Evidentment, podem manifestar, cridar ben fort o pregar, però la història ha demostrat que en la majoria dels casos, si aquests actes han servit a mobilitzar les opinions públiques i indirectament els polítics, no són prou actes per canviar les situacions.
Si el segle XX ens ha aportat guerres, genocidis, misèria, fam, dictadures, sang i llàgrimes, també ens ha aportat o reforçat els Estats de dret. S’han desenvolupat regles jurídiques i institucions nacionals i internacionals que tenen per missió prevenir i castigar els crims internacionals:
• La Cort Penal Internacional (CPI) creada per l’estatut de Roma signat per Andorra el 18 de juliol de 1998 i que té per missió jutjar les persones presumptament culpables de crims de genocidi, crims de guerra, crims contra la humanitat i crims d’agressió.
• La Convenció per a la prevenció i la sanció del crim de genocidi signada per 153 estats, entre els quals Andorra el 22 de setembre del 2006.
L’article 2 de la Convenció estipula que el genocidi s’entén de qualsevol dels actes següents, comisos amb la intenció de destruir, en tot o en part, un grup nacional, ètnic, racial o religiós, com a tal:
o Assassinat de membres del grup
o Danys greus a la integritat física o mental de membres del grup
o Subjecció intencionada del grup a condicions de vida susceptibles de conduir a la seva destrucció física total o parcial
o Mesures destinades a dificultar els naixements dins del grup
o Trasllat forçós d’infants del grup a un altre grup
Molts periodistes, juristes, testimonis directes, especialistes de l’ONU, empleats de l’Alta Comissió de drets humans i ONG, entre les quals una de les més prestigioses (Amnesty International), reconeixen explícitament la guerra a Gaza com un genocidi. Les seves conclusions són clares: des de l’inici de l’ofensiva per part d’Israel, els habitants de Gaza han estat sotmesos a tres dels actes que qualifiquen el terme de genocidi segons la Convenció de 1948:
o Assassinat dels Palestins de Gaza
o Danys greus a la integritat física o mental dels Palestins
o Subjecció intencionada dels Palestins a condicions de vida susceptibles de conduir a la seva destrucció física total o parcial
Segons l’article 1 de la Convenció, els Estats tenen l’obligació de prevenir i castigar el genocidi: “Les parts contractants confirmen que el genocidi, sigui comès en temps de pau o en temps de guerra, és un crim internacional, el qual es comprometen a prevenir i castigar”. Andorra té, per tant, obligacions legals per prevenir i castigar el delicte de genocidi. Si un Estat viola la Convenció, els altres Estats han de denunciar la comissió del delicte davant els tribunals competents.
Segons la tipificació dels crims exposada en els articles 5 a 8 de l’estatut de Roma (CPI), l’Estat Andorrà té l’obligació d’acusar (com ja l’ha fet Àfrica del Sud) de genocidi el primer ministre d’Israel i els seus ministres directament implicats, així com acusar Hamàs per crim de guerra, crim contra la humanitat o crim d’agressió.
A la data d’avui, l’Estat andorrà (com gairebé la totalitat dels altres Estats) s’ha limitat a signar la convenció i la creació de la Cort Penal Internacional sense fer efectiva l’obligació que comporta.
Andorra s’honoraria a ser el segon país (desprès d’Àfrica del Sud) a portar els dirigents d’Israel i de Hamàs a la Cort Penal Internacional i així a complir amb les seves obligacions de castigar els crims més atroços que es cometen.
Hem d’exigir del Govern el compliment de les obligacions que ha contret en nom del poble andorrà.
