La Laura Larrègola, és una bombera d’Andorra. Va estudiar a l’escola andorrana i després va fer INEF a Font Romeu. Més tard va anar a fer un màster a Barcelona de gestió i administració d’empreses esportives. Un cop va tornar a Andorra es va centrar en treure’s totes les titulacions i fer les formacions necessaries per entrar al cos de bombers, Aixo consisteix amb el psc1 i psc2 a la creu roja, el epi i el esi a bombers i els permisos de camio i remolc.
Ara farà un any i mig que està treballant al cos de Bombers d’Andorra.
–Què és el que la va fer decidir convertir-se en bombera?
–És una feina que des de petita sempre em va cridar l’atenció la veritat i el fet de poder ajudar a la gent dia a dia, és molt gratificant. Al no ser una feina rutinària, el factor aquest sorpresa, a mi m’agrada molt.
–Com ha sigut el proccés fins accedir a ser bombera?
–Per poder presentar-te a l’edicte, has de tindre permís de camió, els penals, el currículum i un cop tenen tot això, llavors et pots accedir a l’edicte. A l’edicte hi ha una part teòrica, pràctica, psicotècnica, llengües i una entrevista professional, i un cop ho has passat, comença el procés de formació. A la formació estàs uns cinc mesos fent totes les pràctiques. La formació de bombers és molt exigent tant a nivell físic com mental, ja que has d’integrar molts conceptes i nocions noves en pocs mesos. Un cop acabada la formació, es fa un any de prova en què ja ets operatiu bomber.
–Com va ser el primer dia a la feina?
–Aquest primer dia va ser una extensió de tota la formació que havia fet aquests mesos precedents i tenia una barreja de nervis i ganes de poder posar amb pràctica tot el que havia après durant tota la formació. Recordo que la rebuda amb la resta de companys va ser fantàstica i des del primer moment vaig saber que encaixava.
–Com és el seu dia a dia a la feina?
–Nosaltres fem guàrdies de 24 hores, entrem a les nou de la nit i sortim a les nou de la nit del dia següent. Tal com entrem el primer que fem és revisar tot el material i tots els camions perquè estigui tot a punt per si de cas hem de sortir. Un cop hem fet això, fem una reunió per veure si hi ha alguna cosa per saber, per exemple quan hi ha els canvis de carrers o talls de circulació, doncs tot això ens informen i així ja ho sabem.
Entrem amb permanència que és quan pots descansar, fins que va sonant l’alarma i vas sortint. Després al matí fem una pràctica més ‘bomberil’ i a la tarda fem una pràctica més sanitària, i després fem la neteja i ja hem acabat el dia.
–Ha passat por en la seva professió?
–No, por no passes, el que passes es respecte. Has de tindre clar que hi ha una sèrie de coses i hi ha vegades que t’hi va la vida. Llavors és més el respecte, no pots badar i has d’estar alerta.
–És difícil ser dona i bombera?
–Jo crec que no depèn tant del gènere sinó més del perfil i del caràcter de la persona. Jo per exemple no podria estar tancada en un despatx, no en sé. Al final el mateix servei d’anar a buscar algú, d’un accident de moto per exemple, tots els accidents són diferents i a mi és el que m’agrada. Però clar, és el caràcter, hi ha homes que tampoc podrien fer-ho. Jo crec que és més això i no tant el gènere, i al final si respons és igual que siguis home o dona. Jo estic molt contenta la veritat. El que no vull tampoc és que sembli una crida a què vinguin totes les noies, no, perquè s’ha de tenir un perfil especial, i el mateix amb nois. És sobretot donar aquest missatge, que si realment vol, doncs a per a totes.
– Ha sentit mai que no es valori suficient la seva feina pel fet de ser dona?
–Tot el contrari, crec que avui en dia el fet de ser dona i ocupar una feina com aquesta, sent competent, fa que encara es valori més. Al final nosaltres som bombers i tots fem la mateixa feina siguis noi, siguis noia, siguis jove o siguis veterà, i al final has de respondre i punt, és igual que siguis dona o home. Al final, és un cos jeràrquic, per tant, ens tracten a tots 100% igual.
–Hi ha moltes dones al cos de bombers?
–Ara actualment som tres dones de 130 més o menys.
–Creu que les dones continuen veient aquestes professions com a masculines?
–És innegable que hi ha encara un factor present en la societat que influencia les dones a l’hora d’escollir una feina com aquesta, però crec que la determinació i les ganes no són mai un impediment per fer-ho. Si la dona vol i creu que és la seva feina, doncs endavant.
–Ha patit discriminacions a la feina?
–No, en cap moment. No m’he sentit mai en situació d’inferioritat davant de cap situació.
–Que diria a totes aquelles noies que els agradaria ser bomberes, però no s’atreveixen a fer el pas?
–Demanaria el motiu pel qual no s’atreveixen i cal recalcar que no és una feina apta per a tothom així que en funció dels motius els hi diria endavant o que no són el perfil. També penso que en els pròxims anys el gènere deixarà de tenir un component tan rellevant en aquests tipus de feines i això afavoriria la incorporació de noves dones. Tot i així, crec que les dones que s’incorporin han de tenir molt clar el tipus de feina i la perillositat que implica.
–A vegades també es comenta el tema que les dones no estàn tant preparades fisicament per aquest tipus de feina, que en penses d’aixó?
–No estic d’acord amb aquesta afirmació, ja que sí que hi ha moltes dones molt ben preparades físicament per afrontar reptes com aquest! Sí que és cert que els homes per naturalesa poden tenir més força; però a part d’aquesta hi ha moltes altres qualitats que defineixen un bon bomber, ja que són molts els aspectes que entren en joc en aquesta feina. Ser bomber no és una feina individualista, sempre anem amb binomi, mínim som dos. És una feina per equips, sempre, llavors potser en algun moment el teu company necessita ajuda o potser tu necessites ajuda, mai estàs sol. Evidentment, és una feina molt física, has d’estar físicament fort, però tant si és un home com una dona, no està mai sol. Sí que hi ha de vegades quan hi ha un servei més complicat, la cosa bona que tenim a bombers, és que n’hi ha molts que tenen titulacions. Tenim enginyers, psicòlegs, tenim gent que ve d’INEF, enginyers forestals, arquitectes… Tot això en ser tots tan diferents ens ajuda molt pels diferents serveis. Si per exemple tenim un servei que ens xoca molt psicològicament, tenim un psicòleg a disposició, si hi ha un foc a un edifici doncs tenim a un arquitecte pel tema estructures, també es necessita ‘gent manetes’… Com més varietat millor. I després les edats i el gènere i tot això també va superbé, perquè de vegades vas a veure una noia que ha patit agressions sexuals i que et vingui una bombera és un suport més, i el mateix si és un home, millor que et vingui un bomber que una bombera. Jo crec que aquesta varietat és molt important en aquesta feina. Ser bomber no és una feina individualista, sempre anem amb binomi, mínim som dos. És una feina per equips, sempre, llavors potser en algun moment el teu company necessita ajuda o potser tu necessites ajuda, mai estàs sol. Evidentment, és una feina molt física, has d’estar físicament fort, però tant si és un home com una dona, no està mai sol. Sí que hi ha de vegades quan hi ha un servei més complicat, la cosa bona que tenim a bombers, és que n’hi ha molts que tenen titulacions. Tenim enginyers, psicòlegs, tenim gent que ve d’INEF, enginyers forestals, arquitectes… Tot això en ser tots tan diferents ens ajuda molt pels diferents serveis. Si per exemple tenim un servei que ens xoca molt psicològicament, tenim un psicòleg a disposició, si hi ha un foc a un edifici doncs tenim a un arquitecte pel tema estructures, també es necessita ‘gent manetes’… Com més varietat millor. I després les edats i el gènere i tot això també va superbé, perquè de vegades vas a veure una noia que ha patit agressions sexuals i que et vingui una bombera és un suport més, i el mateix si és un home, millor que et vingui un bomber que una bombera. Jo crec que aquesta varietat és molt important en aquesta feina.
–Ens podria explicar alguna vivència?
–Tot i el curt període que porto a bombers, és una feina que et permet viure moltes vivències. D’una banda, a nivell laboral, els serveis que realitzem són molt variats i, d’altra banda, a nivell formatiu, a bombers es realitzen formacions i recordo amb molta nostàlgia la que vam poder viure al país basc, ja que va ser una setmana on vam fer moltes actuacions de foc i practiques amb instructora del país basc.
–Què és el que més li agrada d’aquesta professió?
–Sobretot el saber que et sents útil, que ajudes a la gent, que gairebé tothom et dona les gràcies, i això és molt d’agrair. Arribes a casa satisfet i dius, avui he pogut ajudar a aquesta família, i això a mi m’agrada molt.
