Ahir va tancar les portes la mostra Japó, l’empremta de l’aigua que des del 23 d’octubre es podia veure a l’Artalroc. Ara cal que les prop de 200 fotografies que penjaven de les parets de la sala tornin al seu lloc d’origen, els àlbums custodiats amb la màxima cura pel Museu Guimet d’Arts Asiàtiques de París. I és que les 180 fotografies de les quals hem pogut gaudir aquests mesos normalment no estan exposades, sinó que es conserven als fons d’aquesta institució amb gran cel.
No és per a menys: les fotografies exposades fins ahir són úniques i constitueixen les mostres pioneres d’aquesta representació al Japó, ja sigui per part dels europeus que la van introduir al país en aquella època, capitanejats per Felice Beato (1833-1909), o pels aprenents nipons de la tècnica com Kusakabe Kimbei (1841-1934), Uchida Kuichi (1844-1875) o Tanamuro Kozaburo (1856-1923), entre d’altres, tal com va detallar el responsable de fotografia del Museu Guimet, Jérôme Ghesquière, durant la inauguració.
El director de fotografia del Guimet va parlar de la «dificultat» de muntatge
Ghesquière va parlar en aquell moment de la «dificultat» de muntatge de la mostra, de la complicació d’haver hagut de rebuscar entre els fons del museu per fer una preselecció de fins a 2.300 fotos i després extreure-les de l’àlbum i adaptar-les al format expositiu en quadres. El que no va transcendir en aquell moment va ser que la tasca havia anat a càrrec d’una autèntica institució en matèria de fotografia japonesa del segle XIX, la francesa Annabelle Simon.
Pressupost de 13.000 euros
El Govern va fer públic el 21 de novembre, gairebé un mes després de la inauguració de la magnífica mostra, l’adjudicació a Anabelle Simon «dels treballs d’adequació i restauració de les fotografies i els gravats de l’exposició Japó, l’empremta de l’aigua» per un import de 13.141 euros, independent del cost de posar en marxa l’exposició a l’Artalroc.
El paper albuminat tendeix a enrotllar-se, per això el millor format per a la conservació és l’àlbum
El Ministeri de Cultura va completar aquesta informació tot explicant que «en l’acord amb el Museu Nacional Guimet d’Arts Asiàtiques per a la cessió de les obres per a l’exposició figura una clàusula relativa a la conservació de les fotografies cedides».
A més, el Govern va incidir en l’extraordinarietat de la mostra tot recordant que «aquestes prop de 200 fotografies, que formen part del Museu Guimet, no s’havien exposat mai i estaven conservades dins d’uns àlbums especials. Per ser exposades calia: desmuntar-les dels àlbums, construir un paspartú per a cada foto i emmarcar-les».
Sobre la feina de Simon, el Ministeri informa que «la restauradora va ser nomenada pel museu» i també van advertir que a la finalització de la mostra a l’Artalroc caldria revertir el procés mencionat abans, una tasca que precisament es durà a terme aquests dies. «El preu adjudicat inclou les dues tasques», van concretar des del Govern.
Requisits de conservació
La restauradora de fotografia Annabelle Simon és autora del document Fotografia japonesa del segle XIX: tècniques, conservació i restauració on explica el perquè de la delicadesa d’aquests originals en paper d’albúmina. Entre d’altres, aquest tractament fa que el paper tendeixi a enrotllar-se i acabi fent malbé la imatge, per això el format de l’àlbum és el més adequat per a la seva conservació: «La còpia es preserva plana i l’estructura de l’àlbum la protegeix dels xocs climàtics i físics», detalla en la publicació mencionada.
