El Museu Carmen Thyssen Andorra inaugura avui la seva nova exposició. Es tracta de ‘Talents amb denominació d’origen. De Rigalt a Puigdengolas’, un recull cronològic d’obres d’art únicament de pintors catalans que van coincidir en la seva formació a l’Escola de Llotja i que en alguns casos van evolucionar fins a crear altres escoles pictòriques com la Colla del Safrà, els luministes de Sitges o els avantguardistes de Els quatre gats. Tots, això sí, amb el nexe comú de captar diferents moments paisatgístics de la natura catalana i andorrana. Es tracta d’escenes que passen a prop i que per tant empatitzen amb el visitant.
Els quadres han estat seleccionats de manera conjunta per Guillermo Cervera, comissari del museu, i Isabel Rodríguez, comissària de l’exposició, d’un conjunt de 200 obres. Com explica Rodríguez, per fer la selecció «es va tenir en compte la interacció que es donava entre les obres». Per la seva banda, Cervera reitera que el protagonisme de la mostra recau en les 25 obres que pertanyen a la col·lecció privada de Crèdit Andorrà que es complementen amb les cinc cedides per la col·lecció Carmen Thyssen entre les quals s’estableix un diàleg pictòric.
La mostra recorre 80 anys de creació pictòrica mitjançant les obres d’artistes que plasmen la seva visió pictòrica de maneres molt diferents però complementàries. En aquest sentit, a l’exposició es troben artistes que van continuar una única línia de treball molt marcada i tradicionalista, i d’altres més inquiets que mostren una efervescència més renovada.
Els visitants començaran a descobrir l’exposició amb el paisatge pintat per Rigalt i Farriols, que està considerat el primer paisatgista català; a continuació es trobaran les obres de Galofre i Giménez, valorat com el primer que va utilitzar aquest com un recurs artístic quan encara no hi havia demanda d’aquest tipus d’obres; o el quadre Nenes a la claror d’un fanal, de Graner Arrugí, on destaca l’ús de la llum i la foscor a partir dels seus coneixements d’escenògraf. Després, els visitants poden descobrir diversos quadres propis dels luministes de Sitges, peces que segons Cervera «s’il·luminen soles» gràcies a la tècnica utilitzada pels artistes. També són significatives Pati i figura de Rusiñol i el retrat que Ramon Casas li va fer al dramaturg Joaquín Dicenta. Al tram final de l’exposició encara hi ha un altre paisatge recognoscible pels andorrans, Paisatge nevat, de DuranCamps; tot i que no s’especifica al títol de l’obra, els experts han reconegut l’andorrana vall d’Incles. Però per sobre de totes les obres, els comissaris destaquen el quadre Prats de Santa Coloma, Andorra de Mir i Trinxet, on el pintor deixa constància de les seves estades a les valls del Principat, i que ha estat elegida com a imatge del catàleg ja que transmet la proximitat que dona unitat a tota l’exposició.
Una exposició de proximitat
Segons Guillermo Cervera, comissari artístic del museu, «la crisis no pot ser un impediment per continuar fent cultura» i d’aquí va sorgir la idea inicial de fer aquesta exposició. Atesa la dificultat per desplaçar obres d’art durant la pandèmia, el museu va prendre la decisió de posposar l’exposició prevista i tirar endavant amb aquest projecte conjunt de proximitat que d’una banda, apropa peces molt significatives d’artistes catalans com Rusiñol, Casas, Mir i Trinxet, Nonell, Vayreda o Masriera, i d’una altra, dona accés públic a peces que pertanyen a una col·lecció privada.
La música, un element més de l’exposició
El museu ofereix als visitants la possibilitat de recórrer la sala mentre gaudeix d’una selecció de peces musicals escollides per Albert Gomí, comissari de la Fundació ONCA, que es poden escoltar a les àudioguies i que els permetran veure l’exposició des d’una perspectiva més enriquidora.
