Hi ha temporades que comencen amb dubtes i altres que arranquen amb una energia capaç d’engrescar fins i tot als més prudents. El cas de l’FC Andorra sembla clarament del segon tipus. Les declaracions dels jugadors i del cos tècnic respiren confiança, la pretemporada ha estat sòlida i, sobretot, el debut a Segona Divisió amb l’empat a Gran Canària i les bones sensacions de la segona part, han confirmat que l’equip està preparat per competir amb dignitat i ambició.
Aquest bon inici no és fruit de la casualitat. La preparació física s’ha notat, la cohesió del grup és evident i el joc desplegat transmet la sensació que hi ha un projecte amb cara i ulls. Encara és aviat per parlar de grans fites, però sí que és legítim reconèixer que ara mateix tots els ingredients estan damunt la taula perquè l’afició s’il·lusioni.
El futbol és emoció, i l’aficionat vol sentir que el seu equip no només lluita, sinó que té una identitat i una direcció clares. El conjunt tricolor de moment, ofereix això mateix: un estil competitiu, un vestidor unit i una arrencada de lliga que convida a somiar.
Potser la temporada posarà pedres al camí —en posarà, segur—, però la manera de començar ja és una victòria en si mateixa. No hi ha millor combustible per a una afició que sentir que el seu equip la pot fer vibrar. I ara mateix, sembla que l’FC Andorra ha trobat el to just per engrescar tothom qui el segueix.
