La cantant i compositora israeliana, Noa, va tornar al país per presentar el seu darrer disc Letters to Bach, dotze composicions del mític artista barroc Johann Sebastian Bach a les que posa lletra en anglès i hebreu. «Per a un músic, tocar Bach és com pujar l’Everest de la música», confesava l’artista que, seguint les metàfores alpines afegia que «cantar i tocar aquest material és una bogeria; és com fer un eslàlom per una pista amb molta pendent i sense pals».
L’estranya combinació d’ajuntar les partitures del compositor alemany amb la producció de Quincy Jones -el mateix que va produir Thriller- donen com a resultat aquesta nova meravella de la cantant, que gairebé un miler de persones van poder gaudir ahir al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Abans del concert, Noa explicava que «Bach no va composar aquestes melodies per ser cantades sinó perquè les toquessin diferents instruments com el piano o el violoncel, així que és una mica estrany cantar-les però també resulta tot un repte». I en cap cas va sonar estrany; acompanyada pel seu inseparable Gil Dor, qui es va encarregar dels arranjaments, Noa va oferir un concert ple de vida. «Era molt important per mi posar lletres que toquessin aspectes importants de la nostra societat: l’escalfament global, la religió, l’eutanàsia, el feminisme, les noves tecnologies… reptes de la joventut del segle XXI».
Tenint en compte la implicació política de l’artista en el conflicte palestí-israelià, tampoc podia faltar una cançó de l’àlbum que parlés d’aquest tema, «però vist i cantant amb els ulls d’una dona».
En aquest sentit, la seva actuació va tenir un marcat sentiment minimalista que va fer profunda la posada en escena dels 12 temes, amb un estil pròxim als musicals de Broadway o la música jazz. També va oferir altres cançons del seu repertori més conegut.
Achinoam Nini, mundialment coneguda per Noa, va néixer a Tel Aviv però és d’origen yemenita. Ha actuat en els escenaris més prestigiosos del món, inclosos el Vaticà, la Casa Blanca, el Carnegie Hall, el Lincoln Center i els principals teatres europeus.
«M’agrada citar sempre Duke Ellington que diu que hi ha dos tipus de música: la bona i la resta. Intentem estar a la banda de la música bona», sentenciava. El concert d’aquesta passada nit, el quart que ofereix l’artista al nostre país, s’emmarca en la voluntat del comú d’oferir actuacions de qualitat fora del calendari de festa major.
