La remuneració mitjana bruta mensual dels assalariats va ser de 2.764,3 euros durant el 2024, una pujada del 12,2% respecte a l’any anterior, segons ha informat aquest dijous el Departament d’Estadística. Tot i l’increment global dels sous, les diferències entre homes i dones es mantenen significatives: els homes van percebre de mitjana 3.223,8 euros bruts mensuals, mentre que les dones en van cobrar 2.306,3 euros, fet que representa una diferència de 917,5 euros. Pel que fa a la mediana, la distància es redueix a uns 570 euros: 2.566,8 euros en el cas dels homes i 1.989,7 euros en el de les dones.
Envers la participació en el mercat laboral, el 84,3% de la població entre 15 i 64 anys estava activa el 2024, ja fos treballant o cercant feina, sumant un total de 53.318 persones. La taxa d’ocupació es va situar en el 83%, lleugerament per sota del 83,3% registrat l’any anterior. La gran majoria de les persones ocupades (80,9%) treballaven per compte d’altri, tot i que aquesta proporció ha baixat respecte al 81,9% del 2023. El treball a temps parcial també ha caigut, passant del 8,6% al 6,5%, mentre que els contractes temporals es mantenen pràcticament estables (10,4%).
El treball autònom, per contra, ha augmentat un punt percentual i representa ja el 19,1% dels ocupats. Entre les persones treballadores, les remuneracions més elevades corresponen a qui té entre 55 i 64 anys (3.130,5 euros), al personal del sector públic i parapúblic (3.275,4 euros) i a qui disposa de formació superior (3.531,7 euros). També superen la mitjana aquells amb contracte indefinit (2.786,4 euros), antiguitat superior als 10 anys (3.095,3 euros) i càrrecs directius (6.652 euros) o tècnics (3.578,7 euros). Els salaris més alts per sector es registren a les activitats financeres i assegurances (4.476,2 euros), seguides de la indústria (3.084,6 euros).
En relació a l’atur, la taxa per a la població de 15 a 74 anys es va mantenir en l’1,5%, una de les xifres més baixes dels darrers anys i 0,1 punts inferior a la del 2023. Tot i això, el percentatge d’atur de llarga durada es va disparar fins al 14,2%, afectant 115 persones, quan l’any anterior representava només el 7,7%. En aquest col·lectiu, el 98,4% havia treballat anteriorment i gairebé un terç es trobava sense feina a causa d’un acomiadament o tancament empresarial. D’altra banda, només el 27,2% dels aturats constaven inscrits al Servei d’Ocupació, i un 15,7% rebia algun tipus de prestació o suport.
Com a dada complementària, es va calcular també la taxa de força laboral ampliada, que inclou tant aturats com persones subocupades o amb disponibilitat parcial per treballar. Aquest indicador es va situar en l’1,7% (911 persones). Respecte a la població inactiva, el 15,7% de les persones entre 15 i 64 anys no estaven integrades en el mercat laboral, principalment per motius de jubilació o formació. Aquesta xifra representa una millora de 0,3 punts percentuals respecte a l’any anterior.
Finalment, en comparació amb Espanya, França i la mitjana europea, Andorra presenta uns indicadors laborals positius, destacant per una ocupació elevada, una taxa d’atur baixa i una reducció progressiva de la inactivitat.
