapes, anàvem bastant de mica en mica amb el que vèiem». Al Caucas van pujar al Khalatsa, el cim més elevat d’Ossètia del Sud, de 3.938 metres. Van ascendir-lo «bastant a l’aventura, investigant perquè l’estabilitat de la roca era molt precària», que va provocar que no el coronessin. Dormint a la muntanya «podies anar sentint com queien allaus a prop d’on érem. Hi havia boira, vam veure petjades de llop a la vora i no teníem cobertura, pel que no teníem opció de rescat. Vam viure una experiència d’exploració com succeïa abans, quan hi havia molts menys recursos». També van ascendir el cim Sagrat, que tampoc van completar.
Volcans actius
De tornada del viatge ja pensaven quin seria el proper repte. Aquest va ser l’any passat a la península russa de Kamtxatka. Un lloc ben remot. Aquí va ser inestimable l’ajuda d’Ekaterina Osichkina, integrant de l’equip nacional rus i que va ser campiona del món júnior, i una bona amiga de Bellés, que els va ajudar en tota la logística i informació, a més d’acompanyar-los en l’aventura. Aquest documental s’estrena avui a Ordino. La reunió de volcans que hi ha a la zona és destacada. Uns 160 zona, dels quals 26 encara són actius. Van pujar-ne tres. Dos d’ells es poden veure des de la mateixa capital, Petropavlovsk-Kamchatsky, que són l’Avachinski i el Koriakski. Posteriroment, dirigint-se al sud, el Mutnovsky, en el qual van poder entrar al càter. «Notaves tota l’energia de la terra. Hi havia fumaroles per tot arreu, olor de sofre i una tonalitat de colors molt gran», assegurava Bellés recordant aquella ascensió, «una de les més espectaculars que he fet mai». El hàndicap de pujar volcans és que «al ser actius has d’anar molt amb compte, perquè cauen pedres i dins el cràter també pots prendre mal, com caure en aigua que està bullint. S’ha d’anar amb un guia, perquè si no és perillós».
Kamtxatka és el bressol de l’esquí de muntanya rus, d’on surten els millors corredors d’aquesta especialitat. La mare d’Osichkina en va ser la impulsora i «vam aprofitar per conèixer com es feia antigament esquí de muntanya a la zona. Utilitzaven botes d’aigua, per travessar els nombrosos rius que hi ha». Per dormir, en la primera part del viatge ho feien en «campaments de tancs d’aigua adaptats amb lliteres», mentre que en la segona «en casetes dels treballadors que havien construït una central elèctrica». La meteorologia que van tenir va ser favorable, però «el temps canvia molt ràpidament». A més el vent bufa de valent i arriba «en alguns llocs als 350 km/h o més». Per sort, no s’ho van trobar, però sí una expedició catalana una setmana abans. El que sí que van veure són «petjades d’óssos, i ens van explicar moltes històries» sobre quan s’havien trobat aquests plantígrads amb humans.
En les projeccions d’avui i el col·loqui hi participaran Bellés, Casanova i Anna Malysheva, companya a la selecció russa d’Osichkina, que no hi podrà ser present per motius personals. En els dos viatges, «sobretot, a més de fer esquí de muntanya, hem volgut conèixer la seva història a través de la seva gent», exposava Bellés, més que no pas «fer el cim més tècnic o insòlit». La pròxima aventura ja l’estan preparant.
