En temps de barbàrie, les paraules trontollen. Però quan la barbàrie es presenta revestida de legalitat, diplomàcia i retòrica de seguretat, aleshores el silenci no és només covardia: esdevé complicitat. […]
Cada desembre, decorem les nostres cases, encenem els llums, omplim les taules amb menjar especial i ens intercanviem regals. Sentim paraules com pau, amor, solidaritat
“Ahir a la nit vaig somiar una cosa estranya, Déu meu… Com si fos en un país entre muntanyes blanques que no coneixen la guerra.
SUBSCRIU-T'HI
De la redacció al teu dispositiu
