La victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units ha sacsejat no només el país nord-americà, sinó també el panorama internacional. Després d’una campanya polaritzada i plena de polèmica, el retorn de Trump al Despatx Oval representa riscos potencials per a la democràcia, les relacions internacionals i el canvi climàtic.
Durant el seu mandat anterior, Trump va criticar els mitjans de comunicació, va desafiar decisions judicials i va posar en dubte el sistema electoral. Aquesta actitud va culminar en els esdeveniments de l’assalt al Capitoli el 6 de gener de 2021, quan els seus partidaris van intentar bloquejar amb violència la certificació dels resultats electorals.
El retorn de Trump podria suposar una nova tensió entre la Casa Blanca i institucions nord-americanes, situació que pot debilitar la confiança dels ciutadans en la democràcia, sobretot si es tornen a veure intents de limitar la independència judicial o la llibertat de premsa. A més, les relacions amb els estats que són governats per l’oposició poden deteriorar-se, especialment si Trump promou mesures que desagradin els governadors demòcrates.
Durant la seva primera presidència, Trump va adoptar una postura unilateral en molts assumptes internacionals. El lema “America First” es va traduir en tensions amb els aliats tradicionals de l’OTAN i una relació inestable amb potències com la Xina i Rússia. Moltes de les seves accions van ser considerades com una ruptura amb la diplomàcia tradicional nord-americana.
Ara Trump podria adoptar de nou una postura menys col·laborativa amb els aliats d’Europa i fomentar tensions comercials o diplomàtiques amb altres països. Això suposaria un risc per a la seguretat global i podria incentivar una cursa armamentística o un augment de la tensió en regions com el Pacífic o l’Europa de l’Est. Les relacions amb la Unió Europea podrien ressentir-se de nou si Trump decideix prioritzar acords bilaterals en detriment de pactes multinacionals.
Durant el seu primer mandat, Trump va retirar els Estats Units de l’Acord de París, per combatre el canvi climàtic. Tot i que l’administració Biden va reincorporar el país a aquest acord, la tornada de Trump genera incertesa sobre la continuïtat de les polítiques mediambientals.
La postura de Trump envers el canvi climàtic ha estat escèptica, va reduir les regulacions sobre emissions industrials i va promoure la indústria dels combustibles fòssils. Si el govern nord-americà abandona de nou els compromisos mediambientals, pot afectar greument l’objectiu global de limitar l’escalfament global a 1,5 °C.
La societat nord-americana està profundament dividida, i Trump ha estat una figura que sovint ha accentuat aquestes fractures, amb un discurs que ha estat acusat de promoure la divisió i, a vegades, d’incentivar l’odi racial. Durant la seva anterior presidència, van augmentar les tensions racials als Estats Units, amb protestes massives en resposta a casos de violència policial contra afroamericans.
La victòria de Trump podria intensificar aquesta polarització. Els seus missatges, sovint radicals, i la seva relació amb grups d’extrema dreta poden augmentar la tensió i el risc de violència interna. A més, el seu rebuig a les crítiques pot marginar encara més sectors de la població, fent que sigui més difícil promoure una societat cohesionada i tolerant.
És probable que Trump reprengui la seva agenda dura contra la immigració, cosa que podria dificultar l’accés de persones refugiades i migrants als Estats Units. Aquest enfocament podria afectar negativament les comunitats llatinoamericanes i altres col·lectius immigrants, provocant una tensió addicional en una societat que ja està dividida.
La victòria de Donald Trump presenta una agenda marcada per la confrontació, i la ingerència del seu protegit, ElonMusk, no només a casa seva sinó també a casa dels altres, és la primera mostra de les seves accions futures.
