El preu de l’habitatge figura en un destacadíssim primer lloc en la taula dels aspectes que caldria millorar a Andorra de l’Observatori del CRES pel primer semestre del 2020. El preu de l’habitatge és, doncs, un problema. Sabem que és un problema per vies diverses. L’una, el 22,5% d’enquestats que acumulen aquesta resposta en ser preguntats. L’altra és l’augment d’establiments dedicats a les activitats immobiliàries. Un altre indicador és l’observació directa al carrer, amb la proliferació d’obra nova, reformes, etc. Un darrer són les sol·licituds d’ajuts al lloguer de l’habitatge registrades a les successives convocatòries. Sigui com sigui, ja fa dies que l’habitatge és un problema. Encara no hem vist, però, les solucions públiques que esmenta el sempre invocat article 33 de la Constitució i que permetin una actuació raonada i eficaç a curt, mitjà i llarg terme.
En primer lloc cal establir que el problema, tot i que situat també en la compravenda, troba el seu pitjor escenari en el lloguer, amb preus que sostingudament -que no de manera sostenible- s’han elevat fent de la possibilitat d’assolir-los cada volta més difícil, havent de dedicar més del prescriptiu terç dels ingressos -Carta Social Europea- al seu pagament. Hem de tenir en compte, també, que el lloguer és, de lluny, la modalitat principal de contracte pel que fa l’habitatge, amb un 61,1% de la mostra del CRES a l’Observatori citat -són les darreres dades que tindríem al respecte-. La lectura general i la del Govern és que ens trobem davant d’un escenari amb poca oferta i molta demanda, amb l’efecte esperat d’alça de preus. Segueixo creient, però, que no es tracta ben bé d’això sinó d’un problema d’accés, no de manca d’oferta.
Si acudim a les sèrie de dades del nombre d’establiments dedicats a les activitats immobiliàries per compte propi, de lloguer de béns immobiliaris per compte propi i d’activitats immobiliàries per compte d’altri -disponibles a estadística.ad- veurem que les dues primeres categories experimenten un augment sostingut en el temps essent el 2010 74 i 15 successivament fins al 2019 amb 218 i 25. En el cas tercer -activitats immobiliàries per compte d’altri- l’evolució és diferent i instructiva. El 2009 comptem amb 239 establiments que cauen fins els 187 el 2013 i es tornen a elevar fins els 234 el 2018 amb els 232 del 2019. Això ens indica una caiguda i recuperació del negoci immobiliari en una dècada, i de manera general ens diu que existeix negoci i, per tant, oferta. Si hom surt al carrer pot veure la generació d’aquesta oferta i la proliferació de les seves sucursals. És, però, una oferta per a la majoria?
El pressupost del Govern, en la seva partida per ajuts a l’habitatge de lloguer, destinà, el 2020, 2.046.085 € -sumar-hi els 69.375,55 € de la convocatòria extraordinària, amb criteris diferents, oberta per paliar els efectes de la crisi sanitària del 20 de març al juny d’aquest any-. Per a la convocatòria del 2021 se n’han pressupostat 2.211.869 €, un augment d’un 8% respecte la previsió de l’any passat i d’un 10% respecte la liquidació final de la partida. Tot plegat indicatiu de la necessitat real de suport a l’accés a l’habitatge. A més, s’ha de tenir en compte que 350 de les 560 sol··licituds per a l’ajut extraordinari de la Covid19 es van desestimar ja que els sol·licitants tenien feina (178) o no l’havien perdut per motiu del confinament (56) o superaven el llindar d’ingressos requerit (50) o duien menys d’un any residint (50). Podem concloure, doncs, que existeix una població treballadora d’ingressos baixos que no assoleix els lloguers ja existents sense sacrificar-hi bona part de l’ingrés percebut en un exercici de supervivència. Però el debat aquí i avui no és si es reben o no ajudes, el debat és identificar el problema de l’habitatge.
És una hipòtesi, i com a tal conté una part d’intuïció, però em fa l’efecte que l’oferta que s’incorpora al mercat és una oferta de luxe, que s’ha creat un mercat d’habitatge de luxe de lloguer -versat també cap a l’especulació i la inversió- i que és aquest mercat el que arrossega a l’alça el dedicat a la majoria. Les mesures del Govern que hem conegut fins ara, discriminen aquests mercats? Estan destinades a segmentar-lo i procurar un mercat de lloguer de preu assequible? Tot indica que no. És més, prenent el problema com un problema d’oferta, es dediquen a engreixar la dinàmica actual, escalfant el mercant, permetent l’augment constant dels preus del lloguer. No és aquesta la via de l’article 33.
Conseller general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Menu
Menu
