La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha volgut aquest matí comparèixer per pròpia iniciativa davant la Comissió Legislativa d’Economia per explicar els resultats i detalls de l’enquesta sobre l’última actualització del cost de la vida al Principat i per desprendre així que “el poder adquisitiu de tots els ciutadans ha crescut els darrers tres anys un 15% i en un 25% per a les persones que es troben en el quintil de població que ingressa menys diners a la seva llar“, però agreujant, al mateix temps, la bretxa de desigualtat, “ja que els més rics també apugen el seu nivell”.
Resumint el seu contingut, i dividit així amb una fòrmula de cinc quintils, s’han exposat la població segons el seu nivell d’ingressos; el primer quintil sent el de més elevada economia, mentre que el cinquè, el que menys ingressos rep. La primera premissa que s’extreu, i aquesta a tall molt general, és que l’economia i el poder adquisitiu de tots els ciutadans que exerceixen una activitat laboral al país “ha apujat des de 2021 entre un 14 i un 15%, restant el valor de l’inflació que és actualment del 2,4%” ha concretat la ministra.
Un fet que, com es precisa al principi, també fa crèixer la desigualtat entre els mateixos, perquè les persones que ja presentaven anys enrere un alt nivell d’ingressos, també s’han vist beneficats per aquest increment de poder, el qual l’Executiu justifica en haver augmentat els darrers anys el salari mínim interprofessional i, més actualment, incrementant-se menys d’un 4%.
Altrament, un dels apartats més rellevants de l’estudi desvela que prop del 64% de les persones viuen de lloguer al Principat; punt que també sostreu que la congelació de la majoria d’aquests contractes hagi derivat en que no es vegi alterat el preu del lloguer. A més, la taxa de sobrecàrrega de les llars en lloguer a Andorra “és bastant inferior a la dels països de l’entorn”. “Hem volgut fer públics els resultats d’aquest estudi per tenir una aproximació més real i actual dels ingressos que recapten els nostres ciutadans i perquè puguin assolir uns nivells de vida més dignes”, ha concretat en primer ordre Marsol, justificant l’objectiu de l’anàlisi.
Altrament, també ha desprès que les dades s’han extret a partir d’una enquesta presencial a 800 llars d’Andorra, de les quals 282 han participat, “equivalent això la resposta d’ingressos i despeses de 1.289 persones, 402 més que a la primera enquesta”. La titular de la cartera econòmica ha assegurat que aquests estudis s’aniran a partir d’ara renovant i mostrant cada dos anys, i que ja no contindran més “dades provisionals” sinó totalment definitives.
Aquesta demanda ve a respondre, segons ha fet saber la ministra, a un encàrrec del Consell General a Govern per a poder veure així l’evolució que ha tingut recentment el cost de vida al país i poder-lo “reactualitzar en comparació a les dades incipients i provisionals realitzades en 2018″, any de la seva creació. Una enquesta, val a dir, que es va entregar al parlament el passat 13 de novembre i que a posteriori s’entregarà per al seu estudi i comprensió als diferents consellers generals.
Una de les dades més importants que ha traslladat el departament d’Estadística, també presents a la comissió acompanyant a la ministra, i que deslliga dit estudi del cost de vida, és el concepte del llindar de risc de pobresa, el qual simplificat, expressa el nivell d’ingressos mínims necessaris per tenir un nivell de vida adequat. Aquest s’ha catalogat a Andorra amb un increment favorable en els darrers tres anys de 16.100 euros, sent abans d’11.994 i que manté, segons les conclusions de l’estudi, uns ingressos equivalents adequats per a la llar d’un adult que oscil·len entre els 16.100 i 18.700 euros anuals. El descens de l’atur, el qual es troba en aquests moments “en els nivells més baixos registrats al país en molts anys” segons recorda Marsol, també és una fita a celebrar i sent aquesta molt menor a la dels entorns veïns.
Un augment d’ingressos que ha vingut igualment per pal·liar l’elevat cost de vida, el qual també ha derivat en una major demanda d’ajudes socials i en les que el ministeri d’Afers Socials destina un total de 41 milions d’euros a aquesta causa actualment. Així, l’introduït com índex de Gili ha estipulat que el cost de vida al Principat amb les prestacions de l’Estat resulta superior amb uns 47 euros, mentre que les persones que no ingressen aquestes ajuden resulten tenir un cost de vida “menor i igual al que ja tenien abans”. A més, Estadística ha apel·lat que la privació de material severa de les famílies s’ha continuat mantenint al mateix nivell, el qual s’ha precisat que és del 7,3%, sent alternativament el d’Espanya d’un 10% i el de França lleugerament menor, amb el 6%. Aquesta privació respon a les situacions de les llars que no poden permetre’s quatre de vuit condicions de vida bàsiques com sol·licitar unes vacances una vegada a l’any o ingerir aliments que continguin carn, pollastre o peix dues vegades per setmana.
En últim lloc, l’estudi ha exposat una comparativa dels preus de consum relatius al càlcul del cost d’un cistell d’aliments proposat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i segons els preus recollits per l’IPC. Així, s’ha especificat que el cost anual de referència per persona que es troben en el segon quartil (és a dir, els que tenen uns ingressos mitjanament elevats) és de 17.313 euros, i traslladant-se això en el consum regular diari, equival a 2.984 calories.
