Els organitzadors de la Biennal Internacional Land Art acumulen barreja de sentiments. La iniciativa andorrana ha estat model per altres ciutats dels territoris veïns per tirar endavant experiències molt similars, però alhora, ara mateix, la tercera edició del certamen al Principat no està ni molt menys assegurada. El problema sempre és el mateix: la manca de pressupost.
Ho explica Pere Moles, comissari de la Biennal, mentre relata la seva experiència com a visitant a un dels fills del Land Art andorrà: l’Art & Gavarres organitzat entre Girona, Cassà de la Selva i Celrà. «Ells es van fixar en el nostre festival i fins i tot s’havia plantejat la possibilitat de poder exportar algunes de les obres d’art», relata, si bé finalment la proposta no es va arribar a concretar. Cal tenir present també que en algun cas, com per exemple, l’obra de la tartera de Carroi, ho feia impossible.
Així doncs, Moles admet que poder visitar aquesta proposta, «amb coses molt similars a les nostres», (fins i tot la durada és exacta: 3 mesos) és interessant i «aporta satisfacció i alegria perquè veus que tenim un model que funciona». I és que són molts els que treballen en la línia de tornar a valorar la natura.
Tristesa
Alhora, però, no amaga que «també et produeix tristesa de veure que a nosaltres, que som els pioners, ens costa tant tirar endavant». En aquest sentit va indicar que la que hauria de ser la tercera edició del Land Art ara mateix «penja d’un fil. No tenim compromisos ferms ni cap patrocinador solvent». Aquesta situació, va remarcar, «decep». I és que es va mostrar «cansat» d’haver de «perseguir tot el dia» a uns i altres per mirar de trobar el finançament necessari per tirar endavant. «L’ideal seria poder trobar una fórmula més àgil i fàcil per poder assegurar els diners», detalla, afegint que en algunes ocasions s’han fet propostes per signar convenis a llarg termini però fins ara no ha donat resultat. A més, apunta una altra complicació: «enganxem mal moment perquè el festival hauria de ser l’estiu del 2019 i si hi ha eleccions pel mig, no sabem què passarà», va manifestar. I sense certeses, no es poden agafar compromisos amb artistes.
De fet, recorda que de la primera a la segona edició «ja vam perdre gran part del pressupost», una situació que podria empitjorar. Moles lamenta que, per exemple, esportivament es disposi d’un calendari «espectacular» d’esdeveniments i que, en canvi, l’oferta cultura sigui molt més minsa. Això no obstant, la proposta de Girona sempre anima: «veure que amb pocs mitjans tiren endavant i ens copien, és perquè tan malament no ho fem».
