Search
Close this search box.
Preservació del patrimoni cultural

La història dels andorrans, més blindada que mai per a 2025

El nou projecte de llei de dipòsit legal permetrà la digitalització de publicacions mixtes i cinematogràfiques i vetllarà pels requisits tècnics

L’Arxiu Nacional d’Andorra i la Biblioteca Nacional són dos estaments summament preuats que tenim al Principat i que el ministeri que encapçala la ministra Mònica Bonell lluita dia a dia perquè no perdin cap protagonisme. És per aquesta raó que aquesta tarda la titular de Cultura, Joventut i Esports, juntament amb els responsables del Departament de Patrimoni Cultural, han comparegut davant la Comissió Legislativa en referència aquest afer per detallar el contingut del nou projecte de llei de dipòsit legal que hauran d’executar tots els autors, editors i productors que vulguin a partir d’ara salvaguardar els drets intel·lectuals i de propietat de les seves obres.

“Es tracta d’una nova normativa que s’emmarca en el Pla estratègic de Cultura respecte al pròxim 2030, i en el qual hem treballat amb els diferents ministeris implicats per garantir un projecte de llei sòlid per al nostre Arxiu Nacional, el qual entrarà en vigor durant el primer trimestre del nou any, i el pertinent a la llei del patrimoni cultural, el qual veurà la llum ben entrada l’any o durant l’inici del 2026″, ha especificat la ministra. També ha posat en coneixement que la futura normativa “s’ha estudiat a partir del model d’altres països com Anglaterra”, i que porta la voluntat de garantir així que les generacions futures “siguin coneixedores del que va succeir en 2024 i més enllà”.

Sobre aquesta qüestió, resulta important recordar que la llei del dipòsit actual continua datant de 1980, i després de quatre dècades Andorra tindrà l’any vinent una normativa més actualitzada i moderna. Per la seva part, la directora del Departament de Patrimoni Cultural, Isabel de la Parte, ha esclarit que la Biblioteca Nacional és “l’indret per salvaguardar i protegir el patrimoni i els arxius del país. El dipòsit és una norma fonamental per divulgar la preservació del coneixement i afavorir al mateix temps el catàleg de la biblioteca”, ha deslligat. Un assumpte prou rellevant pel ministeri cultural que cerca així “noves formes de creació i divulgació per a les plataformes de digitalització“, com altrament reduir el nombre d’exemplars a dipositar.

Pel que fa als detalls, ha sigut la cap de la Biblioteca Nacional, Júlia Fernàndez, qui ha traslladat els set punts que consta el nou dipòsit legal que “permetrà protegir els drets d’autor pertinents”. El primer d’ells, és el de regular com funciona el servei del mateix; el segon, les funcions actualitzades que tindrà la Biblioteca Nacional; el tercer, l’elaboració d’un llistat bibliogràfic de forma “periòdica”, i en quart lloc, el de posar en consulta els materials dipositats i cedir així a l’Arxiu Nacional els diferents materials a gestionar. D’altra banda, en cinquè lloc es concreta que els materials pertinents de dipòsit legal “hauran de ser editats i produits en territori andorrà, així com aquells que s’importin al país de persones de nacionalitat andorrana o de temàtica relativa al Principat”.

El sisè punt desprèn que els obligats a dur a terme aquest dipòsit són els “editors, productors i importadors”, els quals també es precisa que “hauran de constituir-lo”. A banda, hi ha alguns articles específics que poden generar certs dubtes de conservació, com ara les publicacions mixtes, periòdiques o cinematogràfiques, o la tipologia i predisposició d’algunes pàgines web. Finalment, el setè i darrer punt que engloba el projecte de llei, contempla com es conforma l’esmentat dipòsit (amb el codi a partir d’ara AND.368-2024) i que les publicacions en línia estan sotmeses al mateix, “amb les metadades que presenten totes les adreces web i publicacions que siguin produïdes a Andorra“.

Per contra, les publicacions digitals excloses del dipòsit legal són les que continguin temàtiques fora del nostre territori. Amb tot això, s’aconseguirà, segons remarca Fernández, que tant l’Arxiu com la Biblioteca Nacional “puguin reproduir, duplicar i migrar materials a efectes de conservació i de garantir així els seus requisits tècnics”. Per acabar, s’ha especificat els dos tipus d’infraccions que hi haurà al dipòsit legal; les lleus i les greus. Les primeres s’atorgaran quan no es constitueixi el dipòsit, quan es distribueixi el material sense el mateix o bé quan aquests s’entreguin fora de termini. Les sancions greus, per contra, es donaran quan es manipuli el dipòsit legal o es presentin dates falses per a obtenir-lo.

Comparteix
Notícies relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix
El més destacat
Publicitat
Entrevistes culturals
Escriptor
Dramaturga i actriu
Artista del Brasil
Publicitat
Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu