Concòrdia amenaçava vora l’inici de l’any que duria el govern als tribunals si no apliqués la legislació relativa a l’ús del català. Potser han de pensar-s’ho molt seriosament perquè les incidències hi són. Un petit viatge pels cinemes d’Andorra ho fa pal·les. Tots ho sabeu, Hollywood ha estrenat un any més una altra de la sèrie de Parc Juràssic. Aquest cop no hi tenim el testosterònic heroi de torn que controla els seus sentiments mentre sedueix la histèrica protagonista rossa de la pel·lícula. Si més no, en aquesta nova versió, tot i mantenir-hi la rossa, ara testosterònica, l’heroi és un científic, amb ulleres, no està boig i plora. Amb això faig evident que l’he anada a veure. Però quan vaig anar a veure Parc Juràssic també em vaig fixar en moltes altres coses.
La pel·lícula en català ha de compartir cartell amb la seva versió en castellà. La tens disponible en 3D, ATMOS i no sé quines estratègies més de venda. La catalana, en canvi, és la versió normaleta, accessible únicament a les 11.00 hores del matí i les 16.00 hores. La castellana disposa de 6 o 8 horaris amb una sala gran. Jo em vaig haver de conformar amb la sala petita. Les crispetes aquí i els crits allà, se sentia molt més al públic que la pel·lícula de l’estretor de mides de la sala. A sobre has de pagar una coca-cola a preu d’un menú i trobés la sort que no t’atenguin en català.
Voleu saber la millor part de la pel·lícula? Doncs la versió catalana ha estat en cartellera una setmana justa. La castellana s’hi estarà tot el mes i el vinent si cal. Podria semblar que visqui a Barcelona, però no, era a Andorra, el paradís del català segons el catalanisme. Doncs al paradís del català les coses no són justament paradisíaques. A banda de trobar-me cada cop que baixo del bus el Punt Romà amb un cartell digital d’aquells enormes i ben visibles amb “Rebajas” de titular, soc maltractat al cinema perquè parlo català. Una sala de ‘merda’, unes sessions fora de l’abast del públic i poc disponibles, sense que t’atenguin en català, un preu de consum d’estafa i tot això al preu mòdic d’una setmana.
Això Política Lingüística ho sap. Però no hi fa res perquè no vol. De fet, s’atreveix a dir-te per telèfon que tenen un conveni amb el cinema. Jo em faig creus que amb un conveni tinguin la barra de tractar així al client. Però la cosa ja dura de fa temps. Aquest estiu és una punteta només de l’iceberg. Per exemple, algú es va adonar que els Cinemes Illa Carlemany volien prohibir el públic andorrà de veure Barbie en català. Després de xiular ben fort, finalment la van portar a Andorra, tot i que no s’hi va estar el temps de la versió castellana. Aquest estiu ves que repeteix. Com ensinistrar un drac ha passat per la mateixa sort que Parc Juràssic. La nova d’Elio o dels Barrufets passarà, us ho dic jo que soc futuròleg, pel mateix sedàs.
Llavors t’has d’empassar una publicitat que diu que als cinemes hi van 200.000 persones l’any. He fet els comptes perquè efectivament aquesta situació de discriminació no és acceptable. He anat a veure pel·lícules en castellà just el dia de l’estrena i fora del dia d’estrena. Tenen exactament el mateix públic que la versió catalana. Exactament unes 6 persones per sessió. Multipliqueu les 6 persones per les sessions i pel·lícules disponibles sense atendre a la llengua, efectivament arribem a les 200.000 persones. Això vol dir que una pel·lícula en català té el mateix èxit que la versió en castellà, però, per collons, t’has d’empassar el cartell en castellà, has de compartir la pel·lícula amb la versió en castellà, aniràs a la pitjor sala que tenen, no t’atendran en català, no hi haurà horaris per tu i pagaràs ben fort.
Com que no n’hi ha prou, el Govern rebaixa el preu de l’entrada en català per fer creure al públic que el català no ven. Aquesta estratègia i aquest cinisme el duen a terme tots els cinemes a la resta de Països Catalans. S’han posat tots d’acord per discriminar-te si parles català. Que el govern espanyolista del País Valencià, Catalunya o les Balears no hi faci res, ho puc entendre. Però això el Govern, amb conveni i dades falses d’assistència, ho permeti, ja és un gra massa.
Conclouré tal com he començat, hi ha incidències i no poques. El Govern diu que aplica la llei però és una mentida molt gran i si les crítiques hi són, és que la realitat cau pel seu propi pes.
