Durant els darrers anys, moltes petites i mitjanes empreses han observat la intel·ligència artificial com una tecnologia prometedora, però encara distant de la seva operativa quotidiana. Primer van arribar els assistents conversacionals, després els generadors de continguts com imatges o vídeos, i ara, el 2026, s’ha consolidat una nova etapa: la dels agents d’intel·ligència artificial capaços d’actuar de manera autònoma dins dels sistemes empresarials.
Ja no parlem d’eines que responen preguntes o produeixen textos sota demanda. Parlem de sistemes que poden interpretar objectius, dividir-los en tasques, utilitzar aplicacions i eines externes, validar resultats i prendre decisions operatives amb un alt grau d’independència. Per a una pime, aquesta evolució no és una qüestió tècnica. És una qüestió estratègica.
Un agent d’IA no funciona com un programa tradicional. No executa instruccions fixes ni segueix fluxos tancats. Opera com un col·laborador digital que combina raonament, memòria, accés a dades i capacitat d’acció. Pot consultar bases de dades, interactuar amb programari comptable, actualitzar un CRM, preparar informes, enviar comunicacions i coordinar processos complets sense supervisió constant.
Rep objectius generals i els transforma en seqüències d’accions utilitzant múltiples eines digitals. Aquesta capacitat permet a les empreses delegar tasques complexes sense necessitat d’intervenció humana contínua. En administració, serveis professionals i màrqueting, els agents ja no es limiten a donar suport: gestionen processos complets.
La diferència fonamental respecte a etapes anteriors és la independència operativa.
Aquests sistemes interpreten prioritats, prenen decisions intermèdies i adapten el seu comportament en funció del context. Les empreses que saben integrar-los correctament guanyen velocitat, consistència i capacitat de resposta. Les que els ignoren perden marge competitiu.
De l’autonomia al risc: quan els agents operen sense control
La mateixa capacitat que converteix els agents en un avantatge competitiu introdueix nous riscos que moltes pimes encara no gestionen adequadament.
Un dels més rellevants és el fenomen conegut com a Shadow AI: l’ús d’agents d’intel·ligència artificial per part d’empleats o equips sense autorització ni supervisió corporativa. Cada vegada és més habitual que treballadors instal·lin assistents autònoms als seus equips per “guanyar temps” o “ser més eficients”, connectant-los directament a dades internes, correus, documents o aplicacions crítiques sense passar per cap control tècnic o legal.
Aquest ús informal crea vies d’accés invisibles a informació sensible i debilita qualsevol política de seguretat. L’empresa perd visibilitat sobre quins sistemes estan operant, quines dades utilitzen i quines accions executen. En molts casos, la direcció només és conscient d’aquesta realitat quan es produeix un incident.
A aquest problema s’hi afegeix la pèrdua de traçabilitat. Quan diversos agents operen amb credencials compartides o sense una identitat digital pròpia, resulta impossible reconstruir responsabilitats en cas d’error, filtració o incompliment normatiu. L’autonomia sense identitat clara es converteix en una vulnerabilitat estructural.
Un altre risc creixent és la sobreconfiança progressiva. A mesura que els sistemes funcionen correctament, moltes organitzacions redueixen la supervisió humana. S’activen mecanismes d’aprovació automàtica i es delega sense un marc de governança sòlid. En aquest context, una mala interpretació, una instrucció ambigua o una fallada lògica poden escalar ràpidament cap a un problema operatiu greu.
A més, els agents no tenen criteri estratègic ni comprensió contextual a llarg termini. Optimitzaran allò que se’ls indiqui, encara que això generi conseqüències negatives en altres àrees del negoci. Sense límits clars, l’eficiència pot convertir-se en una font d’inestabilitat.
A tot això s’hi suma el marc regulador europeu, que exigeix transparència, documentació i supervisió en l’ús de sistemes autònoms. Per a les pimes, desplegar agents sense una estructura mínima de control ja no és només una mala pràctica tecnològica: és un risc econòmic directe.
Comprendre abans de delegar: el veritable avantatge competitiu
El 2026, el principal error de moltes empreses no és adoptar tard la intel·ligència artificial, sinó adoptar-la sense entendre-la.
És habitual trobar organitzacions que incorporen plataformes d’agents perquè el mercat ho exigeix, connecten eines sense una estratègia clara i esperen resultats immediats. Quan apareixen els problemes, descobreixen que no disposen del coneixement intern necessari per gestionar sistemes autònoms.
El valor no és acumular tecnologia, sinó integrar-la dins d’un model operatiu coherent. Un agent mal dissenyat amplifica errors. Un agent ben governat multiplica capacitats.
El veritable factor diferencial no rau en el proveïdor escollit ni en la mida del model, sinó en la qualitat dels processos, les dades i la governança. Formar directius i equips, redefinir fluxos de treball, establir responsabilitats clares i avaluar riscos és una inversió més rendible que qualsevol llicència de programari.
Abans de delegar tasques crítiques en sistemes autònoms, és imprescindible entendre quines decisions poden prendre, amb quina informació treballen, com se supervisen i en quines condicions s’han d’aturar. La independència operativa sense control no és eficiència: és exposició al risc.
La IA agèntica no és una moda ni una extensió del programari tradicional. És una nova manera d’organitzar el treball. Les pimes que aprenguin a utilitzar agents com a col·laboradors digitals estratègics guanyaran velocitat, flexibilitat i capacitat d’adaptació.
Les que els adoptin sense criteri perdran control, autonomia i capacitat de maniobra.
En un entorn on la competència ja està incorporant aquests sistemes, no invertir en comprendre aquesta tecnologia equival a renunciar progressivament a la competitivitat.
No es tracta de substituir persones. Es tracta d’ampliar la capacitat de decisió i execució de l’organització. I aquesta ampliació només és sostenible quan està basada en coneixement, no en improvisació.
