L’ús del català i la seva titulació per als treballadors especialitzats com en el cas de la medicina forense o per al servei d’Atenció al domicili (SAD) ha estat un altre tema acalorat que la cambra ha hagut de debatre aquesta tarda. En paraules del cap de Govern, Xavier Espot, aquesta última prestació es troba en aquests moments vivint una situació de “gran tensió” a causa de tenir cobertes només 17 de les 34 places que revesteix el mateix.
En aquest sentit, la resposta ha vingut atorgada a una pregunta amb resposta oral formulada per la presidenta suplent del grup parlamentari Socialdemòcrata, Susanna Vela, qui ha posat sobre la taula així la modificació del decret que permet la contractació de personal interí sense el diploma de català adient a la plaça que es vol cobrir. És per això que el mandatari general ha fet saber que aquesta alteració del reglament resulta ser “excepcionalíssima” i que ha de servir per donar resposta a la necessitat de cobrir dues places a medicina legal i forense (un servei que, tal com ha recordat, compta amb un personal molt escàs, tot i la tasca tan rellevant que duen a terme), com també per a aquestes 17 vacants del SAD.
“Hem considerat que no es podia esperar en el cas dels treballadors interins i inajornables que hagin de certificar el diploma de català vista la demanda d’urgència que estan sol·licitant els ocupants del servei d’atenció domiciliària, qui clarament prefereixen tenir a una persona que les pugui aixecar del llit cada dia encara que no parlin l’idioma perfectament”, ha sostret Espot a Vela, subratllant la feina “incansable” que estan portant a terme les cuidadores socials. També li ha recordat que molts d’aquests efectius sovint tenen un coneixement immaculat de la llengua, però que no arriben a acreditar-lo per diferents motius. Val a dir que la mesura contempla la condició que aquests treballadors interins hauran d’acreditar igualment els coneixements de l’idioma en un termini màxim de dos anys.
Per la seva part, la consellera general del PS ha replicat que li sembla que la mesura fa “un flac favor” a l’ús de la llengua del nostre país i que l’any anterior ja es va constatar dels problemes del gabinet jurídic en els diplomes oficials de català, concloent al mateix temps que “l’Executiu ha de donar exemple en aquest sentit” i que no haver-hi inclòs aquestes dues vacants sota un edicte públic “no ha estat la decisió correcta, tot i la raonable celeritat que està demanant la qüestió”.
La resposta del mandatari ha estat que requerir un examen d’entrada de l’idioma ja va fixar-se per garantir uns coneixements mínims, però que la mesura ha resultat més una barrera en veure que poca gent l’ha superat i que ara “ha de prevaldre la contractació davant la titulació”, asseverant, alhora, que se’ls ha de facilitar l’aprenentatge del català. Finalment, el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, també ha ofert el seu punt de vista apel·lant a “activar mecanismes de cooperació transfronterera més enllà del que pugui suposar en un futur l’Acord d’associació”, qüestionant directament per temes concrets com ara un sistema de col·laboració estructurada per serveis sanitaris.
