Diversos sindicats, partits polítics i entitats han anunciat que secundaran la vaga general convocada a Catalunya per a aquest dijous, 21 de febrer. A l’Alt Urgell, les delegacions locals d’aquests col·lectius han comunicat el suport a aquesta aturada i proposen que no només es limiti als llocs de treball sinó que també es tradueixi en una vaga de consum.
La convocatòria la lidera la Intersindical-CSC i també s’hi ha sumat, entre d’altres, el sindicat majoritari a l’ensenyament català, USTEC-STES. En l’àmbit polític, hi donen suport tots els partits i coalicions independentistes amb representació parlamentària (Junts per Catalunya, PDeCAT, ERC i la CUP), juntament amb les dues grans entitats sobiranistes (ANC i Òmnium), el CDR Alt Urgell, Unió de Pagesos i els diversos col·lectius de l’Esquerra Independentista. En total, al conjunt de Catalunya s’hi han sumat més de 50 organitzacions i desenes de comitès de suport, segons han comunicat els organitzadors.
Actes a la Seu
Des de l’Alt Urgell, els grups de l’EI i l’ANC han comunicat la convocatòria d’una manifestació a la Seu d’Urgell, que començarà a les 9 del matí des de la plaça de Catalunya. Prèviament, a 3/4 de 7 del matí, han previst fer una trobada i esmorzar popular a la plaça Bisbes Prínceps. D’altra banda, a les 6 de la tarda es farà una concentració a la plaça dels Oms.
A banda de la crida a aturar l’activitat laboral, aquests col·lectius també han animat a fer vaga de consum al llarg d’aquest dijous, pel que fa a aspectes com ara les compres quotidianes, la visita a centres comercials o bé l’ús d’electrodomèstics i de mitjans de transport, per tal de fer visible a nivell global el malestar per “la constant regressió de drets socials, polítics i laborals que imposa l’Estat espanyol”.
Manifest de la vaga
Així, entre els motius de la vaga, la Intersindical-CSC en destaca en el seu manifest el rebuig a “una mera resistència apàtica basada en el pactisme social que, en el millor dels casos, aconsegueix ajornar la constant i creixent precarització i empobriment”. Segons el sindicat català, “els successius governs han laminant progressivament els drets amb l’excusa d’uns períodes de crisis econòmiques usades com a coartada per avançar en la contrarreforma conservadora”. Unes polítiques que consideren “basades en la limitació cada cop més descarnada de les condicions socials i de treball per les que tantíssima gent ha lluitat en el passat”.
En aquest sentit, acusen els darrers governs estatals, tant del PP com del PSOE, de “destrucció de drets laborals i del marc laboral català” mitjançant “la retrògrada reforma laboral que encara patim”. Sobre aquest punt, la Intersindical recorda que “el Pedro Sánchez de l’oposició reclamava la derogació d’aquella mesura i un gir en les polítiques socials i econòmiques de Mariano Rajoy, però, després de la moció de censura, el Pedro Sánchez president ha acabat convocant noves eleccions a l’Estat després de trair totes les seves promeses, insistint en les polítiques austericides del seu predecessor i mantenint intacta la reforma laboral”.
Per aturar aquesta línia, el manifest reclama “la derogació completa de la reforma laboral”, juntament amb un salari mínim català, de 1.200 euros mensuals, que “adapti els sous al nivell real” del cost de la vida a Catalunya. També demanen pensions mínimes de 1.200 euros al mes, que d’aquests augments se’n faci càrrec l’Estat, jornada laboral de 35 hores, plena igualtat de gènere i social, recuperació de les lleis socials aprovades pel Parlament de Catalunya (i aturades pel Tribunal Constitucional) i “un servei públic de qualitat i amb condicions laborals dignes, recuperant el poder adquisitiu perdut durant l’etapa de retallades”.
Absolució dels presos polítics
A banda d’aquestes mesures, el sindicat també exigeix “que deixi de jutjar-se el poble català per voler exercir la seva llibertat”. Així, pel que fa a l’actual judici contra l’1-O, exigeixen “la immediata absolució de totes les persones imputades, empresonades i exiliades que han estat reprimides per exercir drets col·lectius que ens són inalienables com a societat moderna que continuarem sent, encara que ens vulguin ancorats al segle XIX”.
De la seva part, els dos principals sindicats d’àmbit estatal (UGT i CCOO) no s’hi han sumat però han donat llibertat als seus afiliats perquè decideixin si la secunden. Un altre suport significatiu que ha rebut la convocatòria aquestes darreres hores és la del col·lectiu de taxistes, que a través del seu sindicat majoritari, Elite Taxi, ha anunciat que també s’hi suma.
