Avui m’he llevat volent prendre’m la vida de forma zen. Sense indignar-me ni rondinar per tot. Que vostè dirà: amb què s’ha despertat, aquesta, és amb passotisme; què zen ni què res. Més que probablement té raó. El cas és
Imagino que la privació de la llibertat es deu veure amb millors ulls –disculpin l’optimisme d’algú qui desconeix què és un empresonament– quan s’és sabedor
26 d’octubre de 2015 i encara ens posem vermells quan se’ns recorda que la veïna d’oficina, de domicili o del transport públic pateix d’abusos. No
Boja. És el qualificatiu que les poques persones a qui vaig notificar la meva partida a Galícia per fer un petit tram del Camino de
La nova ministra amb nom de flor trenca amb la imatge de delicadesa associada a la bella planta per passar a erigir-se com a superdona
SUBSCRIU-T'HI
De la redacció al teu dispositiu
