El preu del petroli va experimentar una caiguda del 10,3% tot just després de l’acord entre els països de l’OPEP+ justament per defensar el preu. Per què? Simple. L’acord assolit per l’OPEP+ sembla insuficient.
Alguns podrien argumentar que la baixada de preus es deu a altres motius, com ara: 1) Informes que l’Aràbia Saudita continua inundant el mercat amb petroli avançant-se al nou acord de retallada de producció. Aquesta tendència continuarà fins que l’acord entri en vigor el mes de maig. 2) Als Estats Units, l’informe setmanal de l’API (Institut Americà del Petroli) mostrava una acumulació de 13,14 milions de barrils. 3) Mentre que els principals productors inunden el mercat amb petroli, la manca d’emmagatzematge global continua essent un tema clau, ja que les instal·lacions per emmagatzemar l’excedent s’esgotaran a partir del mes de juny. 4) Des del punt de vista de la demanda, la demanda de cru projectada per l’AIE disminuirà a l’abril al voltant d’un 29% del consum diari total a nivell mundial (uns 29M bpd (milions de barrils al dia) durant el confinament). Nivells no experimentats des de 1995.
En realitat, l’únic motiu d’aquesta forta caiguda és el primer: l’acord de l’OPEP+ és insuficient. Això garantiria preus baixos durant tot l’any si l’OPEP no pren més mesures (cosa difícil). Permeteu-me que us ho expliqui.
Sembla impossible preveure res en aquest entorn. Malauradament, aquesta és la difícil tasca que em toca afrontar. Per respondre a la pregunta de si el preu del cru tornarà a augmentar després que l’OPEP+ hagi tancat un acord per reduir producció, hem d’entendre si aquest acord és suficient, i això vol dir que primer hem de saber com es comportarà la demanda de petroli durant la resta de l’any. Amb aquesta finalitat realitzaré un breu exercici:
1. Punt de vista de la demanda: Els experts de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) acaben de dir en el seu informe mensual que esperen una demanda mundial de petroli que caurà en uns 9,3M de bpd pel conjunt del 2020 (amb relació al 2019). Per tal d’assolir aquesta xifra de caiguda, i sabent que les projeccions per abril són de destrucció de demanda de petroli equivalent a 29M bpd, i que al maig la caiguda similar a la de l’abril, i al juny serà d’uns 10M bpd, això em deixaria amb una demanda global de petroli per a l’exercici 2020 de 33.300 milions de barrils (o 91M bpd), que correspondria a la caiguda diària mitjana que preveu l’AIE pel conjunt de l’any.
2. Punt de vista de l’oferta: Els productors han estat produint en excés (entre 1 i 2M bpd). Si es consumeixen 100M bpd a nivell mundial, això vol dir que s’han estat produint entre 101-102M bpd durant el període gener-abril. L’acord estableix una retallada de 10M bpd entre maig i juny i de 8M bpd entre juliol i desembre. Això significa una producció per a l’exercici 2020 de 34.300 milions de barrils (o 95M bpd). Aquesta xifra continua estant clarament per sobre de la demanda anual (projectada per l’AIE), en més de 4M bpd (vegeu la taula següent)
En resum.
1. L’acord assolit per l’OPEP+ sembla insuficient per obtenir una recuperació del preu del cru aquest any. Per tant, sense cap acció addicional a la vista, no hem d’esperar una recuperació en els preus.
2. Per arribar a una producció global compatible amb la caiguda de 9M bpd projectada de la demanda anual, l’OPEP+ hauria d’arribar al següent acord:
a. Per al període de maig a juny: Retallada de 15M bpd de la producció (molt per sobre dels 10M bpd acordats)
b. Per al període de juliol-desembre: Retallada de 13M bpd de la producció (molt per sobre dels 8M bpd acordats).
