L’economia global s’enfronta una vegada més a un altre moment d’incertesa amb l’aparició de la nova variant òmicron, més resistent a les vacunes i que amenaça la recuperació econòmica per a l’any 2022 davant d’un possible escenari de confinaments i d’una inflació persistent. Com si es tractés d’un gegant que travessa els mars, la inflació ja anomenada Moby Dick, solca el mar perseguint i engolint les esperances d’una normalitat que encara sembla llunyana.
Als Estats Units, després de la publicació una mica descoratjadora del PIB del tercer trimestre amb tan sols un creixement del 0,5% (2,1% interanual vs 6,7%), les dades han reprès el biaix positiu. La producció industrial es va alçar un 1,6% des del -1,3%, amb una utilització de capacitat productiva recuperant-se al 76,4% des del 75,3%, i unes vendes al detall repuntant del +0,7% a l’1,7%. Tot i els indicadors positius, aquestes dades probablement mostren una bestreta (anticipo) per part del consumidor final de les seves compres nadalenques, en un intent d’anticipar-se a l’escassetat de subministraments i els retards en els temps de lliurament, per la qual cosa s’hauria de normalitzar de cara a desembre. La taxa d’atur en contínua millora continua amagant la baixa taxa de participació en el mercat laboral, des del 4,8% fins al 4,6%, la qual cosa continua empenyent els salaris a l’alça, els quals van pujar a l’octubre un 0,4% i han augmentat en els dotze últims mesos un 4,9%. Tot i l’acceleració que es mostraria per ara al 4T, una vegada anticipades les compres, els efectes de nous increments de contagis, l’escassetat de productes, i uns costos més elevats (PCE +4,5%) que reduirien la capacitat adquisitiva, veuríem de nou de consum d’actius i serveis refredant-se.
El PIB preliminar del 3T a la zona va tancar sense canvis alçant-se un 2,2% trimestral, sense canvis també per a la inflació que es manté en un 4.1%, sent més de la meitat explicada per l’increment energètic 2,21%, seguit de serveis 0,86% i béns industrials 0,55%. La inflació subjacent es va elevar un 0,3%, i va deixar l’augment interanual al 2,1%. L’ocupació continua en millora contínua però lentament, i creix un 0,9% el tercer trimestre. En aquest sentit la desocupació a la zona euro es va reduir al 7,4%, la lectura més baixa des de l’inici de la pandèmia i ja molt a prop del 7,1% del març del 2020. Pel que fa a l’economia més gran europea, el PIB d’Alemanya va créixer el tercer trimestre un 1,8%, gràcies al fort creixement del consum i del sector de serveis, mentre que contreia la producció industrial amb un descens del 2,5%, malgrat la forta demanda. El sector automobilístic és el que va tenir pitjor comportament cedint un 13,75 % (forta caiguda associada de les exportacions). De la mateixa manera, els colls d’ampolla continuen tenint efecte en la producció manufacturera, la qual va cedir un 2,4% i és actualment un 9,5% inferior a la dada de prepandèmia. Tot i que els PMIs van sorprendre l’alça, encara no preveuen els riscos de l’augment de les noves restriccions a Europa.
L’economia espanyola continua lluitant per recuperar-se de l’impacte de la pandèmia. El PIB es va expandir el 2% el 3T, per sota de les expectatives del consens, on l’importantíssim sector de serveis i lleure se situa un 27% per sota del nivell anterior a la pandèmia, cosa que representa aproximadament dos terços del dèficit. Atès que el turisme contribueix aproximadament amb un 12% al PIB d’Espanya, les restriccions als viatges continuen perjudicant l’economia. Tot i que l’activitat de la construcció es manté forta, liderant la recuperació econòmica del país, un 15% per sota dels nivells observats a finals de 2019, incrementen els riscos a la baixa del creixement per al 4t estimat en un 2,2% amb una nova crisi del sector serveis.
Quin serà el proper moviment dels bancs centrals? El BCE era continuista amb l’anunci de cara a la reunió de desembre, fet que suposa comprar deute per un total d’1,850 bilions d’euros, almenys, fins al final de març del 2022. No obstant això, per compensar aquesta reducció podria duplicar la compra mensual de bons a través del Programa de Compra d’Actius a 40MM€ durant sis mesos a partir del 2T. De la mateixa manera i a l’espera de la propera reunió, la FED mantenia les taxes d’interès de referència en el rang d’entre el 0% i el 0,25%, i començaria a reduir les compres mensuals de bons per valor de 120MM$ a 15MM$ cada mes. Tot i això, incrementa el nombre d’especuladors a favor d’una Fed més hawk accelerant l’ajust de la política per combatre les pressions dels preus que afegeix la nova variant òmicron i que fa que la durada de la inflació sigui ara incerta.
Descomptes de Black Friday
Pel que fa a la tercera campanya de resultats, les excepcionals dades han impulsat als principals índexs. Als Estats Units les vendes van incrementar un 17,5% respecte al 2T que van ser del 25%, mentre que els beneficis ho van fer gairebé en un 41%, la meitat del que ho fessin l’anterior trimestre. Per sectors energètic i materials, són els que van mostrar un creixement per sobre de la resta en vendes. Mentre que en beneficis, industrials i materials seguit del sector tecnològic i financer estarien al top dels sectors. A Europa, la mitjana és d’un creixement del 16% en vendes i del 63% en beneficis. De la mateixa manera que passés als Estats Units i com s’esperava, la recuperació continua, però molt per sota de les dades observades al 2T, quan es van marcar creixements rècords, moment en què el sector industrial va reprendre l’activitat, vendes creixent un 28% i beneficis un 200%. Per sectors, en vendes destaca el sector elèctric, l’energètic i l’industrial. Pel costat dels beneficis, igual que passés als Estats Units, industrial (maquinària i equips de transport al capdavant) i sector energètic marquen increments excepcionals. En terreny negatiu, el sector immobiliari, l’elèctric i les telecomunicacions (Orange, BT Group, Telecom Italia…) cedeixen de mitjana un 30%.
Després de la positiva campanya de resultats, els inversors es troben sense grans catalitzadors per continuar mantenint l’Equity en màxims, enmig d’una nova onada de contagis. Europa s’ha tornat a convertir en l’epicentre de la pandèmia, cosa que ha portat alguns països a considerar la possibilitat de tornar a imposar restriccions en vigílies de Nadal i imposant fortes pèrdues en les borses. En aquest sentit els índexs europeus van tancar amb caigudes d’entre el 2 i el 4%, i, com ja va passar en les anteriors onades, el selectiu espanyol el més castigat pel seu pes en el sector terciari, cedia per sobre del 8%. A l’altra banda de l’Atlàntic, les pèrdues van ser menys pronunciades, amb un tecnològic Nasdaq que aconseguia tancar en positiu 0,34% impulsat per les expectatives d’increment de beneficis amb els nous confinaments per a les grans FANGs. Per contra els actius de risc, els més cíclics eren els castigats produint-se una rotació cap als defensius, com el dòlar, el deute govern o el franc suís. Mariners podem parlar de descomptes de Black Friday en els mercats o ens trobem a l’avantsala d’una correcció forta? Cautela tripulació, encara no hem arribat a port!
