Deia el novel·lista Nathaniel Hawthorne que «El temps vola sobre nosaltres, però deixa enrere la seva ombra». Han passat quinze dies… Però sembla que res ha canviat. Tothom continua enganxat al món virtual i sòrdid que generen les xarxes socials.
Com a bon coneixedor del comportament animal, el patòleg australià i director de l’Institut de Patologia Animal de la Universitat de Cambridge, William Ian Beardmore
«Cap estiu dura eternament.», diu Stephen King. Agost ha arribat i amb ell les esperades vacances estivals. Enmig d’una popular destinació turística, es troba el
Diletància no existeix al diccionari. Però el fet, l’acció, sí que existeix, i serveix per fer, avui, un exercici d’inexistència estival fonamentat en allò que
Diu el Comandant Tom ‘Stinger’ Jordan a Top Gun: «El teu ego estén xecs que el teu cos no pot bescanviar.» Com lligar Formentera, vaixell,
François de la Rochefoucauld va dir: «Posem més interès a fer creure als altres que som feliços que a tractar de ser-ho». Alguna vegada has
Pedro Calderón de la Barca va dir: «És parentiu sense sang, una amistat veritable». Els amics són la família no sanguínia triada per nosaltres mateixos.
Fa uns dies el company Omar el Bachiri, psicòleg clínic, en un dels seus interessants articles amb capçalera «Gent atractiva, però mentalment trastornada», deia que
El temps és un dels recursos més valuosos que tenim. No obstant això, és també un dels que més malgastem. Des que Virgili va pronunciar
«No era feliç, no ho havia estat mai. D’on venia aquella inconsistència de la vida, aquella podridura fulminant de totes les coses en les quals
SUBSCRIU-T'HI
De la redacció al teu dispositiu
