Els recents esdeveniments ens inviten a obrir una nova reflexió. Partim de cinc fets que s’han confirmat durant el 2024:
1- El 18 de març del 2024 va començar oficialment una negociació entre la UE i Suïssa, sota la direcció política del comissari Maroš Šefčovič per part de la UE, que és la mateixa persona que ha estat responsable de la negociació amb Andorra.
2- Durant nou mesos, la UE i Suïssa van fer 197 reunions de negociació i el 20 de desembre del 2024 la UE i Suïssa van tancar la negociació. El resultat són cinc acords bilaterals que permeten l’accés de Suïssa al mercat únic. Però, en lloc de fer un acord marc d’associació, Suïssa ha optat per un enfocament sectorial que satisfà els interessos de Suïssa en dotze àrees. A més, Suïssa ha acordat una aplicació provisional en temes estratègics que són aplicables a partir de l’1 de gener del 2025 (sense esperar cap ratificació) com assegurar les connexions elèctriques amb la UE i que Suïssa pot participar en totes les licitacions sota Horizon Europe, Euratom o Digital Europe programs. Una realitat que ens obliga a obrir una reflexió important a Andorra atès que desautoritza totalment les bases sobre les quals ha actuat el nostre Govern en el sentit que:
– No eren certes aquelles afirmacions del Govern que Suïssa seria penalitzada per què al desembre 2021 Suïssa va dir NO a un acord marc d’associació amb la UE.
– No eren certes aquelles afirmacions del Govern que la UE mai més faria acords bilaterals sectorials amb cap país.
– Suïssa ha donat una lliçó de com es negocia amb la UE, aconseguint en nou mesos negociar els textos de cinc acords bilaterals de gran complexitat, limitats a allò que interessa a Suïssa, seguint un flexible enfocament sectorial i amb aplicació provisional immediata d’allò que permet activar i diversificar l’economia Suïssa (Horizon, Euratom, Digital Europe).
3- Un cop tancats els textos negociats dels cinc acords bilaterals Suïssa-UE, Suïssa ha comunicat un full de ruta precís:
Aplicació immediata dels acords d’aplicació provisional com la connectivitat elèctrica amb la UE i la licitació als grans programes europeus.
Signatura formal del document de negociació a la primavera 2025.
El Consell Federal decidirà el 2026 la forma del referèndum sobre aquests cinc acords bilaterals amb la UE.
La intenció inicial és que el referèndum es faci l’any 2027 després de les eleccions suïsses amb l’objectiu que el referèndum no es vegi influenciat per vots de càstig o de premi al poder actual.
Tota una lliçó de democràcia i d’experiència negociadora amb la UE sobre la qual Andorra ha de reflexionar i prendre decisions.
4- El 2 de desembre, el síndic general va signar amb el president del Conseil National de Mònaco un acord de col·laboració entre els parlaments andorrà i monegasc. Durant la signatura d’aquest acord el president del Conseil National de Mònaco va confirmar que Mònaco no ha patit cap represàlia per part de la UE i que no és cert que la UE hagi tancat les seves duanes, les seves fronteres ni que l’entrada a la llista grisa del Gafi hagi estat un càstig de la UE. És significatiu que el síndic general signi un acord amb Mònaco i que durant la signatura, feta al Conseil General, el representant monegasc desautoritzi les ‘fake news’ que el nostre Govern havia fet circular.
5- El 2024 també ha confirmat tres punts que mostren la realitat entorn de l’Acord d’associació amb la UE:
a) S’ha evidenciat tres línies vermelles clares de la UE vers Andorra
Que sense un IVA general per mercaderies superior al 15% a Andorra no es pot gaudir de lliure circulació de mercaderies UE- Andorra sense aturar-se a la Duana
Que sense un IVA general per serveis superior al 15% a Andorra no es pot tenir un número fiscal homologat per facturar serveis des d’Andorra
Que sense una supervisió bancària a Andorra homologada amb la de França o d’Espanya és impossible prestar serveis financers des d’Andorra al mercat únic i és impossible aconseguir un prestador de darrer recurs per a la banca andorrana.
b) S’ha evidenciat que un referèndum vinculant requereix un marc jurídic que no tenim. Una mancança que fa inviable l’aplicació de l’art. 76 de la Constitució que estableix que Govern necessita una majoria absoluta del Consell General per demanar als Coprínceps que convoquin un referèndum vinculant. Procés que no es pot fer sense un marc jurídic democràtic sobre referèndums vinculants. Per tenir un marc jurídic sobre referèndums vinculants cal modificar la llei qualificada electoral i això requereix una doble majoria al Consell General.
c) S’ha evidenciat que el text del Acord, redactat pels negociadors, ha de passar l’examen jurídic (pendent), ha de passar la revisió/correcció/modificació del text per part del 27 Estats membres per tancar el text (pendent), cal esperar el resultat de l’estudi dels 27 Estats membres sobre si el text és mixt i requereix la ratificació dels parlaments dels 27 (pendent), que si el l’AA ad-UE es vol aplicar de manera provisional Andorra ha de reformar la llei qualificada de Tractats que avui prohibeix aquesta aplicació provisional (pendent).
– A la vista d’aquests fets, esdevé necessari reflexionar, tenint en compte la realitat dels fets atès que:
– Durant el primer semestre 2025 podríem tenir el resultat de la revisió del text de l’Acord d’Associació, és a dir que podríem tenir un text «tancat» que podria seguir el procés de ratificació, tant pel costat de la UE i els seus Estats membres com per part d’Andorra. Tenim un 95% de probabilitats que el text es consideri mixt i que requereixi una ratificació per part dels parlaments de tots els Estats membres i de la UE, un procés que pot trigar 10-15 anys. Tenim un 5% de probabilitats que el text no es consideri mixt i hagi de passar per una votació al Parlament Europeu, amb uns quòrums mínims. En qualsevol dels dos escenaris, Andorra es pot plantejar fer un referèndum vinculant democràtic (si es modifica la nostra legislació electoral), o es pot plantejar una consulta popular sense garanties democràtiques (seria el descrèdit definitiu del nostre Govern) per considerar una aplicació provisional de l’Acord subjecte a què modifiquem la nostra llei de tractats.
Uns escenaris que posen Andorra en el full de ruta de la incertesa, mentre que Mònaco i Suïssa tenen uns fulls de ruta clars basats en acords bilaterals sectorials històrics i amb els nous que la UE ha demostrat que està oberta a negociar.
Semblaria que aquests 2025 Andorra haurà d’escollir entre les alternatives següents:
– En 2025, votarem a unes eleccions generals en les quals cada candidatura explicarà clarament quin model de país proposa, ateses les realitats que s’han evidenciat al llarg del 2024?
– Farem un referèndum democràtic, un cop es modifiqui la llei electoral?
– Farem una consulta sense marc jurídic democràtic?
– O continuarem bloquejats en l’actual dinàmica de la incertesa i la contradicció?
Aquesta esdevé la qüestió.
Menu
Menu
