El passat 16 d’octubre va sorprendre la notícia que cap artista s’havia inscrit en el nou registre professional d’artistes, una eina que el Ministeri de Cultura havia promogut amb l’objectiu de professionalitzar el sector. Aquesta falta d’inscripcions ha generat desconcert, ja que es tracta d’una iniciativa dissenyada per beneficiar els artistes. Davant d’aquesta informació, Juanma Casero, un dels dos representants dels artistes en la Comissió de Seguiment de la Llei de l’Estatut de l’Artista, ha explicat a EL PERIÒDIC que un dels principals motius d’aquesta situació és el desconeixement per part del sector artístic sobre el procés d’inscripció, tot recalcant que aquest fet no s’ha d’interpretar com una falta d’interès per part dels artistes del país.
Continuant en aquesta línia, Casero ha destacat que la informació sobre el registre s’ha difós principalment a través de canals oficials com pot ser el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) la qual cosa pot resultar problemàtica per als artistes, ja que les explicacions sovint són massa tècniques. Enfront d’aquesta situació, el dramaturg ha indicat que avui mateix, dilluns 21 d’octubre, se celebrarà una reunió entre el Ministeri de Cultura i el sector “per poder donar resposta a tots els dubtes que els artistes puguin tenir sobre aquesta temàtica”.
D’altra banda, Casero ha incidit en el fet que una de les principals preocupacions dels artistes és la relativa a les condicions necessàries per poder formar part del registre que vol professionalitzar el sector; entre elles, el requisit econòmic per poder inscriure’s. És en aquest punt on l’artista ha d’acreditar que es pot sustentar econòmicament a través d’un nivell mínim d’ingressos que s’ajusti al salari mínim interprofessional (SMI). Aquest requisit és especialment complicat per a molts creadors, ja que, com ja havia esmentat anteriorment Casero a aquest mateix mitjà, el sector artístic es caracteritza per la seva intermitència i precarietat, fet que genera incertesa entre aquells que consideren registrar-se.
LLEGEIX MÉS: Els representants de la Comissió de l’Estatut de l’Artista posen en relleu la precarietat del sector
Una de les altres qüestions que ha remarcat Casero és el fet que en el moment de fer-se l’anunci del registre de la professionalització del sector es van donar algunes dades que podien portar a la confusió, com per exemple la relativa a la diferenciació entre “artista i professional”. El Censart, per exemple, està obert a qualsevol persona que es dediqui a la creació artística, mentre que el registre de professionals està limitat a aquells que compleixin amb els criteris definits per l’Estatut: “El concepte d’artista és molt relatiu. Una persona que dibuixa pot inscriure’s en el Censart, mentre que en l’Estatut només ho poden fer professionals”. Això ha creat una bretxa entre la percepció pública del que significa ser un artista i els requisits per ser considerat professional segons la normativa.
En aquesta línia, el dramaturg ha insistit en el fet que hi ha molta varietat d’artistes, una casuística potser desconeguda per a la ciutadania: “Un tatuador o una persona que pinta murals a la paret és un artista”. És per aquest motiu que Casero ha remarcat la necessitat de millorar la comunicació i apropar les explicacions als interessats, fent esment a la reunió com un primer pas per aclarir qui pot optar a inscriure’s al registre, tot i que després serà la Comissió de l’Estatut de l’Artista qui avali aquesta incorporació.
Finalment, Casero ha recordat que la Comissió de l’Estatut de l’Artista es reunirà novament abans de final d’any per fer una valoració de l’acollida d’aquest registre i analitzar les dificultats trobades, tal com es va establir anteriorment.
Possible règim d’assegurança per fer front a la intermitència
Va ser el passat dimecres quan, segons una resposta escrita de la ministra de Cultura, Mònica Bonell, a la consellera socialdemòcrata Susanna Vela, va transcendir la notícia que a hores d’ara cap artista s’ha inscrit ni ha sol·licitat l’acreditació per formar part del registre. Tanmateix, sí que quatre persones vinculades a les arts plàstiques i escèniques han mostrat interès per aquest procés.
Bonell va justificar aquesta manca de predisposició al·legant que, tot i que la iniciativa té com a objectiu professionalitzar el sector, tant el registre com el tràmit en línia “estan encara en fase de creació”. En resposta a les preguntes de Vela, la ministra va destacar que aquesta tardor s’han previst diverses reunions informatives amb col·lectius artístics, productors i promotors per explicar els beneficis socials i econòmics de l’Estatut de l’Artista, amb la primera trobada prevista per a aquest dilluns.
A més, la titular de Cultura va remarcar que des de l’Executiu s’està treballant per recollir informació sobre la normativa tributària i de seguretat social que afecta els artistes professionals. Aquesta anàlisi, el qual es farà en paral·lel amb les reunions, inclou la possibilitat d’estudiar una cotització reduïda específica per als artistes acreditats i un règim d’assegurança per fer front a la intermitència del sector. També s’està valorant la implementació de mecanismes que facilitin la importació i exportació d’obra artística produïda a Andorra.
