En algun punt, com a societat, comencem a oblidar com de fràgil és allò que donem per descomptat. Un sostre que protegeix. Una manta que abriga. Aigua neta. Un àpat calent. Gas per cuinar. Tot allò bàsic que sosté la
En temps de barbàrie, les paraules trontollen. Però quan la barbàrie es presenta revestida de legalitat, diplomàcia i retòrica de seguretat, aleshores el silenci no
Cada desembre, decorem les nostres cases, encenem els llums, omplim les taules amb menjar especial i ens intercanviem regals. Sentim paraules com pau, amor, solidaritat
“Ahir a la nit vaig somiar una cosa estranya, Déu meu… Com si fos en un país entre muntanyes blanques que no coneixen la guerra.
SUBSCRIU-T'HI
De la redacció al teu dispositiu
