Andorra fa ja tres dècades que du a terme un procés d’acostament cap a la Unió Europea (UE) que està a punt de finalitzar amb l’escriptura, rubrica i votació mitjançant un referèndum popular, que se celebrarà durant l’últim trimestre d’aquest any que està a punt de començar, d’un Acord d’associació. L’aproximació europea del Principat ha passat per diversos moments històrics que s’han anat desenvolupant des d’abans que el país elaborés la seva constitució i ha anat de forma paral·lela a l’evolució del Principat tal com el coneixem avui en dia. Tots els Governs que han ocupat l’edifici administratiu de Prat de la Creu han realitzat passes cap endavant en aquest procés que podria culminar amb la integració associada al mercat interior de la Unió Europea.
L’inici comercial tres anys abans de la Constitució
L’inici del procés de relacions entre Andorra i la Unió Europea té el seu origen fora de les fronteres andorranes. L’any 1986, Espanya passa a formar part de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) . Aquest moviment espanyol té el seu impacte al Principat, ja que en la seva adhesió ja es menciona un termini de dos anys per a trobar un encaix per a les relacions comercials d’Espanya amb els seus veïns immediats, una clara referència al Principat. La filiació dels dos països fronterers del Principat a la Unió Europea impulsava molt clarament a Andorra a haver de buscar un encaix en aquest nou panorama internacional. Aquest termini s’allargaria fins a l’any 1988, on inicien les negociacions.
L’Acord és signat l’any 1990. Aquest substituirà el règim de lliure canvi mitjançant l’intercanvi de cartes que va aconseguir el síndic general, Guillem d’Areny-Plandolit, l’any 1867. El tractat internacional inclou en la majoria dels productes andorrans en una unió duanera, significant això que no hi ha restriccions fiscals, quotes o elements propis d’un país tercer, que va permetre la pervivència del sector comercial andorrà. El tractat inclou també un règim recíproc de franquícies comercials. Aquest aspecte permetrà als viatgers adquirir béns per a ús personal per un valor de fins a tres vegades superior al règim general de la UE envers els estats tercers.
En aquesta unió duanera no s’inclouen els productes agrícoles andorrans, però no de l’Acord comercial. Aquests es beneficien d’una exempció dels drets a la importació a la Unió Europea, cosa que no succeeix amb els productes agrícoles europeus. Set anys després, el 15 de maig del 1997, se signaria el Protocol Veterinari Complementari de l’Acord Comercial. Aquest protocol amplia les capacitats del tractat comercial en acordar l’adaptació d’Andorra a la normativa comunitària en matèria veterinària adaptada a les especificitats nacionals, integrant-se així a l’espai geogràfic veterinari de la Unió Europea.
2004: Dos nous acords
14 anys després, es produeix un pas més en el procés d’aproximació. Sota l’Executiu de Marc Forné i després de superar la crisi del tabac amb el Govern espanyol de José María Aznar, en la qual es van arribar a tancar les fronteres i a enviar guàrdies civils als passos fronterers, se signen l’Acord de Cooperació i l’Acord en Matèria de Fiscalitat dels Rendiments de l’Estalvi.
El primer suposa la constitució d’un conveni marc que estableix unes bases sòlides i equilibrades per ampliar les relacions entre Andorra i la UE en múltiples àmbits. Un d’ells és la política regional, on actualment, Andorra utilitza aquest acord per a participar en els programes europeus de cooperació transfronterera POCTEFA i SUDOE gràcies a tenir un conveni que permet la seva adhesió.
D’altra banda, amb l’Acord en Matèria de Fiscalitat dels Rendiments de l’Estalvi s’acorda la retenció en origen sobre els interessos pagats dins del Principat als beneficiaris efectius nacionals dels estats membres de la UE, a més d’un intercanvi d’informació amb un procediment de sol·licitud prèvia. Durant la signatura d’aquests acords, algunes veus ja demanaven fer un pas més enllà i passar de la cooperació fins a l’associació. Era el cas de l’aleshores ministre de Finances i futur cap de Govern, Jaume Bartumeu.
El Tractat de Lisboa
L’any 2007, la Unió Europea signa el seu últim tractat fins a l’actualitat a la capital portuguesa. En aquest text, el ministre d’Afers Exteriors d’aleshores, Juli Minoves, en coordinació amb els altres petits estats europeus, contacten als seus països veïns per a poder incloure una declaració que seria la gran carta de negociació amb la UE. Aquesta es materialitza a l’article 8 on s’especifica que «la Unió tindrà en compte la situació particular dels països de petita dimensió territorial que mantenen amb ella relacions específiques». Aquesta línia i mitja, permetrà a Andorra i als països de petites dimensions europeus com Mònaco o San Marino tenir preferència a l’hora de poder negociar amb l’organisme, a més d’esmentar que, en aquestes relacions, es tindran en compte les especificitats de la seva situació.
La Declaració de París i l’Acord Monetari
L’amenaça directa del copríncep francès, Nicolas Sarkozy, de renunciar al seu càrrec envers el Principat si no es comprometia a dur a terme un procés de reforma legislativa envers l’intercanvi d’informació en matèria fiscal. Aquest compromís es plasma en la Declaració de París, el 10 de març de 2009. El mes de setembre del mateix any, l’Executiu de Jaume Bartumeu acompleix aquest compromís i efectua les reformes legislatives demandades per l’Eliseu. Així, en aquest nou paradigma, es comença a entreveure unes necessitats més aprofundides, que se sumaven a la necessitat d’un marc sòlid en matèria monetària.
Aquest escenari es culmina amb l’Acord Monetari del 2011. Negociat i rubricat per l’administració Bartumeu i signat pel seu successor, Antoni Martí, aquest nou tractat amb la Unió Europea dona de forma oficial el dret a Andorra d’utilitzar l’euro com a moneda oficial i plasmant el compromís d’Andorra en reprendre el cabal comunitari en la prevenció del blanqueig de capitals, la prevenció del frau i de la falsificació, normes sobre els bitllets i les monedes d’euro, legislació en matèria bancària i financera, i legislació sobre recopilació d’informació estadística. A més, aquest acord permet al Principat encunyar una certa quantitat d’euros d’Andorra a partir del 2014.
Aquest Acord és signat després de molts dubtes, pressions, dificultats i riscos que es van haver de superar. El tractat es va començar a negociar múltiples anys abans de la seva firma, període en què la Comissió Europea va dubtar en diverses ocasions de les voluntats dels diferents Executius de materialitzar-lo, sent també molt dura a l’hora de negociar. El sector bancari també va fer pressió, sent conscient de les elevades exigències que requeriria aquest acord per a les entitats bancàries que fins a aquell moment no havien tingut. Dura també va ser la posició del cap d’Àrea del Govern encarregat de dirigir les negociacions pel costat andorrà, Benjamin Ángel, qui va aconseguir negociar l’Acord en aquestes difícils circumstàncies. Fent equilibris en aquesta complexa situació, l’Executiu de Jaume Bartumeu assoleix rubricar l’Acord sense signar-lo, en vistes de les Eleccions Generals del 2011. Aquestes són guanyades per Demòcrates per Andorra i, tot i tenir molts dubtes inicials, el recentment nomenat cap de Govern, Toni Martí, signa l’Acord Monetari amb la consciència que era necessari per a poder prosseguir el procés d’acostament a la UE, amb vista a la possibilitat d’un Acord d’associació.
Compliment Fiscal Internacional
En assumir la normativa exigent de l’Acord monetari, Andorra millora la seva reputació internacional respecte l’etiqueta de paradís fiscal. Tant és així, que el 2016, després de tres anys de negociacions, Andorra elabora el seu darrer acord fins al dia d’avui amb la Unió Europea. L’Acord relatiu a l’Intercanvi Automàtic d’Informació sobre Comptes Financers per a millorar el Compliment Fiscal Internacional inclou els avenços que s’havien estat duent a terme entre la UE i l’OCDE en l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal i esdevé un acord per implementar l’estàndard global de l’OCDE en matèria d’intercanvi automàtic d’informació.
L’Acord d’associació en l’actualitat
Després d’iniciar les negociacions el març del 2015, encapçalades per tres Executius de Toni Martí i Xavier Espot, la UE i Andorra estan en la recta final de les negociacions i redacció d’aquest tractat que ha estat qualificat pel vicepresident de la Comissió Europea i cap negociador de la UE per aquest afer, Maroš Šefcovic, com «l’Acord més ambiciós i complet que la UE mai ha negociat amb un Estat tercer». El passat mes de desembre, es van tancar les grans línies polítiques de l’Acord, que resolien gran part dels dubtes que podria tenir la ciutadania envers aquest Acord.
La solució pel tabac
Durant els mandats de Toni Martí a Andorra i Jean-Claude Juncker a Brussel·les, ambdós mandataris van aconseguir tancar un dels aspectes més delicats envers les negociacions: el tabac. Aquest producte era complex d’incloure’l dins de la unió duanera pel costat andorrà i es requeria un capítol a part per a tractar aquesta temàtica. Gràcies a una bona entesa entre els dos presidents i llargues explicacions dels sectors agrícola i industrial d’Andorra a la Comissió Europea, s’arriba a una transitòria de 30 anys amb un calendari de reducció progressiva dels drets duaners iniciant aquesta a partir del setè any posterior de l’entrada en vigor. Quan finalitzin aquestes tres dècades, Andorra s’adherirà al règim d’unió duanera. A més, l’Acord preveu un mecanisme de seguiment que ha de permetre avaluar l’impacte per a Andorra de l’evolució progressiva cap a una lliure circulació de productes de tabac i una clàusula de salvaguarda especial que pot ser invocada tant per Andorra com per la UE. Finalment, Andorra es va adherir al Conveni marc de l’OMS per al control del tabac i al Protocol per a l’eliminació del comerç il·lícit de productes de tabac i es va comprometre a la lluita contra el frau i el contraban. Aquesta solució està inspirada i supera a la moratòria més gran que ha atorgat la UE a un estat tercer envers un producte, sent el conyac d’Armènia.
Lliure circulació de persones
Aquest mes de desembre, s’ha tancat les línies polítiques referents a les quatre llibertats del mercat interior europeu referents a la lliure circulació de persones, serveis, mercaderies i capitals. En la primera d’aquestes, s’ha acordat que els andorrans podran circular i treballar a qualsevol país de la Unió Europea en les mateixes condicions que la resta de ciutadans europeus.
Des de l’aspecte dels ciutadans comunitaris que vinguin al país, s’ha negociat una adaptació específica que permetrà a Andorra mantenir una regulació dels fluxos immigratoris, a més d’iniciar la lliure circulació tal com s’ha acordat després d’un període transitori inicial de dos anys amb una solució revisable de mutu acord cada 10 anys.
L’Acord preveu una simplificació de les quotes actuals a tres modalitats: residents econòmicament actius, passius i temporers per a menys de 12 mesos. El nombre de permisos mínims anuals es calcularà aplicant sobre la mitjana de cada categoria de permisos dels darrers cinc anys, una variació de 7% per actius (que correspondria amb les dades actuals a 368 noves residències), 2,5% per residents sense activitats econòmiques (65 noves residències) i 5% per a temporers fins a 12 mesos (68 noves residències), sent unes 501 noves residències en total. Aquests percentatges seran el mínim de residències que el Principat haurà d’atorgar als ciutadans comunitaris.
El procediment de verificació dels antecedents penals també està inclòs en aquest Acord, funcionant a partir d’un sistema de verificació aleatòria mitjançant una declaració jurada dels antecedents penals que serà sistemàtica per a certes professions sensibles, vinculades especialment a la salut, educació, serveis financers i altres sectors d’alta sensibilitat.
Targeta sanitària europea
Amb un període transitori de dos anys, les persones que cotitzin a Andorra obtindran la targeta sanitària europea, que permetrà desplaçar-se i rebre atenció mèdica a qualsevol país de la Unió i no haver d’anticipar pagaments o documents.
El Roaming i Andorra Telecom
L’Acord d’associació contempla la desaparició progressiva del roaming de pagament, alineant a Andorra amb el roaming ‘Like At Home’ que s’efectua als estats membres de la UE. Aquesta nova modalitat es tradueix en el fet que l’usuari pagui la mateixa tarifa que tingui contractada al seu país quan anomeni, escrigui missatges o navegui des de l’estranger.
Així mateix, es contempla una obertura del mercat de les telecomunicacions al país amb un període transitori de set anys. Tot i això, el Principat comptarà amb mecanismes de salvaguarda que permetran mantenir uns requisits mínims de qualitat i universalitat del servei. Aquesta solució és única i específica dins del mercat interior.
Els serveis financers
Després d’intenses negociacions, la darrera versió del Protocol per als Serveis Financers contempla una entrada gradual al mercat interior amb una moratòria de 15 anys per adaptar el sector financer a la normativa europea. La reciprocitat d’establiment queda garantida, al no permetre que les entitats europees operin a Andorra abans que les andorranes ho puguin fer a Europa. Finalment, tot i no està inclòs dins de l’Acord, aquest obre la porta a què el Principat tingui accés als mecanismes de liquiditat del Banc Central Europeu (BCE), que atorgarien un suport econòmic al país com els préstecs d’última instància, especialment útils en casos de grans crisis com va ser la del 2008 o la de la Covid-19.
Programes Europeus
L’Acord d’associació permetrà l’accés d’Andorra a una selecció escollida pel Principat als programes europeus com Erasmus+, el programa d’acció climàtica i mediambiental Life, el programa d’ajuda a la Innovació i Investigació Horizon Europe o Creative Europe, destinat a incentivar projectes culturals i creatius. Iniciatives que, segons apunta el Govern, ajudarien a impulsar diferents sectors de l’economia andorrana en el camí de la seva diversificació.
El calendari
Aquest 2024 iniciarà amb la redacció del text final, on es tindran que matissar els detalls d’aquestes grans línies polítiques i materialitzar les situacions més específiques en el text. Es calcula que al mes d’abril s’haurà finalitzat aquesta etapa, on també es publicarà l’estudi d’impacte que està elaborant l’Àrea de Recerca + Innovació (AR+I). A partir d’allà es rubricarà el text al mes de maig, de forma en què no podran donar-se més modificacions, i s’iniciarà la campanya per a un referèndum vinculant que se celebrarà al mes d’octubre, aproximadament.
