Tenir clares les conseqüències que pot derivar esdevenir un estat membre de la Unió Europea, amb la integració de més de 6.000 normatives i reglaments diferents i haver de cedir així la sobirania nacional davant la decisió d’un Comitè Mixt que imperarà sempre a favor d’un tribunal extern que no pondera les lleis andorranes, és una tasca prou complexa per a ser explicada breument. Tanmateix, això és el que ha intentat dur a terme aquest vespre el grup parlamentari de Concòrdia, qui amb una presentació d’una mica més d’una hora, han fet saber al públic apropat als Cinemes Illa Carlemany com el text hauria de ser renegociat d’acord amb tres elements clau, a parer seu, per a millorar la seva estructura i qualitat.
Això sí, deixant clar i, en primer lloc, que ara mateix convocar un referèndum per a la seva votació “seria una irresponsabilitat per part del Govern”, ja que segons el president de la formació citada, Cerni Escalé, “la gran majoria de la població andorrana continua mostrant-se contrària a aquest“. Davant aquest clima negatiu i d’incertesa, exposa el grup, “no ens podem permetre tirar endavant l’aprovació d’un text que necessita abans relaxar les negociacions per perfilar bé tots els seus punts conflictius”. Aquests recauen principalment en tres eixos, ha mencionat el parlamentari, sent el primer d’ells la inversió estrangera immobiliària.
En aquest sentit, com bé ha detallat ell mateix durant la presentació d’aquest apartat, “no es poden bloquejar les inversions foranes a causa de la lliure circulació de capitals, i per això necessitem a dins del text del tractat una excepció com la que ja disposen Malta i Dinamarca”. Sobre això, ha estat rellevant conèixer, i en veu de la presidenta suplent de Concòrdia, Núria Segués, que en el marc de l’Acord europeu “es prohibirien les restriccions a la circulació de capitals i que si aquestes impliquessin un perill per a l’economia nacional, l’Executiu podria limitar aquesta inversió estrangera“.
Un punt que per a Escalé hauria de trobar la solució en el model d’excepció maltès, en copiar un estil que posa una “gran barrera de limitació en termes constructius, ja que aquests han de quedar relegats únicament als seus residents i per a usos de primera necessitat”. D’altra banda, el segon eix contempla el creixement demogràfic, “que en els darrers 12 anys s’ha vist pronunciat en un 20% a causa de les quotes de treball lliurades pel Govern”. Tot i les necessitats del mercat, ha esgrimit Segués, són estables en una part, “però no en la que pertoca a les autoritzacions de compte propi les quals manquen d’un criteri definit” i les quals s’han disparat fins a més de 6.500 els últims mandats, ha sostret.
Per a Concòrdia això es presenta com una amenaça davant una hipotètica ratificació de l’Acord amb Europa sabent que es perdria el control de limitació de les quotes i “s’aglutinaria als assalariats del país al mateix sac que els treballadors autònoms o de compte propi, sense existir, per tant, una discriminació entre els efectius”. Segons el líder de Concòrdia, amb el sistema europeu “no es filtra el control de titulacions i poden entrar tots per igual sense un dipòsit determinat”, posant com a exemple que el text negociat de Sant Marino “no li cal una compensació de població si la perd i la tendència del Principat sí que la demandaria”.
L’últim punt és el de la diversificació econòmica, “un mantra del Govern” per a Escalé i el qual també han tractat d’esclarir els dos consellers generals, concretant que Espanya sí que es va veure beneficiada de l’adhesió amb Europa en posseir molts models econòmics propis que la van reforçar, o com Lichtenstein, que té una indústria dental pròpia i una de microtecnologia. En el cas d’Andorra, “amb un personal menys qualificat i sense cap mena de tradició industrial”, no pot exportar d’aquesta manera un producte físic a l’exterior que li resulti favorable reforçar i “ha de buscar més l’atracció del talent local i un sostens en inversors estrangers”. En resum, sorgirien al país més de 1.000 lleis diferents que per a Concòrdia necessiten una anàlisi econòmica previa.
