En el marc de les Nits d’estiu als museus arriba a Andorra el grup català Tarta Relena. El conjunt, programat al Sónar 2022 i al Primavera Sound, aterra avui al Principat amb l’espectacle Fiat Lux, descrit com a folk tronat i gregorià progressiu, una proposta diferent d’un projecte format per dues dones, que embolcallen els espais amb la seva veu i exploren noves sonoritats. El repertori inclou des de cançons de la tradició oral fins a cançons d’autor més recents, una proposta diferent que es podrà gaudir a partir de les 20.00 hores al Santuari de Meritxell, lloc triat pel seu lligam amb els monestirs romànics que eren l’escenari dels cants gregorians. En parlem amb Marta Torrella, una de les integrants del grup.
–És el primer cop que toquen a Andorra?
–Sí, és el nostre primer bolo al país i ens fa molta il·lusió cantar al Santuari de Meritxell, un espai que és patrimoni del país.
–Prefereixen fer concerts en la intimitat o en grans festivals?
–Depèn del lloc. El que més ens agrada és sentir que estem en un espai on podem aprofitar la seva sonoritat. En els llocs més íntims, l’espai se significa mentre cantem i això ens dona molt gust. En l’àmbit acústic, és molt agradable sentir com l’espai t’acull. En auditoris i en exteriors, els concerts són més durs. Però al final, et sorprèn que en llocs en què no confiaves s’aconsegueix una molt bona escolta. Un ambient molt litúrgic que ens agrada.
–Fan cants tradicionals de molts països i en molts idiomes. Han viatjat molt per connectar amb tota aquesta cultura?
–Jo he estat moltes vegades a Grècia i he pogut connectar amb la seva cultura i música tradicional. L’Helena sap hebreu i ha estudiat uns mesos a Israel. Però en general no viatgem gaire, coneixem la música d’arreu a través d’internet i d’altres músics. Actualment, hi ha molta música accessible.
–Com se senten cantant en llengües que no parleu?
–En l’àmbit vocal, per una cantant és molt interessant la fonètica de cada llengua per a poder experimentar amb la seva veu i trobar noves sonoritats. L’Helena és lingüista i té moltes eines per aproximar-se a les diferents llengües i li interessa molt. A mi també, malgrat que no soc lingüista. Vam començar a cantar en cors, on sovint cantes en llatí i altres llengües, de manera que tampoc se’ns feia estrany fer-ho.
–En ser un duet, quin rol té cadascuna en el procés creatiu?
–Interessant pregunta. Fem una mica els mateixos rols, però ha anat a èpoques que ens hem permès canviar de rol. En un inici, per exemple, jo duia més la batuta en l’arranjament de veus i l’Helena controlava el tema lingüístic. Ara és una mena de ping-pong on cadascuna estira més pels seus interessos i fins que acabem trobant un punt mitjà que ens satisfà a les dues.
–Com han tingut tant ressò amb un estil tan únic i inusual?
–No ha estat molt premeditat. Cantàvem juntes en un cor, i a partir d’aquí, vam voler fer música juntes. Triàvem cançons que ens agradaven, que sovint acabaven sent de tradició oral, fos per la seva senzillesa o el tipus de lletres. Va ser un impuls molt intuïtiu per acostar-nos a aquesta música i fer arranjaments per descobrir un so que ens fes sentir còmodes. Per poder tenir repertori d’una hora vam introduir elements de la música electrònica , ja que ens permetia tenir més joc i alhora mantenir l’estil a capella que podem controlar amb molta precisió.
–A part de les cançons tradicionals, escriuen cançons pròpies?
–En els àlbums hi ha una combinació de les dues. Algunes cançons són melodies nostres amb lletres ja existents, d’altres són lletres que musiquem i d’altres que són simplement arranjaments per les veus. Estem obertes a fer el que ens doni la gana, però sempre treballem amb alguna cosa preexistent: la lletra, la imatge que estem abocant o la melodia.
–Quin objectiu principal té el vostre àlbum?
–El nostre últim àlbum, Fiat Lux, és una compilació de cançons que ens hem anat descobrint al llarg del procés. El que hem pogut desxifrar un cop fet el disc és una reunió de tòpics literaris repetits al llarg de la història de la humanitat amb els quals encara podem connectar. Són imatges molt senzilles i sentiments amb els quals tothom empatitza. Ens agrada la idea d’atemporalitat i universalitat d’aquestes imatges.
–Què significa Fiat Lux?
–És un versicle del Gènesi de la Bíblia, quan Déu diu: que es faci la llum. Aquest viatge emocional té un punt de catarsi i de final lluminós, acabant en una tranquil·litat i lucidesa molt solemne i solitària. En resum, que es faci la llum i que vagis clar el que tens davant, que ets tu mateix.
–Amb quin artista somien poder col·laborarar?
–Tenim la sort de treballar amb molts músics diferents que admirem, encara que no hi siguin identificats en les cançons, com ara Maria Arnal, Baiuca o Rodrigo Cuevas. Pel que fa als artistes amb els quals ens agradaria col·laborar hi ha noms com Jon Hopkins.
–El nom del grup, Tarta Relena, d’on sorgeix?
–Jo em dic Marta i de cognom Torrella i l’Helena de cognom es diu Ros. Vam agafar la primera inicial dels cognoms i les vam posar al principi del nostre nom.
–Tenen algun projecte de futur entre mans?
–A finals d’any, treure’m un disc en col·laboració amb ZA! i la Transmegacopla. Amb Tarta Relena estem enmig de la gira i encara estem paint Fiat Lux.
