L’Anna (Gloria Sirvent) és muda i es trasllada, es muda, a un pis al centre de la ciutat on coneixerà el conserge (Jordi Rico) i una altra veïna, la Flora (Maria Lanau), els protagonistes d’aquesta comèdia dramàtica. «He hagut de treballar molt com escoltava i com participava en la conversa. Actuar sense parlar? Mai ho havia ni pensat», diu Sirvent. «Crec que dels tres personatges, el meu ha estat el que ha trigat més de brotar perquè ha costat trobar l’equilibri entre el moviment i el silenci», ja que la protagonista no és muda de naixement, intuïm que una mala experiència li va prendre la parla. «Sóc la persona que necessiten els altres personatges perquè algú els escolti sense dir res, com si tot li semblés bé, però potser no li ho sembla», afegeix.
La Flora és el seu contrapunt, una dona que parla pels colzes, explica Lanau amb un punt de melangia i alegria mentre recorda l’última obra que va fer al Claror, 25 anys enrera. De fet, parla tant que l’actriu ha hagut de recórrer a un complex vitamínic «per a la memòria, el mateix que prenen la gent que estudia màsters perquè l’obra són 75 minuts, som tres personatges i una és muda, imagina el text que he hagut d’aprendre». Lanau tampoc desaprofita l’ocasió per mostrar l’eufòria per la col·laboració de l’ENA en aquest projecte a tres bandes amb el Teatre Grec i La Banda: «Estic encantada».
Aquestes converses tenen lloc, mentre la directora, Mercè Vila, fa proves d’il·luminació a l’escenari juntament amb l’escenògrafa i il·luminadora Laura Clos: «Posa’m una llum una mica més rosa, compte amb aquest zenital, m’encens la lampadeta», crida Vila, alhora que ordena a Lanau que «es vesteixi de leoparda, per a l’escena tres». A sobre de l’escenari tres espais diferenciats però sense parets entre ells: «Vull veure paral·lelament com gestionen la seva solitud. Hi ha una dramatúrgia molt bèstia de l’espai perquè evoluciona durant tota l’obra, comença i acaba diferent», precisa la directora. Els elements del decorat són dels anys 70: el paper de les parets, el tocadiscs, una maleta, la típica làmpada de peu amb pantalla acabada amb boletes.
Jordi Rico, Maria Lanau i Gloria Sirvent protagonitzen l’estrena d’aquesta comèdia dramàtica
El muntatge de l’escenari ha sigut una experiència singular per a la directora i el seu equip que estrenaran l’obra en un lloc diferent del que han assajat. «És com anar a fer un bolo però abans d’haver estrenat però alhora les últimes setmanes són tan estressants que el fet de sortir de la zona de confort que ja coneixíem ens fa estar més alerta i crec que pot ser bo», apunta Sirvent. Vila i Clos han estat treballant a l’escenari del Claror des del dissabte fins a fer-se’l seu. Les actrius van arribar ahir i aquest matí ho fa Rico. «La boca d’aquest escenari és molt gran i el teatre, com una plaça major, són 400 seients, ha estat un cap de setmana molt intens de muntantge, venim aquí a parir l’obra, no és com quan surts de gira», explica la directora. Ahir al vespre se n’havien venut un centenar.
«Els portem un bombó», sentencia Vila dirigint-se als espectadors d’aquest vespre. «És un text dels millors dramaturgs que hi ha actualment, el Pablo Mesiez» i ens deixa ràpidament per mirar amb el seu equip per on entraran a l’escenari aquest vespre a les 21.30 hores.
