La consolidació territorial i internacional dels tres bancs del país ha quedat més que patent després de la valoració i intervenció efectuada avui pel president de MoraBanc, Josep Maria Nin, durant la Junta General d’Accionistes, esgrimint que “el passat any ha sigut molt favorable per a la banca local, mantenint un creixement sostingut del mercat nacional i al mateix temps facilitant una palanca de desenvolupament gràcies als 57,7 milions de benefici que ha tancat el curs MoraBanc”.
Sobre l’expansió financera aconseguida, en aquest sentit mitjançant l’adquisició de la banca privada de Tressis i el Banc Europeu de Finances, ha assegurat que ha permès a l’entitat “manegar una línia de negoci molt favorable als Estats Units, Suïssa i Espanya, però que en cap cas davant una possible associació amb Europa moure’m la nostra seu, com tampoc desviarem l’atenció a un altre lloc sabent que el nostre principal creixement de capital està aquí”. Ha ponderat així que la regulació andorrana “és excel·lent” i que amb cada any que passa se suma un punt de maduresa en la trajectòria de les entitats.
Una Junta d’Accionistes que ha validat aquesta tarda els comptes de la institució i el resultat de 2024, un exercici que ha mantingut el seu creixement amb el benefici citat, “que ha estat un 12% més que el 2023”. En aquest aspecte, el grup va tancar el curs amb 18.436 milions de recursos gestionats, un 67% més que a l’any anterior, “amb un elevat ROE que, al darrer any, ha crescut fins al 15,04%”.
A banda, la solidesa del balanç de MoraBanc queda palesa en la ràtio de solvència que se situa al 19,47% (CET 1 fully loaded), i en la de liquiditat, que va tancar el passat any amb un valor de 301,23% i “que reflecteix l’excel·lent situació de liquiditat de l’entitat”. A la sessió, en la qual hi ha estat present al marge del mateix Nin, el conseller delegat de l’entitat, Lluís Alsina; el president de la Junta, Daniel Aristot; el secretari general, Marc Vilallonga i el notari, Isidre Bartumeu. Tots ells també han recalcat la inversió creditícia, que en 2024 es va tancar amb 1.509 milions d’euros amb una ràtio de morositat que s’ha vist reduït fins al 2,33%.
“El balanç de l’any 2024 és certament positiu, ja que hem pogut cobrir tot el nostre pressupost habilitant, d’una banda, la nostra posició de creixement orgànic al mercat andorrà i de l’altre, hem aconseguit crear una palanca de creixement notable. Hem clos així un any bastant complet i que ens consolida amb una línia de lideratge solvent“, ha valorat Nin, qui sobre l’any actual ha vaticinat que, tot i començar inclús millor que l’anterior, amb el canvi de l’administració americana i amb tot el seu enrenou, “fa que sigui complex pronosticar el final d’any”.
No obstant això, ha definit el 2025 com un any “que segurament en l’àmbit econòmic serà complicat, ja que per primera vegada en molt de temps hem viscut una davallada simultània del Market Equity; és a dir, de la renda variable, la renda fixa, l’or i les matèries primeres”. Ha retret que això s’ha donat a causa de la “volatilitat que ha brindat una situació que no pot ser contraintuïtiva, ja que requerirà una anàlisi molt curosa i freda”.
El president de MoraBanc, Joan Maria Nin, compareixent durant la Junta General d’Accionistes d’aquesta tarda. | El Periòdic / M.A.
Demanat sobre la situació de com afectaria el futur annex amb la UE i que ara contempla quina serà la naturalesa del text, si via acord mixt o no, el president de MoraBanc ha afegit que “al Principat no li pot ser indiferent els afers que passin al seu voltant en ser un país ubicat a Europa”`, i que serà el mateix territori via referèndum qui determinarà el seu futur. El temps que es trigui, recorda, “pot ser bastant important”, posant com a exemple el cas del Regne Unit, el qual va tardar 11 anys a aconseguir la sortida de la Unió Europea “amb tot ja negociat”, però que passi el que passi, “mentre hi hagi un període d’adaptació es podrà viure amb normalitat”.
Per això, Nin ha sigut contundent en negar que la seu social de la seva entitat es podria traslladar a un altre país del continent, corroborant que el creixement més important “el tenim aquí” posant com a exemple l’operació de compra del Banc Santander. “El progrés fora de les nostres fronteres és per a nosaltres complementari, no pas prioritari”. Ha tancat l’assumpte així afirmant que el negoci i el capital que hi ha al país és prou potent com per expandir-se, “però la prioritat la tenim sempre a Andorra”.
Finalment, sobre com poden afectar els aranzels imposats per Donald Trump i que ara “reposen en un marge”, el responsable de MoraBanc ha recordat que “hi ha unes 53 milions d’exportacions andorranes que van als Estats Units, i que, per tant, una depreciació de l’euro segurament “pot tenir més transcendència per a nosaltres que una qüestió aranzelària”.
Ribalta emergeix com a nova consellera independent
En un altre ordre a la sessió, la Junta ha aprovat el nomenament d’Ana Ribalta Roig com a nova consellera independent de MoraBanc. L’encarregada té una dilatada experiència en el sector financer, sobretot a Banc Sabadell, on va ocupar diverses posicions d’alta direcció entre el 2003 i el 2022. A més, anteriorment va treballar en altres entitats financeres com el Banco Central Hispano i el Banco Santander. El perfil de la nova consellera inclou així un alt nivell d’expertesa en temes de sostenibilitat i gestió del risc, així com una “visió estratègica de negoci i és especialista en banca d’inversió i internacionalització”, tal com informen.
