Fa uns mesos la productora del documental El mirall andorrà, emès aquest dimarts per TV3, es va posar en contacte amb el grup parlamentari Demòcrata per convidar-nos a participar-hi, en un debat entre dones conselleres. Durant prop d’una hora les meves companyes -l’Eva López i la Judith Salazar- i jo, vam analitzar, des de diferents posicions polítiques, un tema tan sensible com l’avortament i la seva vinculació amb el model institucional de país. Sensible perquè no podem obviar el trastorn emocional i físic que li suposa a qualsevol dona que ha de passar per aquest procés.
Va ser un debat intens i enriquidor, on es va fer explícit que mai cap dona del país ha estat denunciada ni condemnada -ni evidentment ho serà-, per avortar fora les nostres fronteres. I també va servir per refermar que Andorra ha fet els darrers anys grans avenços en els drets de les dones. Per exemple, amb l’aprovació de la Llei sobre la igualtat de tracte i no-discriminació i la Llei de tècniques de reproducció humana assistida.
Els avenços no s’aturen i n’és un exemple el Servei d’Atenció Integral a la Dona (SIAD), per atendre qualsevol aspecte relacionat amb la salut sexual i reproductiva. També assessora de manera confidencial les dones que es vulguin informar sobre les seves opcions en cas d’un embaràs no desitjat. El SIAD també dona seguretat jurídica als professionals sanitaris.
El centre ha d’acabar amb la desinformació sobre les opcions que tenen les dones que volen interrompre un embaràs no desitjat.
Creiem que aïllar el debat sobre la despenalització de l’avortament del debat sobre el model institucional és una irresponsabilitat política. No és, ara per ara, compatible. La prova n’és que, fins la data, cap institució que ha exercit la sobirania del poble –com expressa la Constitució- ha presentat una modificació en aquesta línia. Ni tan sols el PS quan era al Govern. Potser llavors, el pes de governar els va fer ser més responsables que en l’actualitat.
Escrivia la consellera Salazar que, després de 27 anys, l’Article 8 de la Constitució (que reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases) no s’ha d’interpretar com ho vulgui el Bisbe d’Urgell. És conegut que l’article es va redactar partint de la voluntat expressada pel copríncep Joan Martí Alanis, el 1992 quan s’estava redactant la Carta Magna, i en la seva doble condició, de copríncep i de bisbe. Des de llavors, el posicionament de l’església en aquest punt tots sabem que no ha canviat.
És cert que les institucions avancen, però actualment no hi ha cap indici que ens faci pensar que la despenalització de l’avortament, ni tan sols en els tres supòsits bàsics, sigui conforme a la Constitució. Això no vol dir, reitero, que no seguirem avançant en els drets de les dones dins del marc constitucional.
El nostre model de Coprincipat és plenament vigent i, davant el repte de l’encaix d’Andorra a Europa, només ens aporta que garanties per poder negociar el millor acord d’associació.
