El canvi climàtic i, especialment, el cost que pot comportar no actuar davant els seus efectes centren la 42a Universitat d’Estiu i de Tardor d’Andorra, inaugurada aquest dilluns sota el títol ‘El canvi climàtic: el repte del segle XXI’. El cap de Govern, Xavier Espot, ha advertit en el discurs inaugural que l’emergència climàtica ja té conseqüències sobre àmbits com l’economia, la salut, els ecosistemes, els recursos hídrics, el turisme o les infraestructures, amb una incidència especialment important als territoris de muntanya com Andorra i els Pirineus. Davant d’aquest escenari, ha defensat una resposta basada en el coneixement científic i l’acció.
En aquest sentit, el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, ha posat el focus en les conseqüències econòmiques de retardar les mesures contra el canvi climàtic. «Si no actuem pagarem una factura encara molt més elevada», ha assenyalat abans de l’inici de les conferències. El mandatari ha remarcat que la qüestió té una especial incidència al Principat per la seva condició de país de muntanya i per la proximitat a la conca mediterrània, però ha recordat que es tracta d’un fenomen que «no només es pot contemplar des d’escala andorrana» pel seu caràcter global.
La primera conferència va precisament en aquesta direcció i anirà a càrrec del professor de la Toulouse School of Economics Christian Gollier, qui abordarà l’economia de la inacció climàtica i els costos derivats de no prendre mesures
La primera conferència va precisament en aquesta direcció i anirà a càrrec del professor de la Toulouse School of Economics Christian Gollier, qui abordarà l’economia de la inacció climàtica i els costos derivats de no prendre mesures. Segons Baró, un dels grans reptes que planteja aquesta problemàtica és la dificultat de cooperació entre societats i estats, davant la tendència a prioritzar els beneficis immediats per sobre dels resultats a llarg termini. La programació es completarà amb les intervencions de Valérie Masson-Delmotte, Marta Torres Gunfaus i Marta G. Rivera-Ferré, que tractaran, respectivament, el coneixement científic i l’adaptació, la cooperació internacional i les polítiques climàtiques, i el paper dels sistemes alimentaris i l’agricultura.
Durant la inauguració, Espot també ha situat la transició ecològica com una oportunitat per impulsar la innovació, generar ocupació de qualitat, transformar el model energètic i reforçar la competitivitat del país. El cap de l’Executiu ha reivindicat els avenços d’Andorra en descarbonització, energies renovables i transport públic, tot apuntant que assolir la neutralitat climàtica requerirà «perseverança, consens i una visió de país a llarg termini». Així mateix, ha defensat el coneixement, el rigor, la ciència i el diàleg com a eines per afrontar el canvi climàtic i combatre el negacionisme.
